dilluns, 17 de desembre del 2018
dissabte, 10 de novembre del 2018
Carles Puigdemont guanya Pedro Sánchez a Google
Internacionalització
Carles Puigdemont guanya Pedro Sánchez a Google
El NacionalBarcelona. Dissabte, 10 de novembre de 2018
1 minut
El president a l'exili, Carles Puigdemont, ha guanyat el president espanyol, Pedro Sánchez,
a Google els últims tres mesos. Segons mostren les dades de Google
Trends aportades per l'analista i investigador Joe Brew, a Europa, els
darrers 90 dies hi ha més interès en el president català.
A Alemanya, França, els Països Baixos, Suïssa i Bèlgica, Carles Puigdemont supera en cerques relatives a Google el cap de l'executiu espanyol. En especial, a Bèlgica i Suïssa la diferència és àmplia.
Per altra banda, a Espanya, Itàlia, Portugal i el Regne Unit Sánchez s'imposa en cerques, especialment a l'Estat.
A Alemanya, França, els Països Baixos, Suïssa i Bèlgica, Carles Puigdemont supera en cerques relatives a Google el cap de l'executiu espanyol. En especial, a Bèlgica i Suïssa la diferència és àmplia.
Per altra banda, a Espanya, Itàlia, Portugal i el Regne Unit Sánchez s'imposa en cerques, especialment a l'Estat.
Comitè Federal PSOE
Sánchez reivindica el seu govern davant l'amenaça de PP i Ciutadans
L’Ajuntament de Cervera denunciarà tres ultres per haver arrencat la pancarta per la llibertat dels presos polítics
10.11.2018 13:31
El batlle de Cervera, Ramon Royes,
ha dit al programa ‘El Suplement’ de Catalunya Ràdio que ‘faran les
denúncies que corresponguin’ després que aquesta matinada, tres
‘energúmens’, segons Royes, hagin arrencat la pancarta que demana la
llibertat dels polítics a la presó que hi havia al balcó de
l’Ajuntament. La pancarta s’ha tornat a col·locar al balcó del
consistori aquest dissabte al matí.
Tot plegat ha passat el dia en què se celebra la festa al pilot cerverí, Marc Márquez, i després de la polèmica generada per la decisió que Marquez no pugi al balcó per evitar fotografies amb la pancarta. ‘Això ja va ser així l’any passat’; ha dit el batlle, que aclareix que ‘no hi ha res que justifiqui que es retiri aquesta pancarta, ni una hora, ni un dia, fins que els presos polítics deixin de ser a presos’.
El batlle creu que ‘s’ha generat una polèmica que no és tal’ i en aquest sentit ha afegit que en les moltes reunions que s’han celebrat per organitzar l’homenatge al pilot ‘es posa sobre la taula la petició de retirar la pancarta, jo dic que no, que penso que no s’ha de retirar i aquí s’ha acabat’. Tanmateix, ha explicat que en cap moment no m’han dit que és per pressió dels patrocinadors’, apunta Royes.s.La pancarta ha tornat a penjar del balcó de l’Ajuntament aquest mateix matí de dissabte.
Tot plegat ha passat el dia en què se celebra la festa al pilot cerverí, Marc Márquez, i després de la polèmica generada per la decisió que Marquez no pugi al balcó per evitar fotografies amb la pancarta. ‘Això ja va ser així l’any passat’; ha dit el batlle, que aclareix que ‘no hi ha res que justifiqui que es retiri aquesta pancarta, ni una hora, ni un dia, fins que els presos polítics deixin de ser a presos’.
El batlle creu que ‘s’ha generat una polèmica que no és tal’ i en aquest sentit ha afegit que en les moltes reunions que s’han celebrat per organitzar l’homenatge al pilot ‘es posa sobre la taula la petició de retirar la pancarta, jo dic que no, que penso que no s’ha de retirar i aquí s’ha acabat’. Tanmateix, ha explicat que en cap moment no m’han dit que és per pressió dels patrocinadors’, apunta Royes.s.La pancarta ha tornat a penjar del balcó de l’Ajuntament aquest mateix matí de dissabte.
L’esquerda sobiranista dels comuns s’eixampla al món local
09.11.2018 21:50
El dia que Elisenda Alamany i Joan
Josep Nuet van presentar Sobiranistes, la plataforma de Catalunya en
Comú crítica amb el rumb del partit, entre el públic assistent hi havia
tres figures del món local considerades referents per haver encapçalat
projectes sobiranistes i d’esquerres guanyadors: el batlle de Cerdanyola
del Vallès, Carles Escolà; l’ex-batllessa de Badalona, Dolors Sabater; i
l’ex-batlle de Sentmenat, Marc Verneda. El 2015, tots tres van assolir
la batllia de la mà de confluències d’esquerres i sobiranistes, encara
que els dos darrers van ser apartats per mocions de censura.
Crònica de la presentació de Sobiranistes: ‘Iniciativa ha estat un entrebanc’
Els moviments tectònics a l’espai més sobiranista de Catalunya en Comú no afecten únicament el partit en l’àmbit nacional, sinó que hi ha uns quants municipis on els càrrecs locals que segueixen les tesis d’Alamany es van desmarcant del calendari oficial per conformar candidatures i construir aliances amb altres partits. Pocs dies abans de la presentació de Sobiranistes, es van presentar Guanyem Girona, impulsat per la CUP, MES i el sector sobiranista dels comuns, i Guanyem Cerdanyola, una proposta política en què EUiA s’afegeix a la candidatura de la CUP i el partit local Compromís per Cerdanyola que ja va portar Escolà a la batllia. A Argentona, els partits que ara governen treballen amb una línia similar i ICV opta per confluir amb la CUP i ERC, i a Sentmenat repetiran l’acord d’EUiA, Podem i Procés Constituent. ‘L’opció per a les municipals, com en l’àmbit nacional, és anar cap a aquesta mena d’aliances amb un projecte sobiranista i progressista’, expliquen fonts de Sobiranistes.
Per part de Catalunya en Comú, però, minimitzen la influència que pugui tenir Sobiranistes i diuen que hi ha altres corrents, com el de Comuns federalistes, que tenen més militants. A banda, resten importància a la possibilitat que en alguns municipis es puguin fer aliances amb actors més enllà dels que conformen Catalunya en Comú. ‘Les municipals no són igual que unes autonòmiques o espanyoles, hi ha moltes realitats diferents’, diuen fonts del partit.
Un paraigua supramunicipal propi
L’Àrea Metropolitana de Barcelona, els consells comarcals i les diputacions són institucions polítiques per sobre els municipis en què els representants s’elegeixen de manera indirecta. És a dir, els ciutadans no els voten directament, sinó que són assignats en funció dels resultats als ajuntaments. Per aquest motiu, les candidatures locals tendeixen a agrupar-se segons el principal partit que les integra. Decidir quin partit supramunicipal representa cada candidatura és un dels grans maldecaps quan es conformen acords de diferents forces.
El 2015, moltes de confluències d’esquerres, com l’Assemblea Ciutadana de Sentmenat, es van aplegar sota la marca d’ICV: Entesa. I unes altres, com Guanyem Badalona, sota la de la CUP: Poble Actiu. De cara al 2019, però, la situació pot ser diferent. Segons que han explicat a VilaWeb fonts de diverses confluències locals, hi ha converses per a construir una nova plataforma supramunicipal que superi Poble Actiu i Entesa per a englobar les confluències d’esquerres i sobiranistes. Aquesta marca també faria de paraigua per a confluències locals com Decidim Ripollet, Alternativa d’Esquerres per Badia i Sant Adrià en Comú.
Crònica de la presentació de Sobiranistes: ‘Iniciativa ha estat un entrebanc’
Els moviments tectònics a l’espai més sobiranista de Catalunya en Comú no afecten únicament el partit en l’àmbit nacional, sinó que hi ha uns quants municipis on els càrrecs locals que segueixen les tesis d’Alamany es van desmarcant del calendari oficial per conformar candidatures i construir aliances amb altres partits. Pocs dies abans de la presentació de Sobiranistes, es van presentar Guanyem Girona, impulsat per la CUP, MES i el sector sobiranista dels comuns, i Guanyem Cerdanyola, una proposta política en què EUiA s’afegeix a la candidatura de la CUP i el partit local Compromís per Cerdanyola que ja va portar Escolà a la batllia. A Argentona, els partits que ara governen treballen amb una línia similar i ICV opta per confluir amb la CUP i ERC, i a Sentmenat repetiran l’acord d’EUiA, Podem i Procés Constituent. ‘L’opció per a les municipals, com en l’àmbit nacional, és anar cap a aquesta mena d’aliances amb un projecte sobiranista i progressista’, expliquen fonts de Sobiranistes.
Per part de Catalunya en Comú, però, minimitzen la influència que pugui tenir Sobiranistes i diuen que hi ha altres corrents, com el de Comuns federalistes, que tenen més militants. A banda, resten importància a la possibilitat que en alguns municipis es puguin fer aliances amb actors més enllà dels que conformen Catalunya en Comú. ‘Les municipals no són igual que unes autonòmiques o espanyoles, hi ha moltes realitats diferents’, diuen fonts del partit.
Un paraigua supramunicipal propi
L’Àrea Metropolitana de Barcelona, els consells comarcals i les diputacions són institucions polítiques per sobre els municipis en què els representants s’elegeixen de manera indirecta. És a dir, els ciutadans no els voten directament, sinó que són assignats en funció dels resultats als ajuntaments. Per aquest motiu, les candidatures locals tendeixen a agrupar-se segons el principal partit que les integra. Decidir quin partit supramunicipal representa cada candidatura és un dels grans maldecaps quan es conformen acords de diferents forces.
El 2015, moltes de confluències d’esquerres, com l’Assemblea Ciutadana de Sentmenat, es van aplegar sota la marca d’ICV: Entesa. I unes altres, com Guanyem Badalona, sota la de la CUP: Poble Actiu. De cara al 2019, però, la situació pot ser diferent. Segons que han explicat a VilaWeb fonts de diverses confluències locals, hi ha converses per a construir una nova plataforma supramunicipal que superi Poble Actiu i Entesa per a englobar les confluències d’esquerres i sobiranistes. Aquesta marca també faria de paraigua per a confluències locals com Decidim Ripollet, Alternativa d’Esquerres per Badia i Sant Adrià en Comú.
Puigdemont, a Trudeau: "No està obligat a donar suport a la independència, però escolti'ns"
Exili
Puigdemont, a Trudeau: "No està obligat a donar suport a la independència, però escolti'ns"
El NacionalFoto: ACN
Barcelona. Dissabte, 10 de novembre de 2018
1 minut
El president Carles Puigdemont ha demanat al cap del govern del Canadà, Justin Trudeau, que escolti Catalunya. En una entrevista publicada al diari canadenc Le Droit,
Puigdemont ha demanat a les autoritats canadenques que no es tracti la
qüestió catalana com un "problema intern". "No està obligat a donar
suport a la independència, però, si us plau, escolti'ns", ha reclamat a Trudeau.
Puigdemont ha advertit la societat canadenca que la repressió espanyola "és un mal senyal per a tots els altres pobles que volen fer la independència en el futur", com ara el Quebec. "Si la democràcia està en perill en algun lloc, la democràcia a tot el món està en perill també", ha dit.
Segons el president, la reacció espanyola al conflicte català és un indici que a Europa encara hi continua havent feixisme i ha explicat que el seu exili a Brussel·les ha de servir per fer una crida internacional contra la vulneració de drets per part de l'Estat.
Puigdemont ha advertit la societat canadenca que la repressió espanyola "és un mal senyal per a tots els altres pobles que volen fer la independència en el futur", com ara el Quebec. "Si la democràcia està en perill en algun lloc, la democràcia a tot el món està en perill també", ha dit.
Segons el president, la reacció espanyola al conflicte català és un indici que a Europa encara hi continua havent feixisme i ha explicat que el seu exili a Brussel·les ha de servir per fer una crida internacional contra la vulneració de drets per part de l'Estat.
El procés d’independència reactiva el catalanisme a Catalunya Nord
09.11.2018 21:50
Una de les conseqüències més
clares del procés d’independència ha estat la mobilització de
solidaritat i de suport que ha generat a Catalunya Nord. Des de la
custòdia secreta de les urnes per al referèndum del primer d’octubre i
el pas dels membres del govern per Pesillà de la Ribera abans
d’emprendre el camí cap a l’exili, ara fa poc més d’un any, fins a les
mobilitzacions de la Diada que es faran avui a Perpinyà, Catalunya Nord
ha tornat a aparèixer amb força al mapa polític dels Països Catalans.
L’eix de la mobilització ha estat la denúncia de la repressió i el
suport als presos polítics, que ha anat més enllà dels cercles polítics
tradicionals del catalanisme i ha superat la frontera dels partits.
La prova d’aquest ressorgiment ha estat la inquietud de les autoritats espanyoles, que han provat d’aturar-lo de manera barroera i, fins i tot, contraproduent. La visita del president Quim Torra al batlle de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, a final d’agost, va disparar les alarmes. Una visita que va servir per a normalitzar les relacions institucionals i durant la qual Pujol va signar el manifest de suport als presos polítics i exiliats impulsat pels batlles de Catalunya Nord. Pujol era el signant número cent i va signar amb un llaç groc a la solapa. L’acte va motivar una carta irada de l’ambaixador espanyol a França al batlle de Perpinyà recriminant-li que hagués rebut el president de la Generalitat i li hagués lliurat la medalla d’or de la ciutat perquè era una figura ‘anticonstitucional’. Pujol es va quedar ‘molt sorprès i molt xocat’ per la carta i va respondre a l’ambaixador que Torra era un president ‘elegit democràticament’. Qualificava la carta d’ingerència i es demanava: ‘Des de quan els càrrecs electes territorials hem de justificar-nos davant Espanya?’ Tot això, una persona que no pertany a cap partit polític nacionalista dels que hi ha implantats a Catalunya Nord, sinó que milita a la Unió per un Moviment Popular (UPM), que agrupa la dreta francesa.
La prova d’aquest ressorgiment ha estat la inquietud de les autoritats espanyoles, que han provat d’aturar-lo de manera barroera i, fins i tot, contraproduent. La visita del president Quim Torra al batlle de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, a final d’agost, va disparar les alarmes. Una visita que va servir per a normalitzar les relacions institucionals i durant la qual Pujol va signar el manifest de suport als presos polítics i exiliats impulsat pels batlles de Catalunya Nord. Pujol era el signant número cent i va signar amb un llaç groc a la solapa. L’acte va motivar una carta irada de l’ambaixador espanyol a França al batlle de Perpinyà recriminant-li que hagués rebut el president de la Generalitat i li hagués lliurat la medalla d’or de la ciutat perquè era una figura ‘anticonstitucional’. Pujol es va quedar ‘molt sorprès i molt xocat’ per la carta i va respondre a l’ambaixador que Torra era un president ‘elegit democràticament’. Qualificava la carta d’ingerència i es demanava: ‘Des de quan els càrrecs electes territorials hem de justificar-nos davant Espanya?’ Tot això, una persona que no pertany a cap partit polític nacionalista dels que hi ha implantats a Catalunya Nord, sinó que milita a la Unió per un Moviment Popular (UPM), que agrupa la dreta francesa.
Però més enllà de la visita institucional de Torra a Perpinyà,
aquests darrers mesos també hi ha hagut gests significatius de polítics
no identificats amb el catalanisme, que militen a les files socialistes o
comunistes, o en el moviment La República en Marxa del centrista
d’Emmanuel Macron. És el cas de la diputada Laurent Gayte, que va
escriure al ministre d’Afers Estrangers francès, Jean-Yves LeDrian, per
denunciar ‘el silenci escruixidor’ del govern sobre els successos a
Catalunya i proposava que l’estat francès fes de mediador entre
Catalunya i Espanya. Una de les coses més interessants de la pregunta de
la diputada del partit de Macron és que remarcava que el referèndum no
era autoritzat però s’havia fet sense violència, desmentint el relat que
fan de l’1-O la justícia i el govern espanyols. Uns dies abans, la
presidenta del Consell del Departament dels Pirineus Orientals, la
socialista Hermeline Malherbe, havia fet una crida als càrrecs electes
nord-catalans a mobilitzar-se per la democràcia al sud de Catalunya.
Molt crítica amb l’orientació que havia pres el conflicte, la socialista
va fer-los una apel·lació oficial a ‘unir i oferir la seva força’ per
exigir la fi de la ‘violència policíaca’, l’alliberament dels dirigents
polítics empresonats i exiliats i la represa del diàleg entre Madrid i
Barcelona. Pocs dies després, de la façana del departament penjava una
pancarta amb el lema ‘Pel respecte de les llibertats i els drets
fonamentals’ escrit en català i en francès. Envoltant la pancarta, dos
llaços grocs, un a cada banda. Aquest edifici cèntric, vora el
Castellet, és al costat de la Prefectura, la representació de l’estat
francès a Catalunya Nord. Una pancarta que no hi és pas, a moltes seus
d’institucions catalanes del sud. Fins i tot, hi ha socialistes de fora
de Catalunya Nord, com la presidenta de la regió d’Occitània, Carole
Delgà, que s’han solidaritzat amb Catalunya. En un piulet recent, Delgà
expressava el suport ‘a la mobilització dels electes dels Pirineus
Orientals en la defensa de les llibertats fonamentals i de la llibertat
d’expressió a Catalunya’.
La clau d’aquestes mobilitzacions la tenen la majoria dels batlles de Catalunya Nord, que van promoure i signar el manifest de suport als presos i exiliats. Presentat el 24 de juliol a Prats de Molló i amb una reacció sense precedents, anava signat per un centenar d’electes que manifestaven la seva solidaritat amb els representants municipals catalans del sud. El text va ser enviat al president de la república francesa, Emmanuel Macron, perquè tingués present que a Catalunya passaven coses a les quals ells no estaven acostumats, segons que va explicar Jean Paul Billés, batlle de Pesillà de la Ribera. Billés subratllava que els signants tenien una ideologia variada i que en cap moment no volien interferir en el procés d’independència de Catalunya, sinó que el document tenia l’objectiu de defensar drets bàsics com ‘la llibertat d’expressió, de reunió i la separació de poders’, i destacava que aquesta era una lluita ‘molt important’ per als municipis nord-catalans. El batlle de Pesillà la Ribera va reclamar que tot Europa es mostrés unànimement en contra de les vulneracions de drets fonamentals dels catalans per part de l’estat espanyol, perquè no es podien permetre.
Tota aquesta actuació institucional s’ha traduït també al carrer, amb un creixement de les mobilitzacions. A més de la presència de llaços grocs a molts municipis, el passat dimarts 30 d’octubre es va fer un acte de suport als presos polítics i als exiliats. Per als organitzadors, era un repte fer una mobilització entre setmana, però va ser un èxit. La plaça de la Victòria es va omplir d’estelades en un acte en què van participar el president Carles Puigdemont, la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, i el represaliat Jordi Pesarrodona. En el seu discurs, Puigdemont va apel·lar als llaços històrics que uneixen ‘nord i sud’ i va defensar que la República catalana es constituiria ‘de baix cap a dalt’ amb ‘tots els catalans’. A més, va animar a continuar els actes de suport al procés d’independència des del nord. Uns actes que tindran continuïtat avui amb la manifestació i l’acte polític convocats per celebrar la Diada de Catalunya Nord.
Per contrarestar aquesta onada de suport social i institucional, l’unionisme espanyol va provar de fer un acte en un hotel de Perpinyà el passat 26 d’octubre. Una entitat pròxima a Ciutadans, Empresaris de Catalunya, va fer una conferència i tan sols hi van assistir vint-i-cinc persones, de les quals vint hi havien arribat amb un minibús del Principat. Deien que l’objectiu era contrarestar la visita del president Quim Torra a Perpinyà i explicar que el procés havia perjudicat l’economia catalana. Però no ho van aconseguir.
La clau d’aquestes mobilitzacions la tenen la majoria dels batlles de Catalunya Nord, que van promoure i signar el manifest de suport als presos i exiliats. Presentat el 24 de juliol a Prats de Molló i amb una reacció sense precedents, anava signat per un centenar d’electes que manifestaven la seva solidaritat amb els representants municipals catalans del sud. El text va ser enviat al president de la república francesa, Emmanuel Macron, perquè tingués present que a Catalunya passaven coses a les quals ells no estaven acostumats, segons que va explicar Jean Paul Billés, batlle de Pesillà de la Ribera. Billés subratllava que els signants tenien una ideologia variada i que en cap moment no volien interferir en el procés d’independència de Catalunya, sinó que el document tenia l’objectiu de defensar drets bàsics com ‘la llibertat d’expressió, de reunió i la separació de poders’, i destacava que aquesta era una lluita ‘molt important’ per als municipis nord-catalans. El batlle de Pesillà la Ribera va reclamar que tot Europa es mostrés unànimement en contra de les vulneracions de drets fonamentals dels catalans per part de l’estat espanyol, perquè no es podien permetre.
Tota aquesta actuació institucional s’ha traduït també al carrer, amb un creixement de les mobilitzacions. A més de la presència de llaços grocs a molts municipis, el passat dimarts 30 d’octubre es va fer un acte de suport als presos polítics i als exiliats. Per als organitzadors, era un repte fer una mobilització entre setmana, però va ser un èxit. La plaça de la Victòria es va omplir d’estelades en un acte en què van participar el president Carles Puigdemont, la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, i el represaliat Jordi Pesarrodona. En el seu discurs, Puigdemont va apel·lar als llaços històrics que uneixen ‘nord i sud’ i va defensar que la República catalana es constituiria ‘de baix cap a dalt’ amb ‘tots els catalans’. A més, va animar a continuar els actes de suport al procés d’independència des del nord. Uns actes que tindran continuïtat avui amb la manifestació i l’acte polític convocats per celebrar la Diada de Catalunya Nord.
Per contrarestar aquesta onada de suport social i institucional, l’unionisme espanyol va provar de fer un acte en un hotel de Perpinyà el passat 26 d’octubre. Una entitat pròxima a Ciutadans, Empresaris de Catalunya, va fer una conferència i tan sols hi van assistir vint-i-cinc persones, de les quals vint hi havien arribat amb un minibús del Principat. Deien que l’objectiu era contrarestar la visita del president Quim Torra a Perpinyà i explicar que el procés havia perjudicat l’economia catalana. Però no ho van aconseguir.
dijous, 8 de novembre del 2018
Puigdemont: ‘El Consell per la República es posarà en funcionament quan hagi aconseguit un milió de suports’
08.11.2018 19:53
Carles Puigdemont (Amer,
Catalunya, 1962) es va iniciar en el periodisme, va arribar a ser batlle
de Girona i va acabar al Palau de la Generalitat. Ara, sense tanta
pressió mediàtica com abans, té la seu a la Casa de la República, a la
pacífica ciutat de Waterloo. No hi ha cap mitjà de comunicació ni
policia, a fora. La porta l’obre un mosso encarregat de la seva
seguretat, però aquest periodista és rebut per Josep Maria Matamala, que
ha acompanyat Carles Puigdemont en tot moment d’ençà que va arribar a
Bèlgica. Els mossos que es comprometen a anar a Bèlgica per protegir-lo
són voluntaris que hi destinen els dies de vacances. Els visitants són
rebuts en una gran sala, al costat de la cuina, a la planta baixa. Els
dormitoris són a dalt. A les parets de la sala d’estar hi ha cartells
amb imatges del procés cap a la independència i tot de llibres cobreixen
la taula. N’és un Nosaltres els bascos, un atles històric del País Basc.
En un altre prestatge s’hi poden veure els mànecs de dues guitarres
elèctriques, que parlen d’una de les seves passions. Gairebé no surt mai
al carrer; passa setmanes i setmanes sense sortir de casa. Però, de
casolà, ho ha estat molt sempre. Comparteixen les tasques domèstiques,
però cuinar és la que més li agrada. Té tres col·laboradors treballant
amb ell.
—Ha passat un any. Com ho veieu, tot allò que va passar, amb perspectiva?
—No ha acabat, encara, som enmig d’una història en curs, i és massa aviat per a fer valoracions històriques.
—Però és obligat d’avaluar la situació…
—És clar. Vam cometre errors, igual com també vam fer coses bé, i hem madurat molt en l’últim any. El primer d’octubre i el 27 són dues dates clau, continuen vigents i ens proporcionen un vincle. Ens vàrem embarcar en un procés que no s’havia dut a terme enlloc fins a aquell moment.
—Però hi havia grans dubtes.
—Sí, n’hi havia, perquè no ho havia fet mai ningú i no podíem predir-ho tot. I alguns d’aquests dubtes s’aclariran amb el pas del temps.
—Què n’heu après?
—Que Espanya enganya.
—En quin sentit?
—El govern espanyol no va actuar de manera responsable en la crisi catalana i no la va prendre seriosament; va actuar d’una manera antidemocràtica. Crèiem que, tenint en compte el temps de vigència de la constitució espanyola i el temps de presència d’Espanya a Europa, l’estat es comportaria més democràticament. Vam veure que encara hi ha persones al poder que volen resoldre les crisis constitucionals amb l’autoritarisme i la força. Una altra vegada, sabrem que no ens hem de creure els dirigents espanyols. La solució haurà d’arribar amb la mediació internacional.
—Què vàreu fer bé?
—Moltes coses; les bones superen de llarg les dolentes. Avui, Catalunya, és una entitat política, un actor polític, és a l’agenda europea, és coneguda a tot el món. Això no havia passat fins ara.
—Què més?
—Hem fet compatible la revolució catalana amb la modernitat, i en el debat en curs sobre l’organització de la societat, ara mateix el nostre model és autòcton, és innovador, és més horitzontal, no es deriva d’aquests nacionalismes del segle XX.
—Com s’aconsegueix la participació dels ciutadans?
—El nostre procés ha pertangut en gran mesura als ciutadans. Milers i milers de ciutadans han reflexionat interiorment sobre l’opció per la independència; per a molts, va començar l’estiu del 2010 després de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre el nou estatut d’autonomia. Molta gent va ‘ja n’hi ha prou’.
—Us heu convertit en un model per a unes altres nacions sense estat?
—Sí, ho hem fet, perquè volem fer-ho pacíficament, i això és nou. I a part això, perquè renovem el concepte del dret s’autodeterminació. No pot ser només per als casos de descolonització, tot i que històricament ha estat així.
—Quina institució haurà d’acceptar-ho?
—La formulació feta per les Nacions Unides en aquest moment és adequada; està bé tal com està. La responsabilitat de fer una nova interpretació hauria de ser assumida pel Consell de Drets Humans i hauria de donar prioritat a les nacions que vulguin recórrer aquest camí pacíficament.
—No serà més fàcil…
—Per això proposem que es canviï el criteri. Si ets un guerriller i responsable de la mort de milers de persones, tens l’aprovació internacional per a seure en una taula de negociació. Si ets un país pacífic, però al mateix temps amb molta gent, ets menystingut.
—Quan us en vau anar?
—El diumenge a la nit i amb cotxe cap a Brussel·les. No pas, com s’ha dit moltes vegades, amb cotxe a Marsella i després amb avió d’allà estant. No ens vam anar il·legalment perquè encara no ens havien citat a testificar.
—Quan vàreu anar a Finlàndia, esperàveu que el Tribunal Suprem espanyol emetés l’ordre en contra vostre?
—Abans d’això, vaig anar a Dinamarca, i el dia abans d’anar-me’n, el Tribunal Suprem va anunciar que emetria una ordre de detenció europea, però no ho va fer. Teníem la llista de països on no corríem perill.
—Finlàndia era a la llista?
—Sí. Almenys no era en la llista de països perillosos. Quan vaig ser a Finlàndia, vaig saber per la premsa que el Tribunal Suprem era a punt d’emetre una ordre de detenció europea i per això no vam volar de tornada a Brussel·les. Volíem fer el viatge amb cotxe perquè pensàvem que seria més discret; fos com fos, ens permetia de sotmetre’ns a la justícia belga i defensar-nos aquí; no volíem involucrar-hi un altre estat.
—No volíeu barrejar-hi Finlàndia, però al final vàreu involucrar-hi a Alemanya. Teníeu por que Alemanya aprovés l’ordre de detenció europea?
—Això hauria pogut passar, però estic segur que, independentment de la resolució, hauria estat una decisió lliure dels magistrats, no pas una decisió política.
—Anireu a França?
—No. Hi ha un acord especial entre França i Espanya, i és millor no arriscar-s’hi.
—De manera que heu renunciat a la diplomàcia europea…
—Sí, perquè no van intervenir quan havien d’haver-ho fet. Però durant l’últim any els estats europeus han adquirit una perspectiva diferent de la situació de Catalunya. No tenen en compte què els diu Espanya i prou. Si volem que se’ns reconegui, primer necessiten coneixement, i som en la fase de coneixement per a poder dir què va passar.
—És evident que hi ha un enorme desacord entre les dues principals famílies independentistes. Com ho heu experimentat?
—Catalunya no és exempta d’aquest gen del sectarisme. He fet tant com he pogut per arribar a un acord amb tota la família independentista. Dic això: no vaig culpar ningú.
—Però encara dura.
—Hem hagut de ser comprensius amb els partits i les persones perquè travessen situacions molt difícils. Els partits tenen els dirigents a la presó i a l’exili, i això condueix a dificultats objectives i també a errors.
—Quins errors?
—Abandonar la unitat en un conflicte que continuarà porta a la debilitat. Hem de ser molt prudents, fins que no sapiguem quina és la pena o la sentència, si volem evitar la divisió entre nosaltres. Hi ha unitat al carrer; la gent ens ho exigeix. Qualsevol que trenqui aquesta unitat haurà d’acceptar la responsabilitat del que ha fet.
—Però l’objectiu tàctic de l’estat espanyol ha estat i és assegurar que perdeu la majoria parlamentària, oi?
—Absolutament. Van convocar eleccions el 21 de desembre amb aquest objectiu. Però el càlcul va sortir malament, perquè vam mantenir la pressió en una situació molt en contra nostre, i vam obtenir 100.000 vots més.
—Però no vau augmentar el percentatge. Continueu amb el 47,5%, tot i el Primer d’Octubre; i després de la presó i l’exili.
—Els resultats del 21 de desembre són molt bons, es miri per on es miri.
—Ara hi haurà el judici, determinat en gran mesura per la situació política.
—El judici serà polític. I tothom treballarà sobre la base d’aquesta lògica. La coordinació és difícil mentre alguns són a l’exili i altres empresonats.
—L’estat s’ha decidit a utilitzar el judici per trencar la vostra unitat?
—Sí. Aquest ha estat el seu objectiu.
—Quan s’acabi el judici, espereu que el fiscal redueixi la petició de la pena?
—Hi ha una estratègia integral perquè la gent cregui que una pena lleu és un regal. S’ha de tenir cura. No acceptarem res que no sigui l’absolució. Hi haurà moltes pastanagues, però no podem confiar-hi. Els que fa només un any aplaudien l’acusació de rebel·lió, ara diran que no hi va haver cap rebel·lió?
—Què són les pastanagues?
—Hem vist algunes declaracions, les que han fet no fa gaire tres ministres espanyols, la promesa de molts diners, que si el fiscal canviarà la petició de pena… Només pastanagues per a despertar falses esperances.
—No els creieu, oi?
—Les relacions amb Espanya necessiten verificadors. No els podem creure.
—La pena allunyaria encara més l’acord?
—Volem arribar a un acord perquè som adults, però si continuen com fins ara…
—L’independentisme ha arribat al seu límit màxim amb el 47% de suport?
—No. Encara queda un llarg camí per recórrer.
—Creieu que hi ha risc de desafecció entre els nous partidaris de la independència, si l’objectiu no s’aconsegueix amb força rapidesa?
—No, no ho sé. No hi ha alternativa, viuran en un país pitjor si abandonen la independència. La gent treballa molt intensament en les ciutats, organitzant constantment esdeveniments imaginatius. Estic profundament agraït per la feina que fan els nostres ciutadans.
—Sánchez, nou president del govern espanyol.
—No té projecte ni per a Catalunya ni per a Espanya. És sant tornem-hi pel que fa als temes profunds.
—El Consell per la República és la nova eina, no?
—És un compromís que es va fer fa molt de temps, retardat pel que va passar a Alemanya. No serà una institució pública, i les coses que no es poden fer i dir a Catalunya, es faran i es diran a fora per aconseguir la independència. En la primera fase només serà composta per parlamentaris, i presentarem i concretarem la segona fase el 8 de desembre en una gran assemblea que els representants electes celebraran a Bèlgica.
—Qui en formarà l’estructura permanent?
—Es posarà en funcionament quan hagi aconseguit un milió de suports i serà composta per cent ciutadans. Una quarta part serà formada per parlamentaris, una altra quarta part per representants municipals, una altra quarta part per organitzacions socials i les últimes vint-i-cinc per ciutadans de tot el món.
—No cal que siguin catalans?
—De tot arreu del món. Molta gent ha expressat el seu interès a conèixer el procés per a promoure el nostre nou model democràtic, que volem que sigui de baix a dalt…
—Eleccions municipals. Com es guanyarà Barcelona?
—Anant junts, encara hi ha temps.
—ERC presentarà Ernest Maragall; el PDECat Neus Munté. Els candidats han estat nominats.
—És cert, però hem de tenir una sola llista, i això és possible. Si ens mantenim units, podem guanyar.
Aquests són els diaris en els quals s’ha publicat l’entrevista feta per l’Associació Midas:
—Ha passat un any. Com ho veieu, tot allò que va passar, amb perspectiva?
—No ha acabat, encara, som enmig d’una història en curs, i és massa aviat per a fer valoracions històriques.
—Però és obligat d’avaluar la situació…
—És clar. Vam cometre errors, igual com també vam fer coses bé, i hem madurat molt en l’últim any. El primer d’octubre i el 27 són dues dates clau, continuen vigents i ens proporcionen un vincle. Ens vàrem embarcar en un procés que no s’havia dut a terme enlloc fins a aquell moment.
—Però hi havia grans dubtes.
—Sí, n’hi havia, perquè no ho havia fet mai ningú i no podíem predir-ho tot. I alguns d’aquests dubtes s’aclariran amb el pas del temps.
—Què n’heu après?
—Que Espanya enganya.
—En quin sentit?
—El govern espanyol no va actuar de manera responsable en la crisi catalana i no la va prendre seriosament; va actuar d’una manera antidemocràtica. Crèiem que, tenint en compte el temps de vigència de la constitució espanyola i el temps de presència d’Espanya a Europa, l’estat es comportaria més democràticament. Vam veure que encara hi ha persones al poder que volen resoldre les crisis constitucionals amb l’autoritarisme i la força. Una altra vegada, sabrem que no ens hem de creure els dirigents espanyols. La solució haurà d’arribar amb la mediació internacional.
—Què vàreu fer bé?
—Moltes coses; les bones superen de llarg les dolentes. Avui, Catalunya, és una entitat política, un actor polític, és a l’agenda europea, és coneguda a tot el món. Això no havia passat fins ara.
—Què més?
—Hem fet compatible la revolució catalana amb la modernitat, i en el debat en curs sobre l’organització de la societat, ara mateix el nostre model és autòcton, és innovador, és més horitzontal, no es deriva d’aquests nacionalismes del segle XX.
—Com s’aconsegueix la participació dels ciutadans?
—El nostre procés ha pertangut en gran mesura als ciutadans. Milers i milers de ciutadans han reflexionat interiorment sobre l’opció per la independència; per a molts, va començar l’estiu del 2010 després de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre el nou estatut d’autonomia. Molta gent va ‘ja n’hi ha prou’.
—Us heu convertit en un model per a unes altres nacions sense estat?
—Sí, ho hem fet, perquè volem fer-ho pacíficament, i això és nou. I a part això, perquè renovem el concepte del dret s’autodeterminació. No pot ser només per als casos de descolonització, tot i que històricament ha estat així.
—Quina institució haurà d’acceptar-ho?
—La formulació feta per les Nacions Unides en aquest moment és adequada; està bé tal com està. La responsabilitat de fer una nova interpretació hauria de ser assumida pel Consell de Drets Humans i hauria de donar prioritat a les nacions que vulguin recórrer aquest camí pacíficament.
—No serà més fàcil…
—Per això proposem que es canviï el criteri. Si ets un guerriller i responsable de la mort de milers de persones, tens l’aprovació internacional per a seure en una taula de negociació. Si ets un país pacífic, però al mateix temps amb molta gent, ets menystingut.
—Quan us en vau anar?
—El diumenge a la nit i amb cotxe cap a Brussel·les. No pas, com s’ha dit moltes vegades, amb cotxe a Marsella i després amb avió d’allà estant. No ens vam anar il·legalment perquè encara no ens havien citat a testificar.
—Quan vàreu anar a Finlàndia, esperàveu que el Tribunal Suprem espanyol emetés l’ordre en contra vostre?
—Abans d’això, vaig anar a Dinamarca, i el dia abans d’anar-me’n, el Tribunal Suprem va anunciar que emetria una ordre de detenció europea, però no ho va fer. Teníem la llista de països on no corríem perill.
—Finlàndia era a la llista?
—Sí. Almenys no era en la llista de països perillosos. Quan vaig ser a Finlàndia, vaig saber per la premsa que el Tribunal Suprem era a punt d’emetre una ordre de detenció europea i per això no vam volar de tornada a Brussel·les. Volíem fer el viatge amb cotxe perquè pensàvem que seria més discret; fos com fos, ens permetia de sotmetre’ns a la justícia belga i defensar-nos aquí; no volíem involucrar-hi un altre estat.
—No volíeu barrejar-hi Finlàndia, però al final vàreu involucrar-hi a Alemanya. Teníeu por que Alemanya aprovés l’ordre de detenció europea?
—Això hauria pogut passar, però estic segur que, independentment de la resolució, hauria estat una decisió lliure dels magistrats, no pas una decisió política.
—Anireu a França?
—No. Hi ha un acord especial entre França i Espanya, i és millor no arriscar-s’hi.
—De manera que heu renunciat a la diplomàcia europea…
—Sí, perquè no van intervenir quan havien d’haver-ho fet. Però durant l’últim any els estats europeus han adquirit una perspectiva diferent de la situació de Catalunya. No tenen en compte què els diu Espanya i prou. Si volem que se’ns reconegui, primer necessiten coneixement, i som en la fase de coneixement per a poder dir què va passar.
—És evident que hi ha un enorme desacord entre les dues principals famílies independentistes. Com ho heu experimentat?
—Catalunya no és exempta d’aquest gen del sectarisme. He fet tant com he pogut per arribar a un acord amb tota la família independentista. Dic això: no vaig culpar ningú.
—Però encara dura.
—Hem hagut de ser comprensius amb els partits i les persones perquè travessen situacions molt difícils. Els partits tenen els dirigents a la presó i a l’exili, i això condueix a dificultats objectives i també a errors.
—Quins errors?
—Abandonar la unitat en un conflicte que continuarà porta a la debilitat. Hem de ser molt prudents, fins que no sapiguem quina és la pena o la sentència, si volem evitar la divisió entre nosaltres. Hi ha unitat al carrer; la gent ens ho exigeix. Qualsevol que trenqui aquesta unitat haurà d’acceptar la responsabilitat del que ha fet.
—Però l’objectiu tàctic de l’estat espanyol ha estat i és assegurar que perdeu la majoria parlamentària, oi?
—Absolutament. Van convocar eleccions el 21 de desembre amb aquest objectiu. Però el càlcul va sortir malament, perquè vam mantenir la pressió en una situació molt en contra nostre, i vam obtenir 100.000 vots més.
—Però no vau augmentar el percentatge. Continueu amb el 47,5%, tot i el Primer d’Octubre; i després de la presó i l’exili.
—Els resultats del 21 de desembre són molt bons, es miri per on es miri.
—Ara hi haurà el judici, determinat en gran mesura per la situació política.
—El judici serà polític. I tothom treballarà sobre la base d’aquesta lògica. La coordinació és difícil mentre alguns són a l’exili i altres empresonats.
—L’estat s’ha decidit a utilitzar el judici per trencar la vostra unitat?
—Sí. Aquest ha estat el seu objectiu.
—Quan s’acabi el judici, espereu que el fiscal redueixi la petició de la pena?
—Hi ha una estratègia integral perquè la gent cregui que una pena lleu és un regal. S’ha de tenir cura. No acceptarem res que no sigui l’absolució. Hi haurà moltes pastanagues, però no podem confiar-hi. Els que fa només un any aplaudien l’acusació de rebel·lió, ara diran que no hi va haver cap rebel·lió?
—Què són les pastanagues?
—Hem vist algunes declaracions, les que han fet no fa gaire tres ministres espanyols, la promesa de molts diners, que si el fiscal canviarà la petició de pena… Només pastanagues per a despertar falses esperances.
—No els creieu, oi?
—Les relacions amb Espanya necessiten verificadors. No els podem creure.
—La pena allunyaria encara més l’acord?
—Volem arribar a un acord perquè som adults, però si continuen com fins ara…
—L’independentisme ha arribat al seu límit màxim amb el 47% de suport?
—No. Encara queda un llarg camí per recórrer.
—Creieu que hi ha risc de desafecció entre els nous partidaris de la independència, si l’objectiu no s’aconsegueix amb força rapidesa?
—No, no ho sé. No hi ha alternativa, viuran en un país pitjor si abandonen la independència. La gent treballa molt intensament en les ciutats, organitzant constantment esdeveniments imaginatius. Estic profundament agraït per la feina que fan els nostres ciutadans.
—Sánchez, nou president del govern espanyol.
—No té projecte ni per a Catalunya ni per a Espanya. És sant tornem-hi pel que fa als temes profunds.
—El Consell per la República és la nova eina, no?
—És un compromís que es va fer fa molt de temps, retardat pel que va passar a Alemanya. No serà una institució pública, i les coses que no es poden fer i dir a Catalunya, es faran i es diran a fora per aconseguir la independència. En la primera fase només serà composta per parlamentaris, i presentarem i concretarem la segona fase el 8 de desembre en una gran assemblea que els representants electes celebraran a Bèlgica.
—Qui en formarà l’estructura permanent?
—Es posarà en funcionament quan hagi aconseguit un milió de suports i serà composta per cent ciutadans. Una quarta part serà formada per parlamentaris, una altra quarta part per representants municipals, una altra quarta part per organitzacions socials i les últimes vint-i-cinc per ciutadans de tot el món.
—No cal que siguin catalans?
—De tot arreu del món. Molta gent ha expressat el seu interès a conèixer el procés per a promoure el nostre nou model democràtic, que volem que sigui de baix a dalt…
—Eleccions municipals. Com es guanyarà Barcelona?
—Anant junts, encara hi ha temps.
—ERC presentarà Ernest Maragall; el PDECat Neus Munté. Els candidats han estat nominats.
—És cert, però hem de tenir una sola llista, i això és possible. Si ens mantenim units, podem guanyar.
Aquests són els diaris en els quals s’ha publicat l’entrevista feta per l’Associació Midas:
dimecres, 7 de novembre del 2018
Carles Puigdemont, a Martxelo Otamendi: "Què hem après? Que Espanya ens va enganyar"
Procés
Carles Puigdemont, a Martxelo Otamendi: "Què hem après? Que Espanya ens va enganyar"
Lluís BouFoto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dimecres, 7 de novembre de 2018
2 minuts
El president a l'exili, Carles Puigdemont, ha manifestat en una entrevista al diari danès en alemany Nordschleswiger, realitzada pel periodista basc Martxelo Otamendi,
que en els darrers 12 mesos ha "après molt" de com dur el procés.
Otamendi li demana què en concret, i Puigdemont es mostra en aquest
sentit taxatiu: "Que Espanya ens va enganyar", indica, al·ludint a les ofertes de diàleg que el van dur a deixar en suspens la declaració d'independència.
"El govern espanyol no ha actuat amb responsabilitat en la crisi catalana i no s'ho ha pres seriosament. Ha actuat de forma antidemocràtica. Vam pensar que l'Estat ―atesa la vigència de la Constitució i el temps que fa que Espanya forma part de la UE― es comportaria de manera més democràtica. Però hem vist que encara hi ha persones al poder que volen resoldre les crisis constitucionals per vies autoritàries i amb violència. La pròxima vegada ja sabrem que als polítics espanyols no te'ls pots creure. La solució de la qüestió catalana haurà de resoldre's a través de la mediació internacional", afegeix.
Puigdemont, que fa autocrítica en l'entrevista, reconeix que aquests són els "errors" de fa un any, però indica que també van fer coses bé, i sobretot que han après de tot plegat. "L'1 d'octubre del 2017 (referèndum) i el 27 d'octubre del 2017 (declaració d'independència) són dos moments clau que segueixen essent vàlids i indissociables. Hem posat en marxa un procés que mai s'havia dut a terme d'aquesta manera", apunta. El president considera que per això és precipitada una anàlisi global, "perquè estem al mig d'un procés històric".
Cita dos aspectes positius al seu entendre del procés, que ja s'haurien consolidat. "Catalunya avui és un actor polític, que està a l'agenda europea i és conegut a nivell mundial. I la revolució catalana s'ha fet de forma compatible amb la modernitat. No és filla del nacionalisme del segle passat", ha assegurat.
Puigdemont explica durant l'entrevista com va marxar de Catalunya, i nega que agafés un vol a Marsella. Afirma que va viatjar en cotxe tota la nit fins a Bèlgica, quan encara no havia rebut cap citació judicial. "No vam sortir de Catalunya de forma il·legal", insisteix.
El president també explica el projecte del Consell per la República. "És una promesa que es va fer fa molt temps i que es va endarrerir per la detenció a Alemanya. El Consell no serà una institució pública, i farà les coses que no es poden dir ni fer a Catalunya, per aconseguir la independència. En una primera fase només seran membres del Consell parlamentaris. La segona fase s'explicarà amb més detall el 8 de desembre en una àmplia reunió de representants electes a Bèlgica", detalla.
Segons Puigdemont, el Consell s'activarà plenament quan arribi al milió de ciutadans inscrits. Llavors estarà format per 100 persones. El denominat parlament constituirà el 25 per cent, un altre 25 per cent seran representants de ciutats i municipis, les organitzacions socials tindran un altre 25 per cent i el 25 per cent restant seran ciutadans, que podran ser de tot el món.
"El govern espanyol no ha actuat amb responsabilitat en la crisi catalana i no s'ho ha pres seriosament. Ha actuat de forma antidemocràtica. Vam pensar que l'Estat ―atesa la vigència de la Constitució i el temps que fa que Espanya forma part de la UE― es comportaria de manera més democràtica. Però hem vist que encara hi ha persones al poder que volen resoldre les crisis constitucionals per vies autoritàries i amb violència. La pròxima vegada ja sabrem que als polítics espanyols no te'ls pots creure. La solució de la qüestió catalana haurà de resoldre's a través de la mediació internacional", afegeix.
Puigdemont, que fa autocrítica en l'entrevista, reconeix que aquests són els "errors" de fa un any, però indica que també van fer coses bé, i sobretot que han après de tot plegat. "L'1 d'octubre del 2017 (referèndum) i el 27 d'octubre del 2017 (declaració d'independència) són dos moments clau que segueixen essent vàlids i indissociables. Hem posat en marxa un procés que mai s'havia dut a terme d'aquesta manera", apunta. El president considera que per això és precipitada una anàlisi global, "perquè estem al mig d'un procés històric".
Cita dos aspectes positius al seu entendre del procés, que ja s'haurien consolidat. "Catalunya avui és un actor polític, que està a l'agenda europea i és conegut a nivell mundial. I la revolució catalana s'ha fet de forma compatible amb la modernitat. No és filla del nacionalisme del segle passat", ha assegurat.
Puigdemont explica durant l'entrevista com va marxar de Catalunya, i nega que agafés un vol a Marsella. Afirma que va viatjar en cotxe tota la nit fins a Bèlgica, quan encara no havia rebut cap citació judicial. "No vam sortir de Catalunya de forma il·legal", insisteix.
El president també explica el projecte del Consell per la República. "És una promesa que es va fer fa molt temps i que es va endarrerir per la detenció a Alemanya. El Consell no serà una institució pública, i farà les coses que no es poden dir ni fer a Catalunya, per aconseguir la independència. En una primera fase només seran membres del Consell parlamentaris. La segona fase s'explicarà amb més detall el 8 de desembre en una àmplia reunió de representants electes a Bèlgica", detalla.
Segons Puigdemont, el Consell s'activarà plenament quan arribi al milió de ciutadans inscrits. Llavors estarà format per 100 persones. El denominat parlament constituirà el 25 per cent, un altre 25 per cent seran representants de ciutats i municipis, les organitzacions socials tindran un altre 25 per cent i el 25 per cent restant seran ciutadans, que podran ser de tot el món.
diumenge, 4 de novembre del 2018
Quins casos duia el jutge del 13, Ramírez Sunyer?
Cas 1-O
Quins casos duia el jutge del 13, Ramírez Sunyer?
El Nacional - Gemma LiñánFoto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Diumenge, 4 de novembre de 2018
3 minuts
Ha mort el jutge Ramírez Sunyer, del jutjat número 13, quan faltava poc per acabar la fase d'instrucció del judici de l'1-O. Després
de la mort del fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, el 18 de
novembre de 2017 a l'Argentina, una altra mort afecta als protagonistes
de l'acció judicial contra el procés. El 12 de desembre
Sunyer, que feia temps que estava malalt, ja va ser ingressat a
l'Hospital Clínic per una greu patologia intestinal. Va estar de baixa i
això va paralitzar algun temps el cas; va ser substituït
transitòriament per Jaime Conejo, també molt polèmic per haver publicat continguts espanyolistes a les xarxes socials.
Un antisobiranista desbordat
Ramírez Sunyer ha estat considerat especialment hostil al sobiranisme i per això, fins i tot, els advocats dels acusats del procés van intentar recusar-lo, però l'Audiència ho va rebutjar. Ramírez Sunyer havia començat a investigar les declaracions del jutge Vidal sobre l'ús il·legal de dades en la preparació del referèndum, a partir de sengles denúncies de Vox i de Miguel Duran, però ben aviat va diversificar les seves línies d'investigació: va ser ell qui va ordenar el registre de les conselleries el 20 de setembre, i també el tancament de les pàgines web del referèndum. Va ser acusat de nombroses irregularitats. Després de negar durant molt de temps que investigués el referèndum, al setembre va acceptar que duia temps fent-ho. El seu camp d'actuació es va ampliar tant que el Consell General del Poder Judicial va decidir reforçar el jutjat número 13, el mes de març per tal que ell es dediqués en exclusiva a perseguir el procés. Al mes d'octubre li van allargar el reforç.Causa general contra l'independentisme
Ramírez Sunyer investigava a un alt nombre de col·laboradors en el procés que no estan aforats: Josep M. Jové, Lluís Salvador, Josué Sallent, Xavier Puig, Josep Maria Salvat, Jordi Graells, Jordi Puigneró, David Franco, Pau Furriol, David Palanca, Juan Manuel Gómez, Joan Ignasi Sánchez, Rosa Maria Rodríguez, Mercè Martínez, Pep Masoliver i Santi Vidal. Fa només unes setmanes, Sunyer va decidir retirar les acusacions de rebel·lió i sedició per als càrrecs de confiança del Govern que mantenia sota investigació des de fa més d'un any. Va al·legar no ser competent per investigar aquests delictes després d'haver estat més d'un any investigant la rebel·lió i la sedició i proporcionant tots els informes de la Guàrdia Civil tant a l'Audiència Nacional com al Tribunal Suprem. De fet Ramírez Sunyer va arribar a admetre que no hi ha indicis d'aquests delictes entre els seus investigats, a la vegada que explicava que no havia deixat d'investigar la rebel·lió i sedició. Un despropòsit judicial que va enutjar les defenses. Des del principi els advocats han denunciat que el cas que s'estava investigant al jutjat d'instrucció 13 era una causa general contra l'independentisme, que pretenia aturar el referèndum de l'1 d'octubre i criminalitzar tots els que formaven part de la seva organització.El jutge que investigava aforats
Es va criticar també molt a Ramírez Sunyer el fet que investigués aforats i no derivés aquest cas cap al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a qui li hauria correspost la investigació. El president Carles Puigdemont; el vicepresident Oriol Junqueres; els consellers Carles Mundó, Toni Comín i Jordi Turull, i la portaveu de Junts pel Sí, Marta Rovira, apareixen al sumari del jutge d'instrucció número 13 de Barcelona que, en principi, investigava les declaracions de Santi Vidal sobre la Hisenda catalana. Tots ells eren aforats i ja tenien un cas obert —menys Rovira— al TSJC, que és qui tenia les competències per jutjar-los. Però el jutge del 13 ni es va inhibir ni va comunicar la seva intervenció en els preparatius del referèndum, envaint així les competències de la magistrada Mercedes Armas que investigava el Govern a partir de la querella de la Fiscalia.
Ramírez Sunyer: tots els abusos d’un magistrat a l’ombra contra el referèndum
04.11.2018 11:09
S’ha mort Juan Antonio Ramírez Sunyer,
el magistrat del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona que va
engegar la repressió contra l’independentisme pel referèndum de l’1-O.
La seva investigació és la base de la instrucció del jutge del Tribunal
Suprem espanyol Pablo Llarena contra els dirigents independentistes. La
causa que investiga el referèndum i que fins ara havia instruit ha
tingut algunes irregularitats importants, tal com explicava VilaWeb al
setembre en aquest reportatge de Josep Rexach.
Molt abans de l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola i que l’estat es querellés contra el govern per l’organització del referèndum, ja hi havia una investigació oberta de feia mesos. La dirigia Ramírez Sunyer. Aquest jutge investigava els preparatius del referèndum a l’ombra, en una causa secreta, donant instruccions a la Guàrdia Civil i a la policia espanyoles. Després ho negava, i amb l’argument que no investigava el primer d’octubre va refusar que la CUP es personés en la causa. Però finalment va admetre que investigava els preparatius del referèndum des del 15 de maig de 2017.
Aquesta investigació neix arran d’una denúncia del partit ultradretà Vox contra Lluís Salvadó, Carles Viver i Pi-Sunyer, Carles Puigdemont, Carles Mundó, Oriol Junqueras i l’ex-jutge Santi Vidal, per unes declaracions d’aquest darrer en què, entre més coses, assegurava que la Generalitat havia obtingut il·legalment les dades fiscals dels catalans. El TSJC va desestimar l’admissió a tràmit d’aquella querella, però la va derivar al jutjat d’instrucció número 13 perquè decidís sobre els denunciats que no eren aforats, és a dir, Salvadó i Viver. Ramírez Sunyer no en va dubtar i va acceptar la querella per rebel·lió, sedició –mesos més tard, aquests delictes s’imputaren a part del govern–, revelació de secrets, malversació, desobediència i prevaricació.
‘La causa es declara secreta i comencen a investigar allò que els dóna la gana. Apunten a totes direccions i a tota l’activitat que fa el govern, tot i que la querella presentada era per unes declaracions del jutge Vidal’, explica un dels advocats dels quaranta-dos investigats pel jutjat 13. Si inicialment eren unes investigacions per les declaracions de Santi Vidal, després van derivar en investigacions contra les estructures d’estat que suposadament es preparaven a l’Institut d’Estudis de l’Autogovern i, finalment, el jutge va centrar-se en el referèndum.
Irregularitats en el procés
El jutjat 13 va començar a gestar una gran causa i va delegar a la Guàrdia Civil que portés la investigació. Així és com el mes de maig, la Guàrdia Civil va començar a citar a declarar càrrecs de l’administració, funcionaris i alts càrrecs de la Generalitat. Per la caserna de la Travessera de Gràcia hi van passar el portaveu del comitè executiu del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena; el director general de Comunicació del govern de la Generalitat, Jaume Clotet; el secretari general de Presidència, Joaquim Nin; el director d’Atenció Ciutadana, Jordi Graells; i l’actual conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró. Curiosament, tot i rebre la condició d’investigats, alguns no han estat citats a declarar mai.
Segons els citats, els interrogatoris de la Guàrdia Civil giraven entorn dels preparatius del referèndum, i per això la CUP, en un exercici de responsabilitat, va demanar de personar-se com a persona jurídica investigada. I ho va fer en un escrit carregat d’ironia al qual adjuntava les dates i els llocs on el partit faria actes de campanya del referèndum, amb la ‘finalitat que el jutjat completés la investigació i facilitar la labor de la Guàrdia Civil’. Però el jutge Ramírez va denegar-ho adduint que no, que no investigava pas el referèndum: ‘Aquesta causa no té per objecte l’organització política o convocatòria d’un referèndum ni és una causa general contra els qui directament o indirectament hi tinguessin interès’, deia.
El jutge negava qualsevol investigació del referèndum, també per mitjà del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El compte de Twitter del TSJC fins i tot va fer un seguit de piulades negant aquesta possibilitat. En vista del desgavell, l’associació d’advocats Drets va presentar una querella en què acusava la Guàrdia Civil de ‘falsedat documental’ i ‘usurpació de funcions’ pels interrogatoris a alts càrrecs del govern a la comandància de la Travessera de Gràcia. Segons Drets, el jutjat d’instrucció número 13 podia investigar d’amagat el referèndum del primer d’octubre sense cap fonament i, alhora, la Guàrdia Civil actuar sense cobertura judicial.
Més d’un any més tard, el jutge Ramírez va admetre que, efectivament, la Guàrdia Civil investigava d’ençà del 15 de maig del 2017 tots aquells ‘que poguessin haver intervingut en l’autorització, creació i desenvolupament de la web pactepelreferendum.cat’, per la qual cosa es va prendre declaració a la caserna de la Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia de Barcelona durant el mes de juliol. Segons Drets, el jutjat ‘reconeixia que va faltar públicament a la veritat’ quan el 19 de juliol de 2017 va dictar una interlocutòria refusant que la CUP s’hi personés. I per això va estudiar de presentar una querella contra el magistrat i la secretària per prevaricació, falsedat documental i vulneració de drets fonamentals.
Però no són pas les úniques probables irregularitats de la instrucció del cas. El mes d’agost proppassat Ramírez Sunyer va enviar la causa de Lluís Salvadó i Josep María Jové al TSJC perquè són aforats. Però, segons que denuncien alguns advocats, el magistrat els va investigar il·legalment durant sis mesos, car van ser elegits diputats el mes del gener i fins al mes d’agost no es va inhibir. ‘D’ençà que van entrar el parlament, el jutge sabia que no era competent, però va continuar analitzant els correus electrònics i la documentació que els van requisar el 20-S… I això no ho podia fer’, diu un advocat coneixedor del cas.
També s’ha detectat que quan es van ordenar les escoltes telefòniques, per error es van punxar uns altres números de telèfon, però així i tot van continuar punxats. Per coses com aquesta, és molt probable que en la primera setmana del judici oral surtin a la llum irregularitats que posaran en dubte la instrucció del cas. Un altre advocat, encarregat de la defensa d’un alt càrrec de la Generalitat investigat, no veu factible que es pugui eliminar la instrucció sencera, però opina que hi ha hagut clares vulneracions processals que poden invalidar alguns testimonis en el judici oral.
Degoteig d’investigats
Hi ha hagut quaranta-dues persones investigades: ‘Això és com el comptador de la Marató. No saps mai quan pujarà’, deia en to irònic l’advocat d’ERC Andreu Van den Eynde, que denunciava que els vulneraven el dret de defensa perquè no els deixaven consultar el sumari sencer. Les cartes són dolentes, però hem de jugar igualment. A banda els dotze càrrecs del govern detinguts el 20-S, també s’han investigat una dotzena d’informàtics de CTTI, personal d’empreses com T-Systems, la Fundació Puntcat, Unipost, Diplocat, una impremta de Sant Andreu de la Barca, Novoprint, entre més. Ramírez Sunyer va confirmar el mes d’octubre que havia deixat d’investigar pels delictes de rebel·lió i sedició la quarantena d’acusats. La decisió del jutjat va arribar després de més d’un any mantenint l’amenaça d’acusar-los d’aquests dos delictes.
Molt abans de l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola i que l’estat es querellés contra el govern per l’organització del referèndum, ja hi havia una investigació oberta de feia mesos. La dirigia Ramírez Sunyer. Aquest jutge investigava els preparatius del referèndum a l’ombra, en una causa secreta, donant instruccions a la Guàrdia Civil i a la policia espanyoles. Després ho negava, i amb l’argument que no investigava el primer d’octubre va refusar que la CUP es personés en la causa. Però finalment va admetre que investigava els preparatius del referèndum des del 15 de maig de 2017.
Aquesta investigació neix arran d’una denúncia del partit ultradretà Vox contra Lluís Salvadó, Carles Viver i Pi-Sunyer, Carles Puigdemont, Carles Mundó, Oriol Junqueras i l’ex-jutge Santi Vidal, per unes declaracions d’aquest darrer en què, entre més coses, assegurava que la Generalitat havia obtingut il·legalment les dades fiscals dels catalans. El TSJC va desestimar l’admissió a tràmit d’aquella querella, però la va derivar al jutjat d’instrucció número 13 perquè decidís sobre els denunciats que no eren aforats, és a dir, Salvadó i Viver. Ramírez Sunyer no en va dubtar i va acceptar la querella per rebel·lió, sedició –mesos més tard, aquests delictes s’imputaren a part del govern–, revelació de secrets, malversació, desobediència i prevaricació.
‘La causa es declara secreta i comencen a investigar allò que els dóna la gana. Apunten a totes direccions i a tota l’activitat que fa el govern, tot i que la querella presentada era per unes declaracions del jutge Vidal’, explica un dels advocats dels quaranta-dos investigats pel jutjat 13. Si inicialment eren unes investigacions per les declaracions de Santi Vidal, després van derivar en investigacions contra les estructures d’estat que suposadament es preparaven a l’Institut d’Estudis de l’Autogovern i, finalment, el jutge va centrar-se en el referèndum.
Irregularitats en el procés
El jutjat 13 va començar a gestar una gran causa i va delegar a la Guàrdia Civil que portés la investigació. Així és com el mes de maig, la Guàrdia Civil va començar a citar a declarar càrrecs de l’administració, funcionaris i alts càrrecs de la Generalitat. Per la caserna de la Travessera de Gràcia hi van passar el portaveu del comitè executiu del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena; el director general de Comunicació del govern de la Generalitat, Jaume Clotet; el secretari general de Presidència, Joaquim Nin; el director d’Atenció Ciutadana, Jordi Graells; i l’actual conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró. Curiosament, tot i rebre la condició d’investigats, alguns no han estat citats a declarar mai.
Segons els citats, els interrogatoris de la Guàrdia Civil giraven entorn dels preparatius del referèndum, i per això la CUP, en un exercici de responsabilitat, va demanar de personar-se com a persona jurídica investigada. I ho va fer en un escrit carregat d’ironia al qual adjuntava les dates i els llocs on el partit faria actes de campanya del referèndum, amb la ‘finalitat que el jutjat completés la investigació i facilitar la labor de la Guàrdia Civil’. Però el jutge Ramírez va denegar-ho adduint que no, que no investigava pas el referèndum: ‘Aquesta causa no té per objecte l’organització política o convocatòria d’un referèndum ni és una causa general contra els qui directament o indirectament hi tinguessin interès’, deia.
El jutge negava qualsevol investigació del referèndum, també per mitjà del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El compte de Twitter del TSJC fins i tot va fer un seguit de piulades negant aquesta possibilitat. En vista del desgavell, l’associació d’advocats Drets va presentar una querella en què acusava la Guàrdia Civil de ‘falsedat documental’ i ‘usurpació de funcions’ pels interrogatoris a alts càrrecs del govern a la comandància de la Travessera de Gràcia. Segons Drets, el jutjat d’instrucció número 13 podia investigar d’amagat el referèndum del primer d’octubre sense cap fonament i, alhora, la Guàrdia Civil actuar sense cobertura judicial.
Més d’un any més tard, el jutge Ramírez va admetre que, efectivament, la Guàrdia Civil investigava d’ençà del 15 de maig del 2017 tots aquells ‘que poguessin haver intervingut en l’autorització, creació i desenvolupament de la web pactepelreferendum.cat’, per la qual cosa es va prendre declaració a la caserna de la Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia de Barcelona durant el mes de juliol. Segons Drets, el jutjat ‘reconeixia que va faltar públicament a la veritat’ quan el 19 de juliol de 2017 va dictar una interlocutòria refusant que la CUP s’hi personés. I per això va estudiar de presentar una querella contra el magistrat i la secretària per prevaricació, falsedat documental i vulneració de drets fonamentals.
Però no són pas les úniques probables irregularitats de la instrucció del cas. El mes d’agost proppassat Ramírez Sunyer va enviar la causa de Lluís Salvadó i Josep María Jové al TSJC perquè són aforats. Però, segons que denuncien alguns advocats, el magistrat els va investigar il·legalment durant sis mesos, car van ser elegits diputats el mes del gener i fins al mes d’agost no es va inhibir. ‘D’ençà que van entrar el parlament, el jutge sabia que no era competent, però va continuar analitzant els correus electrònics i la documentació que els van requisar el 20-S… I això no ho podia fer’, diu un advocat coneixedor del cas.
També s’ha detectat que quan es van ordenar les escoltes telefòniques, per error es van punxar uns altres números de telèfon, però així i tot van continuar punxats. Per coses com aquesta, és molt probable que en la primera setmana del judici oral surtin a la llum irregularitats que posaran en dubte la instrucció del cas. Un altre advocat, encarregat de la defensa d’un alt càrrec de la Generalitat investigat, no veu factible que es pugui eliminar la instrucció sencera, però opina que hi ha hagut clares vulneracions processals que poden invalidar alguns testimonis en el judici oral.
Degoteig d’investigats
Hi ha hagut quaranta-dues persones investigades: ‘Això és com el comptador de la Marató. No saps mai quan pujarà’, deia en to irònic l’advocat d’ERC Andreu Van den Eynde, que denunciava que els vulneraven el dret de defensa perquè no els deixaven consultar el sumari sencer. Les cartes són dolentes, però hem de jugar igualment. A banda els dotze càrrecs del govern detinguts el 20-S, també s’han investigat una dotzena d’informàtics de CTTI, personal d’empreses com T-Systems, la Fundació Puntcat, Unipost, Diplocat, una impremta de Sant Andreu de la Barca, Novoprint, entre més. Ramírez Sunyer va confirmar el mes d’octubre que havia deixat d’investigar pels delictes de rebel·lió i sedició la quarantena d’acusats. La decisió del jutjat va arribar després de més d’un any mantenint l’amenaça d’acusar-los d’aquests dos delictes.
dissabte, 3 de novembre del 2018
Com Espanya intenta fer la unitat, segons un prestigiós intel·lectual nord-americà
REPRESSIÓ
Com Espanya intenta fer la unitat, segons un prestigiós intel·lectual nord-americà
El NacionalBarcelona. Dissabte, 3 de novembre de 2018
1 minut
Castillian Spain has repeatedly and disastrously tried punitive repression as a way to achieve unity. Bad idea to try it again.
Catalan leaders indicted over pro-independence drive via @FT
https://www.ft.com/content/f95f35e4-dea0-11e8-9f04-38d397e6661c …
La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, s'ha volgut fer ressò de la posició de Calhoun retuitejant el seu tuit i traduint-lo al català.
L’ex director de la prestigiosa London School of Economics @LSEnews
Craig Calhoun diu que l’Espanya castellana ha utilitzat repetidament i
desastrosament la repressió punitiva com a mètode per aconseguir la
unitat. Molt mala idea intentar-ho de nou...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)