dimarts, 26 de febrer del 2019
dilluns, 25 de febrer del 2019
dissabte, 23 de febrer del 2019
Les eleccions a Sardenya que poden capgirar el sobiranisme
22.02.2019 21:50
Les eleccions de demà a Sardenya
són un punt d’inflexió tant per a la política italiana com per a la
dinàmica pròpia del territori, perquè un candidat sobiranista, en un
estrany equilibri de pactes, pot aconseguir la presidència. L’illa és
una de les cinc regions amb un estatut especial, que li reconeix
l’especificitat i li dóna autonomia en matèries com la planificació
urbanística, l’agricultura i autoritats locals.
Si s’hi afegeix el canvi que s’esdevé en la política italiana, on la Lliga Nord es pot consolidar com a gran partit estatal, aquestes eleccions poden ser clau quan falten pocs mesos per a les eleccions europees.
Si s’hi afegeix el canvi que s’esdevé en la política italiana, on la Lliga Nord es pot consolidar com a gran partit estatal, aquestes eleccions poden ser clau quan falten pocs mesos per a les eleccions europees.
Un territori isolat
L’illa de Sardenya es caracteritza per ser principalment rural, empobrida, amb un problema de despoblació, poca presència d’italians d’altres regions i una sensació d’haver estat abandonats pel govern de Roma.La situació ha portat a un sentiment de pertinença molt fort, i vora dos terços de la població se senten més sards que no pas italians. Per contra, durant molt de temps, la majoria de la població ha menystingut la cultura i llengua pròpies (sard, català i cors), si bé recentment hi ha hagut una recuperació cultural i s’han posat més en relleu.
La reivindicació va més enllà de la cultura. Amb un PIB per capita inferior al de l’estat (8.000€ per habitant menys), gairebé tots els habitants defensen la sobirania fiscal i consideren que són maltractats i que reben menys d’allò que els pertocaria. En són exemples l’extracció estatal dels recursos energètics, poc respectuosa amb el territori, la manca d’inversió en infrastructures, l’establiment forçat de bases militars o l’enviament a l’illa de residus d’altres territoris.
Del posicionament polític a l’electoral
Pel que fa a la relació que volen mantenir amb la resta de l’estat italià, un 41% dels sards defensa la independència, segons una enquesta recent, mentre que un 59% prefereix altres opcions, com ara una autonomia més gran (46%) o, simplement, mantenir el model actual (13%).Però el fort consens sobre el menysteniment i la defensa de més autogovern no ha consolidat pas grans partits locals. El sobiranisme s’ha mantingut molt fragmentat i la majoria de la població es manté al marge de la política, les institucions i els partits.
A més, els partits d’àmbit estatal establerts a l’illa han incorporat un fort discurs regionalista, amb crítiques habituals a l’abandonament i la manca de polítiques del govern italià.
Un sobiranista al capdavant de la nació?
Els partits sobiranistes van arribar a assolir, plegats, un 26% dels vots el 2014, però la fragmentació va fer que només aconseguissin vuit escons de seixanta. El partit amb un millor resultat va ser el Partit Sard d’Acció, que anava dins la coalició de dretes i va aconseguir un 4,7% dels vots i tres escons. I aquesta vegada és molt probable que governi l’illa.Primer de tot, cal explicar el sistema electoral de Sardenya. Hi ha dues votacions, una per a la presidència i una altra per a la llista de partit. El presidenciable que obté més vots és elegit president, i si ha obtingut més d’un 25% dels vots (cosa habitual), li atorguen automàticament la majoria absoluta d’escons. La resta de diputats són elegits per un sistema proporcional, amb un llindar del 10% per a les coalicions i un 5% per a les llistes que es presenten en solitari.
El sistema beneficia presentar candidats de consens. I els equilibris en la política estatal han portat a una situació ben curiosa a Sardenya. Si, fins ara, Força Itàlia havia estat el referent de la dreta, ara la cosa és ben diferent.
La formació d’extrema dreta Lliga Nord, que en les eleccions italianes del 2013 només va assolir 1.327 vots a Sardenya (0,1%), s’ha reinventat en un partit d’àmbit estatal, posant l’accent en la immigració i la relació amb Europa (i no en el discurs nord-sud), i això ha transformat les expectatives a Sardenya.
Aquesta vegada, la Lliga Nord pot ser la principal força de la dreta, cosa que també seria un nou revulsiu de cara a les europees. Com que Força Itàlia encara manté un ampli suport organitzatiu i a les institucions, la solució ha estat situar al capdavant de la candidatura el soci minoritari, el Partit Sard d’Acció, amb el seu secretari general, Christian Solinas.
L’independentista Partit Sard d’Acció
Des del seu sobiranisme, el Partit Sard d’Acció ha mantingut històricament una vocació transversal. Ha format part d’aliances tant d’esquerres com de dretes. Un suport moderat, però clau per a decantar majories.El 1981, va definir en el primer article del seu estatut que l’objectiu del partit era ‘afirmar la sobirania del poble sard i dirigir la nació sarda a la independència’. A més, va entrar a formar part de l’Aliança Lliure Europea, on hi ha les forces sobiranistes d’arreu d’Europa.
El partit ha mantingut un posicionament ambigu, entre una actuació autonomista i un discurs sobiranista. Aquesta darrera dècada, ha presentat dues vegades una moció per a proclamar la independència (2009 i 2012) i, emmirallant-se en Catalunya, ha reclamat un referèndum d’autodeterminació.
Però aquesta legislatura ha trencat l’ambigüitat i l’any passat va signar un acord electoral amb la Lliga Nord. Per una banda, el pacte ha provocat una crisi al partit, que ha estat suspès de l’Aliança Lliure Europea, i ara es preveu que tingui un suport baix. Però per una altra banda, ha aconseguit un senador i molt possiblement tindrà un poder inimaginable fins fa poc.
La reorganització sobiranista a l’illa
La resta del sobiranisme difícilment entrarà al consell regional, aquesta vegada. Ara fa cinc anys, els vuit escons que es van assolir (tres dels quals del Partit Sard d’Acció), van ser per haver format part de les grans coalicions. També es va presentar una candidatura netament independentista, Sardenya Possible, on la presidenciable va recollir un 10,3% dels vots i les llistes de partit un 6,8%, un resultat insuficient per a obtenir cap escó.En aquestes eleccions, el mapa ha canviat, però no han crescut pas les possibilitats d’èxit. Les tres formacions que van obtenir escó gràcies a formar part del bloc de centreesquerra no repeteixen en aquest bloc, i això també serà una dificultat extra per a la candidatura de Massimo Zedda, batlle de Càller i principal rival de Solinas.
El Partit dels Sards (2,7%) ha decidit de presentar-se en solitari, mentre que els Moros Rojos (2,6% i dos escons) i Independència República de Sardenya (0,8% i un escó) s’han unit per formar la coalició Autodeterminació, que inclou també part de la candidatura Sardenya Possible. Els sondatges li atorguen un 3% dels vots.
En canvi, el partit ProgReS, també de la coalició Sardenya Possible, ha format, juntament amb antics membres del Partit Sard d’Acció i l’ex-president de Sardenya, Mauro Pili (2001-2003), un moviment sobiranista anomenat Sards Lliures, que s’estima que obtindrà entre el 4% i el 6% dels vots.
Una candidatura unitària garantiria amb força seguretat l’entrada a l’assemblea. Però les crides han estat infructuoses. De manera que les tres candidatures quedaran, molt segurament, fora del nou consell.
Pel que fa a l’Alguer, tot i la victòria del candidat de centreesquerra a Sardenya el 2014, a la ciutat va guanyar la coalició de la dreta (47% vs. 40%) i el sobiranisme no va obtenir un resultat gaire diferent del de la resta de l’illa. Per tant, tot plegat ajuda la candidatura de Solinas, si no hi ha cap gran canvi.
Un nou horitzó
Però les eleccions, i el seu resultat, obriran una nova etapa. Que el govern l’assumeixi un dirigent sobiranista, tot i que és només de retòrica i ho fa de la mà de l’extrema dreta, pot sacsejar el mapa polític de Sardenya.El fet de trencar l’hegemonia dels partits estatals pot afavorir que la resta del sobiranisme construeixi una alternativa forta de cara a futures eleccions, tenint en compte que poden quedar fora del parlament i que el Partit Sard d’Acció s’alia amb la Lliga Nord. També es podrà comprovar si els antics votants del Partit Sard d’Acció li giren l’esquena després d’aquest pacte ominós.
El resultat pot mostrar la necessitat de tenir formacions fortes d’obediència sarda que portin a la convergència i, a la vegada, situar la qüestió nacional al centre del debat. Les eleccions seran un punt d’inflexió en la política sarda, habitualment complexa, encara amb la incògnita si serà per bé o per mal.
divendres, 22 de febrer del 2019
La indignació pel judici converteix la vaga general en un èxit
21.02.2019 21:50
Milers de persones van omplir els carrers de tot Catalunya per protestar contra la vulneració dels drets fonamentals i el judici contra el procés. La vaga, convocada per la Intersindical-CSC, va tenir un impacte notable
en diversos sectors i es va fer notar pels talls de les carreteres o
vies de tren en molts indrets del país. Uns talls que van començar de
bon matí. Segons que va informar el Departament d’Interior,
a les deu del matí ja hi havia tallades la A-27 a Tarragona, la C-66 a
Torrent, la N-II a Tàrrega, la C-13 a la Pobla de Segur, la N-260 a la
Pobla de Segur, la C-35 a Santa Maria de Palautordera, la C-17 a Gurb,
la C-16 a Berga, la N-152a a Puigcerdà, la C-60 a la Roca del Vallès, la
N-260 a Lles de la Cerdanya, la C-242a la Granadella, la N-II a Sant
Julià de Ramis, la AP-7 a Sant Julià de Ramis i la C-1412b a Isona i
Dellà. N’hi va haver més. Com ara la marxa a peu que es va fer entre
Banyoles i Girona, seguida per centenars de persones. Mentre la gent es
mobilitzava, al Suprem espanyol continuava el judici contra els
dirigents independentistes, que, com es va veure ahir al carrer, ha
originat una onada creixent d’indignació, perquè cada dia és més evident
la falsedat de les acusacions.
Després dels talls de carretera de primera hora del matí, a migdia van començar les concentracions o marxes per tot el país. La concentració de Barcelona va ser la més nombrosa. Milers de persones van omplir la plaça de la Universitat, una escena que es va repetir a Girona –davant la delegació del govern–, a Tarragona i a Lleida, però també en ciutats mitjanes, com ara Igualada, on la plaça de l’Ajuntament es va omplir de gom a gom. A Figueres van ser els tractors que van ocupar el centre de la ciutat.
Acabada la concentració de la plaça de la Universitat de Barcelona, es van ocupar les vies de tren de Rodalia de l’estació de la plaça de Catalunya durant força estona. Els manifestants van aturar la circulació de les línies R1, R3 i R4 durant mitja hora. En acabat, ells mateixos se’n van anar, sense que calgués la intervenció dels Mossos d’Esquadra, que sí que van intervenir amb força a l’exterior i en més indrets de Catalunya, amb enfrontaments que en alguns casos van acabat amb detencions. En el tall de carretera de la C-17 a Gurb, agents dels Mossos d’Esquadra van actuar contra els manifestants per a reobrir la circulació i hi hagué enfrontaments amb els vaguistes, un dels quals fou detingut. També van detenir un manifestant a Barcelona, en un tall a la cruïlla entre la Gran Via i el carrer d’Urgell. I encara foren detingudes dues persones més al peatge de la AP-7 a Tarragona, on els Mossos d’Esquadra van colpejar els manifestants amb les porres.
A la tarda, van continuar alguns talls, com el de la AP-7 a l’Ampolla, però l’activitat es va centrar en les concentracions convocades
a les principals ciutats del Principat. La més nombrosa va ser la de
Barcelona, que va recórrer el passeig de Gràcia des de la plaça del Cinc
d’Oros fins a la Gran Via. Els organitzadors van donar la xifra de
200.000 manifestants. A la capçalera, una pancarta amb el lema
’21-F, vaga general: sense drets no hi ha llibertats’, portada pels
principals dirigents de la Intersindical-CSC, per representants de més
sindicats que hi donaven suport i per membres de la societat civil, com
ara David Fernández, Martí Anglada, Anna Sallés i l’actriu Àngels Massip.
Els representants dels partits polítics eren en una segona fila. Hi
havia dirigents de Junts per Catalunya, ERC i la CUP. Les manifestacions
de Girona, Lleida, Girona, Tortosa, Vic, Badalona, Olot i més ciutats
també van ser molt nombroses. En el cas de Girona va arribar a 70.000 persones, una xifra que superà la de l’aturada del 3 d’octubre de 2017, que va ser de 60.000.
Durant la jornada d’ahir, l’independentisme va demostrar que havia recuperat el nivell de mobilització al carrer.
Durant la jornada d’ahir, l’independentisme va demostrar que havia recuperat el nivell de mobilització al carrer.
El Parlament Europeu prohibeix un acte de la Falange i Democracia Nacional
Brussel·les
El Parlament Europeu prohibeix un acte de la Falange i Democracia Nacional
El NacionalFoto: ACN
Barcelona. Divendres, 22 de febrer de 2019
2 minuts
Concretament, Tajani creu que la presència d'aquestes formacions podria suposar una amenaça per la integritat del Parlament. Per tal de poder-ho prohibir, el president del Parlament Europeu s'ha basat en una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del 2015 contra el mateix eurodiputat alemany del partit neonazi NPD Udo Voigt, que promovia l'acte. La sentència exposa que no hi ha cap dret incondicional per entrar al Parlament a fer propaganda política.
En una informació difosa pel mateix Parlament Europeu, recorda que l'article 22 de les regles de procediment internes confereixen al president els poders per garantir la seguretat general en els locals del Parlament per prevenir i aturar qualsevol pertorbació del funcionament adequat de les activitats parlamentàries i la salvaguarda de la integritat de la institució. També invoca a la jurisprudència d'un cas presentat el 2015 pel mateix eurodiputat Udo Voig, en què es confirmava que no existeix un dret incondicional d'accés a les instal·lacions al Parlament amb finalitats de propaganda política.
Tot i aquesta decisió, encara està per veure si finalment Vox podrà celebrar el seu acte el dia 6 de març. Ara per ara, tot i haver estat anunciada, no l'ha autoritzada encara el Parlament.
Una vez más, @vox_es haciendo lo que no hicieron otros ni cuando estaban en el gobierno ni cuando están en la oposición: explicar en el mismo #ParlamentoEuropeo que Cataluña es España y que en el #TribunalSupremo se juzga un golpe de estado. El #VotoUtil desde antes de llegar!
Està previst, de moment, que a la conferència al Parlament Europeu hi intervinguin el secretari general de Vox, Javier Ortega; el portaveu a Catalunya, Jorge Buxadé, i la vicepresidenta de relacions institucionals a les Illes Balears, Malena Contestí. L'acte durà el nom de "Catalunya, una regió espanyola".
dimecres, 20 de febrer del 2019
L'independentisme civil, a la banqueta amb caire de revenja
L'independentisme civil, a la banqueta amb caire de revenja
Marchena, aliè a les condicions físiques
dels presos, obre els interrogatoris dels Jordis, Forcadell i Santi Vila
que veu com altres consellers expliquen coses més crues que les d’ell
ellMón
per Quico Sallés (Tribunal Suprem)
20/02/2019
23:23
Jornada maratoniana aquest dimecres al Tribunal Suprem. I dijous se
n’albira una altra amb quatre megadeclaracions previstes: la del
president d’Òmnium, Jordi Cuixart; la de l’expresident de l’ANC i president de JxCAT, Jordi Sànchez; la de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la de l’exconseller, Santi Vila. El president de la Sala Penal que jutja la causa especial 20907/2017, Manuel Marchena,
vol enllestir ràpid les declaracions dels acusats. Per això ha citat
per dimarts els primers testimonis. Artilleria pesada com Mariano Rajoy,
Soraya Sáenz de Santamaria o Artur Mas a més de Juan Ignacio Zoido.
Marchena, reaci a habilitar aquest divendres i el proper dilluns, ha posat la directa i en un dia ha fet declarar els consellers Josep Rull, Dolors Bassa, Meritxell Borràs i Carles Mundó. Fins passades les nou de la nit. Un horari que ha fet aixecar protesta de Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez que aquest dijous haurà de declarar amb l’amenaça de 17 anys de presó. “Es lleven a les sis del matí, sense dutxar-se marxen a les 6:45, tenen tres quarts d’hora de camí fins que no arriben a quarts de vuit al Suprem… no garanteix les seves condicions”, ha assenyalat empipat Pina. El president de la Sala s’ha justificat al·legant que no volia un procés amb dilacions i que l’advocat de Mundó ha donat el vist i plau al seu interrogatori.
La jornada d’avui, però, no ha deixat sorpreses. Tots els exconsellers han seguit el seu guió però amb un punt en comú: un referèndum no és delicte i, sobretot, que la Declaració d’Independència era paper mullat. Però el que més ha sorprès a les defenses ha estat la insistència de les acusacions en intentar esgarrapar alguna prova o escletxa per acreditar la desobediència -més o menys assumida- i la malversació. Tots han apuntat que el referèndum es va fer gràcies al finançament privat. “No sé d’on van sortir les urnes”, confessaven tots.
La prova o la confessió de la violència o el tumult la deixen per les testificals. Punt on entrarà Vox i on la majoria de policies -un ingent nombre- citats poden portar les mateixes respostes a la Fiscalia. A la sala de plens hi ha hagut de tot, debat, enganxades, crides a l’ordre, bronques lingüístiques i, fins i tot, plors com quan Borràs ha recordat que no va rebre la notificació del Tribunal Constitucional que suspenia la Llei del Referèndum perquè estava al velatori del seu pare.
Aquest divendres, però, les declaracions agafaran un caire possiblement diferent. El Suprem escoltarà els noms de pes de l’independentisme civil dels darrers anys. Persones profundament estigmatizades -gairebé odiades- per la caverna político-mediàtica de l’unionisme. Hi ha la temptació que seure Forcadell, Cuixart i Sànchez davant els togats és ensenyar un trofeu de caça. La canya que van rebre en el seu activisme tot i mantenir les seves posicions encara afegeix més valor a la psicopatia d’un Estat que fa un any i mig que els ha engarjolat. A tots tres, al Fiscalia els reclama 17 anys de presó i 17 d’inhabilitació absoluta per un delicte de rebel·lió.
Sánchez i Cuixart estan entre barrots pels fets del 20 de setembre, precisament per pacificar els concentrats que van romandre hores i hores davant la seu d’Economia. La seva imatge enfilats d’alt dun cotxe de la Guàrdia Civil és una icona pels poders de l’Estat que van aprofitar una oportunitat, amb la imprescindible col·laboració d’una secretària judicial especialment motivada contra el procés, per parar un parany jurídic. La Fiscalia ho bateja de “successos violents”. A més, l’escrit de conclusions provisionals retreuen pensalment a Sànchez i Cuixart els seus discursos abradats per les Diades així com els identifica com a peça clau del procés cap a la independència. També els acusa d’alenar a les masses a actuar contra l’Estat o a protegir els col·legis electorals.
Amb Forcadell, l’Estat manté el to que amb Cuixart i Sànchez. La seva cotització política com a presidenta de l’ANC no ha estat païda per Madrid. Pesa el fet que Forcadell és un símbol i a més havia presidit la cambra catalana, malgrat el joc brut de certs partits polítics per fer trontollar l’ordre parlamentari. La Fiscalia l’acusa de permetre el debat de resolucions que entenen prohibides pel Tribunal Constitucional i també d’esperonar les gerancions d’independentistes al carrer. Curiosament, la resta dels membres de la Mesa encausats seran jutjats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i dormen a casa. Un cas com un cabàs atès que la figura de la presidència del Parlament no representa cap vot de qualitat en les decisions que s’han pres al llarg del procés. L’Estat li té ganes. Només cal veure com la biosfera mediàtica aplaudia amb desimboltura els paranys que els partits unionistes li posaven a la cambra catalana.
El primer a declarar, però serà Santi Vila. El conseller es mostra relaxat i tranquil, aquest dies al Suprem tot i que li reclamen set anys de presó per malversació. Fins i tot, ha visitat la biblioteca i no s’amaga de la premsa. Després de les declaracions de Quim Forn, Dolors Bassa o Meritxell Borràs està més asserenat. “T’imagines que el que han dit ho hagués dit en Vila?”, es comenta als passadissos del Convent de les Saleses. Al capdavall, Vila ja va explicar la nit del 25 d’Octubre el que molts consellers expliquen ara al Suprem. De ben segur, que el món polític s’hauria estalviat algun disgust.
Marchena, reaci a habilitar aquest divendres i el proper dilluns, ha posat la directa i en un dia ha fet declarar els consellers Josep Rull, Dolors Bassa, Meritxell Borràs i Carles Mundó. Fins passades les nou de la nit. Un horari que ha fet aixecar protesta de Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez que aquest dijous haurà de declarar amb l’amenaça de 17 anys de presó. “Es lleven a les sis del matí, sense dutxar-se marxen a les 6:45, tenen tres quarts d’hora de camí fins que no arriben a quarts de vuit al Suprem… no garanteix les seves condicions”, ha assenyalat empipat Pina. El president de la Sala s’ha justificat al·legant que no volia un procés amb dilacions i que l’advocat de Mundó ha donat el vist i plau al seu interrogatori.
La jornada d’avui, però, no ha deixat sorpreses. Tots els exconsellers han seguit el seu guió però amb un punt en comú: un referèndum no és delicte i, sobretot, que la Declaració d’Independència era paper mullat. Però el que més ha sorprès a les defenses ha estat la insistència de les acusacions en intentar esgarrapar alguna prova o escletxa per acreditar la desobediència -més o menys assumida- i la malversació. Tots han apuntat que el referèndum es va fer gràcies al finançament privat. “No sé d’on van sortir les urnes”, confessaven tots.
|
La prova o la confessió de la violència o el tumult la deixen per les testificals. Punt on entrarà Vox i on la majoria de policies -un ingent nombre- citats poden portar les mateixes respostes a la Fiscalia. A la sala de plens hi ha hagut de tot, debat, enganxades, crides a l’ordre, bronques lingüístiques i, fins i tot, plors com quan Borràs ha recordat que no va rebre la notificació del Tribunal Constitucional que suspenia la Llei del Referèndum perquè estava al velatori del seu pare.
Aquest divendres, però, les declaracions agafaran un caire possiblement diferent. El Suprem escoltarà els noms de pes de l’independentisme civil dels darrers anys. Persones profundament estigmatizades -gairebé odiades- per la caverna político-mediàtica de l’unionisme. Hi ha la temptació que seure Forcadell, Cuixart i Sànchez davant els togats és ensenyar un trofeu de caça. La canya que van rebre en el seu activisme tot i mantenir les seves posicions encara afegeix més valor a la psicopatia d’un Estat que fa un any i mig que els ha engarjolat. A tots tres, al Fiscalia els reclama 17 anys de presó i 17 d’inhabilitació absoluta per un delicte de rebel·lió.
Sánchez i Cuixart estan entre barrots pels fets del 20 de setembre, precisament per pacificar els concentrats que van romandre hores i hores davant la seu d’Economia. La seva imatge enfilats d’alt dun cotxe de la Guàrdia Civil és una icona pels poders de l’Estat que van aprofitar una oportunitat, amb la imprescindible col·laboració d’una secretària judicial especialment motivada contra el procés, per parar un parany jurídic. La Fiscalia ho bateja de “successos violents”. A més, l’escrit de conclusions provisionals retreuen pensalment a Sànchez i Cuixart els seus discursos abradats per les Diades així com els identifica com a peça clau del procés cap a la independència. També els acusa d’alenar a les masses a actuar contra l’Estat o a protegir els col·legis electorals.
Amb Forcadell, l’Estat manté el to que amb Cuixart i Sànchez. La seva cotització política com a presidenta de l’ANC no ha estat païda per Madrid. Pesa el fet que Forcadell és un símbol i a més havia presidit la cambra catalana, malgrat el joc brut de certs partits polítics per fer trontollar l’ordre parlamentari. La Fiscalia l’acusa de permetre el debat de resolucions que entenen prohibides pel Tribunal Constitucional i també d’esperonar les gerancions d’independentistes al carrer. Curiosament, la resta dels membres de la Mesa encausats seran jutjats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i dormen a casa. Un cas com un cabàs atès que la figura de la presidència del Parlament no representa cap vot de qualitat en les decisions que s’han pres al llarg del procés. L’Estat li té ganes. Només cal veure com la biosfera mediàtica aplaudia amb desimboltura els paranys que els partits unionistes li posaven a la cambra catalana.
El primer a declarar, però serà Santi Vila. El conseller es mostra relaxat i tranquil, aquest dies al Suprem tot i que li reclamen set anys de presó per malversació. Fins i tot, ha visitat la biblioteca i no s’amaga de la premsa. Després de les declaracions de Quim Forn, Dolors Bassa o Meritxell Borràs està més asserenat. “T’imagines que el que han dit ho hagués dit en Vila?”, es comenta als passadissos del Convent de les Saleses. Al capdavall, Vila ja va explicar la nit del 25 d’Octubre el que molts consellers expliquen ara al Suprem. De ben segur, que el món polític s’hauria estalviat algun disgust.
Torra pica el crostó al Rey (amb una reflexió de Carner)
Judici al procés
Torra pica el crostó al Rey (amb una reflexió de Carner)
El NacionalFoto: EFE
Barcelona. Dimecres, 20 de febrer de 2019
1 minut
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha recordat al rei Felip VI que
la primera institució republicana, segons el poeta Josep Carner, és "la
voluntat popular". Torra ha fet la menció després que el Rei ha afirmat
avui, en ple judici al procés, que "és inadmissible apel·lar a un
suposada democràcia per sobre del dret".
"Com va deixar escrit el poeta Josep Carner, des del seu exili belga: “La primera institució republicana és la voluntat popular”", ha indicat el president.
"Com va deixar escrit el poeta Josep Carner, des del seu exili belga: “La primera institució republicana és la voluntat popular”", ha indicat el president.
Com va deixar escrit el poeta Josep Carner, des del seu exili belga: “ La primera institució republicana és la voluntat popular” https://t.co/zS5I2jh70x— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) 20 de febrer de 2019
dissabte, 16 de febrer del 2019
dijous, 14 de febrer del 2019
dimecres, 13 de febrer del 2019
Vox intenta sense èxit prohibir el llaç groc a la sala del Suprem
Judici al procés
Vox intenta sense èxit prohibir el llaç groc a la sala del Suprem
Gemma LiñánFoto: EFE
Madrid. Dimecres, 13 de febrer de 2019
1 minut
Quan encara no ha començat la intervenció de Vox, el lletrat de l'acusació popular Pedro Fernández ja ha posat el dit a la nafra i ha demanat que Jordi Sànchez es tregui el llaç groc perquè és un clar símbol ideològic.
I el president de la sala ha intervingut ràpid dient que el tribunal "es fa seva la doctrina del TEDH que té dos precedents en sentències de Bòsnia i Bèlgica de desembre del 2018, on es resol que es permet els símbols ideològics o religiosos".
"La sala no posarà cap objecció que portin cap símbol ideològic", ha dit Marchena.
Javier Ortega, l'altre advocat de Vox, va estar ahir durant tota la sessió lluint la bandera espanyola en un braçalet de la mà esquerra. Avui, però, no la duia.
Vox ha fet una intervenció curta i tècnica, i menys agressiva del que s'esperava. Un cop s'han estrenat al judici reclamant que li treguin el llaç groc a Sànchez, la resta ha estat de poc interès i reiteratiu.
Pedro Fernández ha exposat que "no hi ha hagut vulneració dels drets dels acusats", ni que "tampoc ha existit, en cap cas, la vulneració del dret a un judici imparcial". També ha dit que "la presència del Rei en aquesta sala no és pertinent" i ha recordat la inviolabilitat del Rei i ha assegurat que no pot ser testimoni en aquest procediment.
Pedro Fernández ha criticat la sentència del tribunal alemany que va decidir no extradir Puigdemont ni acusar-lo de rebel·lió.
Vox ha tancat la segona sessió. El tribunal es tanca a deliberar i convoca tothom per demà a les 10h. Primer exposarà com ha resolt les qüestions prèvies i després començaran les declaracions amb Oriol Junqueras.
Mira aquí la intervenció completa de Pedro Fernández:
I el president de la sala ha intervingut ràpid dient que el tribunal "es fa seva la doctrina del TEDH que té dos precedents en sentències de Bòsnia i Bèlgica de desembre del 2018, on es resol que es permet els símbols ideològics o religiosos".
"La sala no posarà cap objecció que portin cap símbol ideològic", ha dit Marchena.
Javier Ortega, l'altre advocat de Vox, va estar ahir durant tota la sessió lluint la bandera espanyola en un braçalet de la mà esquerra. Avui, però, no la duia.
Vox ha fet una intervenció curta i tècnica, i menys agressiva del que s'esperava. Un cop s'han estrenat al judici reclamant que li treguin el llaç groc a Sànchez, la resta ha estat de poc interès i reiteratiu.
Pedro Fernández ha exposat que "no hi ha hagut vulneració dels drets dels acusats", ni que "tampoc ha existit, en cap cas, la vulneració del dret a un judici imparcial". També ha dit que "la presència del Rei en aquesta sala no és pertinent" i ha recordat la inviolabilitat del Rei i ha assegurat que no pot ser testimoni en aquest procediment.
Pedro Fernández ha criticat la sentència del tribunal alemany que va decidir no extradir Puigdemont ni acusar-lo de rebel·lió.
Vox ha tancat la segona sessió. El tribunal es tanca a deliberar i convoca tothom per demà a les 10h. Primer exposarà com ha resolt les qüestions prèvies i després començaran les declaracions amb Oriol Junqueras.
Mira aquí la intervenció completa de Pedro Fernández:
JUDICI AL PROCÉS
VÍDEO | Segueix el judici al procés: primera setmana
Judici al procés
Fiscal Cadena: "La sobirania del poble català no és possible"
Subscriure's a:
Missatges (Atom)