ANNEX DEL CRONICÓ INDEPENDENTISTA.
Per què la CUP no vol fer Mas president?
El Pati Descobert
Els resultats del 27-S han situat la CUP a l’ull d’un
huracà mediàtic que el partit intentarà capitalitzar amb una conferència
aquest dijous al Campus de la Ciutadella de la UPF. La pressió sobre la
formació anticapitalista, però, no és res de nou, sinó que ja ve de
l’anterior legislatura. Només cal recordar el famós "sí, crític" de la
declaració de sobirania o el dia que els tres diputats cupaires es
quedaren “a l’andana” esperant la delegació catalana desplaçada a Madrid
per demanar un referèndum.
Però la legislatura que
comença reuneix tres elements que han consolidat la CUP al sistema de
partits català i han fet que el seu paper sigui substancialment
diferent. En primer lloc, l’aritmètica capritxosa (amb els 62 diputats
de JxS) l’ha erigit com a 'kingmaker' (o 'queenmaker') de la política
catalana. En segon lloc, tal com ha apuntat recentment Josep Ramoneda,
la presència de fins a 10 diputats de la CUP en un Parlament català amb
una esquerra altament fragmentada no només representa un viratge (encara
més) a l’esquerra de l’independentisme, sinó que constitueix també un
dels pols sobre els quals es pot reconstruir l’esquerra catalana.
Finalment, el debat sobre la formació de Govern ha eclipsat el fet
mateix que la jornada del 27 de setembre va culminar amb una entrada
definitiva d’aquesta formació a les institucions. Si en les eleccions
municipals del maig ja havia triplicat resultats (de 101 a 372
regidors), ara ha més que triplicat els seus diputats (de 3 a 10).
L’argument pel qual la CUP rebutja fer president Artur Mas ha estat
àmpliament repetit pel cap de llista a les eleccions al Parlament,
Antonio Baños: Mas representa les mesures d’austeritat que el programa
de la CUP no només rebutja frontalment, sinó que associa a un procés
independentista mancat d’un discurs social. L’argument és ideològic però
també estratègic: la indestriabilitat de la qüestió nacional i social
és un puntal de l’esquerra rupturista, però també l’única manera
d’eixamplar la base secessionista.
Més enllà de les
qüestions programàtiques, però, les decisions dels partits també
s’acostumen a explicar pel seu càlcul electoral. Trencar la promesa
electoral de no fer president Artur Mas significaria una pèrdua de
confiança per a l’electorat d’un partit que ha basat el seu creixement
en el compromís ètic i el rebuig de certes dinàmiques de la democràcia
representativa (com ara les transaccions programàtiques de l’esquerra,
especialment després de l’experiència del tripartit). Però no només
això: també seria jugar en contra de les preferències del seu propi
electorat.
Les enquestes de què disposem situen
l’electorat de la CUP molt més a l’esquerra que el d'ERC (i CDC) i el
dibuixen com a generacionalment més jove, si bé amb uns nivells de
suport a l’independentisme similars. És evident que “no fer descarrilar
el procés”, com deia Antonio Baños, és el punt de trobada dels
electorats de JxS i la CUP. Però si fem un cop d’ull a la valoració de
la tasca del president Mas la darrera legislatura, els electorats de JxS
i la CUP semblen estar separats per un veritable abisme: mentre que
tres quartes parts de la coalició sobiranista encapçalada per Romeva
valoren com a bona o molt bona la gestió d’Artur Mas els darrers tres
anys, l’electorat de la CUP que comparteix aquesta opinió no arriba a un
terç del seu electorat.
A més a més, per si això fos poc, Artur Mas és el
president preferit per tan sols un 8% d'un electorat de la CUP que,
segons les dades d'enquesta, prefereix com a nou president Antonio Baños
(29,6%) i fins i tot Oriol Junqueras (22,2%). Les dades contrasten amb
els votants de JxS, que en una bona majoria (55,2%) prefereixen Artur
Mas, considerablement per sobre d'Oriol Junqueras (23,6%).
Així doncs, aquells que expliquen la negativa de la CUP a
escollir Mas com a president estrictament en el pla ètic, el de no
trencar promeses, s’equivoquen. L’estratègia de la formació encapçalada
per Antonio Baños sembla plenament racional; això sí, mentre no faci
descarrilar el procés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada