LA
CAIGUDA DE L'ENXANETA
Adéu procés, hola Colau
"Ada Colau pot vendre diverses armes: il·lusió, projecte i un col·lega madrileny, com Pasqual Maragall i el PSC amb Zapatero"
Hi hagi o no "acord" in extremis aquest cap de setmana, l'anomenat procés
-algú algun dia haurà de descriure què és el procés més enllà de
reunions secretes, algunes filtracions, silencis pactats i una
declaració aprovada solemnement pel Parlament, però que no ha passat de
ser un plec de fotocòpies per a la premsa i per posar papers damunt la
taula de negociació- està en via morta. No sabem per quant de temps.
Suposant que hi hagués acord, que voldria dir que el #pressingMas ha funcionat i ha fet un pas enrere,
les bases de CDC i moltíssims votants de Junts pel Sí estarien
cabrejats i humiliats. Per altra banda, la bomba de rellotgeria de CDC
s'hauria activat per explotar en qualsevol moment, segur que abans del
març. Ara mateix, només Mas pot intentar enganxar les peces trencades
del seu partit i pintar de nou el gerro per veure si algú els el compra.
I si es formés govern, seria amb una ERC que ja ha començat a perfilar
uns altres interessos electorals, i amb una CUP que ningú no sabria quin
dia de la setmana seria oposició i quin dia aliat. I quins
diputats voldrien rebentar el govern i no permetre ni l'aprovació de la
partida de paper del WC i quins estarien disposats a fer un control
efectiu i positiu de la tasca d'un executiu que en els seus millors
somnis aguantaria els 18 mesos.
I si no hi ha acord, el procés també estarà encallat. En Comú Podem farà bé d'aprofitar que els independentistes han canviat el somriure per les ganivetades i les corredisses electorals. Corredisses que en alguns casos inclouen un acostament, legítim, a Ada Colau, que diu que no es presentarà, però que per força serà el gran actiu del partit emparat per Podemos a Catalunya. Colau ho pot tenir tot de cara. Com ho van tenir Pasqual Maragall i el PSC, perquè tenien un amic a Madrid. Un col·lega que els deia que els catalans som diferents, que era del Barça i que deia dues paraules en català la mar de ben dites. Ara, Ada Colau també té un col·lega madrileny, que pot oferir més que un Estatut, una promesa de referèndum que no arribarà fins d'aquí a uns quants anys, perquè caldrà esperar que a Madrid hi governi Podemos i que en aquell moment li vingui de gust.
Ben aviat el projecte de Colau tindrà aliats clars per a un govern d'esquerres amb la sensibilitat nacional que estimi oportú Podemos, i que segons quins resultats surtin de les urnes, podrien anar des del PSC fins a la CUP, passant per ERC, si és que els republicans no guanyen les eleccions. En canvi, CDC no tindrà cap altre aliat que no sigui ERC, i això ja és cosa de l'aritmètica.
Però Colau exhibeix una arma molt valuosa per captar vots que l'independentisme ha abocat voluntàriament al fem, tot i que esperem que només de forma temporal. Ella ven al seu públic il·lusió i projecte. Adéu procés, hola Colau?
I si no hi ha acord, el procés també estarà encallat. En Comú Podem farà bé d'aprofitar que els independentistes han canviat el somriure per les ganivetades i les corredisses electorals. Corredisses que en alguns casos inclouen un acostament, legítim, a Ada Colau, que diu que no es presentarà, però que per força serà el gran actiu del partit emparat per Podemos a Catalunya. Colau ho pot tenir tot de cara. Com ho van tenir Pasqual Maragall i el PSC, perquè tenien un amic a Madrid. Un col·lega que els deia que els catalans som diferents, que era del Barça i que deia dues paraules en català la mar de ben dites. Ara, Ada Colau també té un col·lega madrileny, que pot oferir més que un Estatut, una promesa de referèndum que no arribarà fins d'aquí a uns quants anys, perquè caldrà esperar que a Madrid hi governi Podemos i que en aquell moment li vingui de gust.
Ben aviat el projecte de Colau tindrà aliats clars per a un govern d'esquerres amb la sensibilitat nacional que estimi oportú Podemos, i que segons quins resultats surtin de les urnes, podrien anar des del PSC fins a la CUP, passant per ERC, si és que els republicans no guanyen les eleccions. En canvi, CDC no tindrà cap altre aliat que no sigui ERC, i això ja és cosa de l'aritmètica.
Però Colau exhibeix una arma molt valuosa per captar vots que l'independentisme ha abocat voluntàriament al fem, tot i que esperem que només de forma temporal. Ella ven al seu públic il·lusió i projecte. Adéu procés, hola Colau?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada