dimarts, 31 de maig del 2016

Manual per entendre el galimaties del full de ruta independentista

EL POLS SOBIRANISTA

Manual per entendre el galimaties del full de ruta independentista

Els actors del sobiranisme defensen processos i terminis diferents per a la secessió

Puigdemont, Junqueras i Mas han fet esmenes al programa de

Manual per entendre el galimaties del full de ruta independentista
FERRAN SENDRA

Dimarts, 31 de maig del 2016 - 09:47 CEST
¿Com i quan s'ha de proclamar la independència de Catalunya? Cada vegada hi ha més respostes diferents a aquesta pregunta en el si del sobiranisme, que viu moments de certa cacofonia i confusió, tot i disposar de més poder que mai a Catalunya. Els anomenats fulls de ruta es multipliquen i es van adaptant a les circumstàncies, fins al punt que cada vegada és més difícil identificar un fil conductor. Vegem-ho.

Els fulls de ruta del procés

EL PERIÓDICO

EL PROGRAMA DE JUNTS PEL SÍ

En primer lloc existia el full de ruta que havia de ser el prioritari: el de la coalició que va guanyar les eleccions, Junts pel Sí. El seu programa electoral prometia el següent si aconseguia majoria absoluta d'escons: declarar l'inici del procés, elaborar una nova constitució, proclamar la independència, aprovar la llei de transitorietat jurídica (que ha de regular de manera provisional les estructures del nou estat), aprovar la llei del procés constituent (que regiria la fase parlamentària i d'aprovació constitucional) i finalment convocar les anomenades eleccions constituents. Tot això en 18 mesos.

LES ESMENES DE PUIGDEMONT

El president Carles Puigdemont ha sigut el primer a introduir esmenes a aquest pla. Va afirmar que no hi haurà declaració unilateral d'independència (DUI) perquè el programa de Junts pel Sí no ho preveia. Això és cert a mitges. Sí que parla de proclamar la independència, i se suposa que si es fa és sense l'aval de l'Estat espanyol. ERC va recordar primer el que s'havia firmat en el programa i finalment es va arribar a un acord salomònic: es farà una "declaració d'intencions".

ELS PLANS DE L'ASSEMBLEA

D'altra banda hi ha el full de ruta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), principal referent cívic de l'independentisme que passa per hores baixes de divisió i de certa letargia mobilitzadora. Amb tot, l'ANC assegura que l'any que ve s'ha de proclamar la independència. En el seu últim document, l'entitat advoca perquè “al llarg del 2017 el Parlament proclami la independència”. Un termini sens dubte ambiciós, tenint en compte que el Govern de Junts pel Sí ja ha deixat clar que els 18 mesos per arribar a Ítaca és un marge que es pot allargar.
Però l'ANC creu que l'any que ve Catalunya serà independent, a continuació aprovarà les lleis de transitorietat jurídica i “les altres eines de l'Estat” i es convocaran eleccions constituents. Es donarà pas, llavors, al nou Estat que culminarà amb l'aprovació de la constitució en un referèndum.
Sempre existeix un pla B, i el de l'Assemblea es diu "assemblea de càrrecs electes", que “en cas de necessitat” assumirà la representació institucional màxima de Catalunya per completar la independència, inclosa la capacitat d'una DUI quan ho cregui oportú.

EL 'RUI' DE LA CUP

Després hi ha el full de ruta de la CUP, que exigeix un referèndum unilateral d'independència (RUI). Així ho ha ratificat en assemblea aquest cap de setmana passat. El cas és que la CUP també exigeix gestos de desobediència, com uns pressupostos que incloguin totes els impostos impugnats pel Tribunal Constitucional, i que en menys de mig any es desplegui la declaració rupturista del 9-N. Els anticapitalistes denuncien que Junts pel Sí ha “rebaixat el valor” d'aquesta declaració parlamentària.

LES IDEES D'ARTUR MAS

Paral·lelament a tot això, s'hi han d'afegir les aportacions de dirigents gens menors com és el cas d'Artur Mas, que dies enrere es treia de la màniga altres eleccions plebiscitàries. Uns comicis que evitarien, segons ell, la unilateralitat d'un referèndum com el que reclama la CUP. En aquestes noves eleccions, Mas creu que s'haurien de comptar, aquesta vegada sí, vots i no només escons.
Una altra aportació singular ha sigut la del vicepresident del Govern i líder d'ERC, Oriol Junqueras, l' independentista més vehementen els últims anys i flagell de les posicions més moderades de CDC, que es va despenjar fa unes setmanes reconeixent que no hi haurà independència de forma unilateral, sinó d'acord amb l'Estat i la comunitat internacional.

ELS DUBTES JURÍDICS (I POLÍTICS)

Tingueu en compte en aquest repàs que una de les ments pensants de l'arquitectura de les estructures d'Estat, Carles Viver Pi-Sunyer, era poc partidari del full de ruta de Junts pel Sí en la denominació d'algunes de les anomenades lleis de desconnexió. I que a CDC s'insisteix una vegada i una altra que les coses s'han de fer “bé” i no de pressa.
Tots aquests fulls de ruta són, a més, susceptibles de ser esmenats, ja que el procés viu moments de transitorietat com ho demostra, sense anar més lluny, la incògnita sobre la continuïtat del Govern en el que es refereix al suport de la CUP als seus primers pressupostos. Finalment, però no menor, Catalunya i l'Estat estan a les portes d'una nova convocatòria electoral decisiva també per al procés.

ELS PLANS B

Si el nou inquilí de la Moncloa obre vies de diàleg amb Catalunya, tots els fulls de ruta -o gairebé tots- s'hi adaptaran perquè, com s'ha esmentat anteriorment, sempre existeix un pla B. En el cas de Junts pel Sí, es tracta d'aquella frase del programa que mostra la disposició a negociar amb l'Estat un possible referèndum pactat.
Una consulta que està en el full de ruta de Catalunya Sí que es Pot i En Comú Podem, que pot tornar a guanyar les generals a Catalunya, segons els sondejos, i que reclamaran que això es posi en l'epicentre del debat del procés. No en va, va ser el mateix Mas qui, la nit electoral del 20-D en què CDC es va clavar una sonora patacada, va exhibir sense embuts la bandera del referèndum pactat amb l'Estat com a via alternativa.

LA SOCIETAT CIVIL

I per acabar el bosc de propostes i vies, anoteu també l'anomenat procés constituent, el que ha de forjar un text constitucional. Compta amb diferents versions i s'està coent a foc lent en una comissió parlamentària i en un nucli d'entitats (reinicia.cat) que vol travar una aliança entre l'impuls de la societat civil i el paper dels partits.
Partits, moviments, Parlament i poder. Fulls de ruta sota un denominador comú: a l'expectativa i presidits per les mirades de reüll entre tots els actors, cap dels quals disposa actualment de cap convenciment sobre on estarà el procés sobiranista en els pròxims mesos... o setmanes.


Tortosa vota mantener el monumento a la Batalla del Ebro



Tortosa vota mantener el monumento a la Batalla del Ebro

 

La Gaceta 

 

 

El 68,36% de los electores han decidido mantener el monumento que fue inaugurado por Franco el 21 de junio de 1966.

 
 
   La consulta ciudadana celebrada este sábado en Tortosa se ha saldado con una mayoría clara a favor de mantener el monumento ubicado en el Ebro a su paso por la ciudad, lo que incluye además "reinterpretar y contextualizar" el monumento "para promover la memoria histórica y la paz". El 68,36% de los votos (5.755) ha escogido esta opción, mientras que los partidarios de retirar el monumento para "musealizarlo para promover la memoria histórica y la paz" ha quedado con un 31,25% (2.631 votos).
 
   Los resultados oficiales no se han sabido hasta pasadas las 11 de la noche, con más de una hora y media de retraso de la hora prevista.
 
   De hecho, minutos antes de las 8 de la tarde, cuando tenían que cerrar los colegios, todavía quedaban largas colas de votantes, lo que ha retrasado bastante el cierre de urnas y el inicio del recuento.
 
   El alcalde de Tortosa, Ferran Bel (CiU), se mostró satisfecho por la participación, que con un censo a partir de los ciudadanos de 16 años empadronados, ha llegado al 29,73% de participación (8.464 votos en total).
 
   "Para una consulta es una cifra muy elevada", ha afirmado Bel, que cree que el dato se aproximaría al 40% si la referencia hubiese sido el censo habitual de unos comicios.
 
   "Ha habido elecciones europeas que no han llegado a este número de votantes. Esperaba una buena participación, pero no tanto", ha subrayado.
 
   Bel también ha recordado que la consulta es fruto de un compromiso electoral de 4 formaciones (CiU, PSC, ERC y Movem), partidos que concurrieron a las elecciones con esta propuesta. "No nos lo hemos sacado de la manga", ha apuntillado.
 
   Bel se ha defendido de la críticas por su posición: "este es un país complejo y muy diverso. Nos tenemos que acostumbrar a aceptarnos y respetarnos" ya que "todos los que han ido a votar son tan democráticos como los que más". Según el alcalde, "hoy no se votaba el franquismo, simplemente si un monumento se museiza o se reinterpretaba al lugar".
 
   Bel ha insistido en reclamar "respeto": "Cuestionar el talante y compromiso democrático de las personas que se han acercado a las urnas no sería serio ni conveniente".
 
   "Pedimos que no se nos trate como franquistas porque no lo somos". Así pues, el alcalde se ha comprometido a "materializar la opción b" y ha reclamado la "complicidad de todas las administraciones" para hacerlo.
 
   El monumento a la batalla del Ebro fue inaugurado por Francisco Franco el 21 de junio de 1966 en Tortosa. Con 45 metros de altura, es el más grande de Cataluña. Se encuentra ubicado en medio del curso del río Ebro, sobre una de las pilastras del antiguo puente de la Cinta, volado durante la Guerra Civil.
 
   Entre los partidos con representación en el pleno municipal, ERC, PSC y Movem han defendido la retirada. CiU ha dado libertad de voto. El alcalde, Ferran Bel, y 5 concejales más de CiU votaron por la opción mayoritaria hoy, el mantenimiento y reinterpretación del monumento. El PP ha defendido mantenerlo y arreglarlo y la CUP no ha avalado la consulta y reclamó su retirada sin referendo. 

La Fundación Francisco Franco destaca el resultat de la consulta a Tortosa

QUE S'HO FACIN MIRAR A TORTOSA...!!!

País

La Fundación Francisco Franco destaca el resultat de la consulta a Tortosa

És la notícia més destacada a la web de l'entitat d'apologia del dictador



Captura de pantalla 2016-05-31 a les 9.38.14
La Fundación Francisco Franco ha destacat el resultat de la consulta de dissabte passat a Tortosa en què es va aprovar de mantenir el monument franquista al riu Ebre. És la notícia més destacada de la web de la fundació, que titula: ‘Tortosa vota de mantenir el monument a la batalla de l’Ebre’. L’entitat reprodueix la notícia que va fer La Gaceta sobre el resultat de la consulta, destacant en el subtítol: ‘El 68,36% dels electors ha decidit de mantenir el monument que fou inaugurat per Franco el 21 de juny del 1966’.
El text destaca també unes declaracions de satisfacció del batlle de Tortosa, Ferran Bel (CDC), celebrant la participació, que fou del 29,73%: ‘Per a una consulta, és una xifra molt elevada. Hi ha hagut eleccions europees que no han arribat a aquest nombre de votants.’ Més declaracions: ‘Aquest país és complex i molt divers. Ens hem d’acostumar a acceptar-nos i respectar-nos. Avui no es votava sobre el franquisme, simplement si un monument es museïtza o es reinterpretava (…). Demanem que no se’ns tracti de franquistes perquè no en som’.


(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

L’AVL, o com crear un problema que no existia, per Vicent Partal


  • Editorial
  • Vicent Partal

Opinió

L’AVL, o com crear un problema que no existia

«Va nàixer com una iniciativa política, no pas científica, fruit d'un pacte entre Zaplana i Pujol, que en teoria havia de posar fi a les discussions socials sobre la llengua catalana al País Valencià»



El president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer.
El president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer.
El pacte entre l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i l’anomenada Real Academia de Cultura Valenciana és una equivocació notable, sobretot per la manera com s’ha fet.
L’AVL és l’entitat normativa de la Generalitat Valenciana. Ha tingut un paper complicat aquests anys. Va nàixer com una iniciativa política, no pas científica, fruit d’un pacte entre Zaplana i Pujol, que en teoria havia de posar fi a les discussions socials sobre la llengua catalana al País Valencià. La teoria deia que el conjunt de la població acceptaria més bé el caràcter normatiu d’una entitat estrictament valenciana i, gràcies a això, es podria acabar el secessionisme lingüístic. Tant l’Institut d’Estudis Catalans com les universitats valencianes van malfiar-se profundament de les intencions d’una institució que es movia en una ambigüitat tan gran –començant pel nom: és molt diferent dir-se Acadèmia Valenciana de la Llengua que Acadèmia de la Llengua Valenciana.
La desconfiança no s’ha esvaït, tot i que, amb el pas dels anys, la presència oficial de l’Acadèmia s’havia normalitzat més o menys. Fins i tot s’havia fet perdonar part del pecat original quan, durant la legislatura passada, es va enfrontar al govern del PP defensant la unitat de la llengua catalana, ni que fos amb un llenguatge bàsicament críptic i confús.
Mentre passava això, els secessionistes lingüístics, allò que se’n deien els ‘blavers’, anaven esmorteint-se a poc a poc. D’una banda, perquè, al cap i a la fi, sempre han estat una eina política a les mans de la dreta extrema valenciana i quan aquesta caigué, lògicament, ells també caigueren. D’una altra, perquè l’educació ha avançat. No tan solament per la feina de les escoles –ja hi ha una generació de gent educada en la llengua pròpia–, sinó també gràcies a gests tan senzills com mirar TV3 o escoltar Catalunya Ràdio. Entre les unes coses i les altres, els grups blavers, tan actius i radicals fa anys, ara travessaven la pitjor època. I, tot d’una, de sorpresa, l’AVL acudeix a rescatar-los.
L’anomenada RACV va ser impúdicament regada amb diners pel PP mentre tenia el poder. I ara que el PP pràcticament ha desaparegut de les institucions vivia una situació dramàtica. Necessitava arrimar-se a la institució oficial de la Generalitat per a sobreviure. I per això resulta tan i tan sorprenent que l’acord proposat per l’AVL incloga clàusules, paraules i definicions que serien comprensibles si l’AVL fos l’entitat petita i necessitada, però que esdevenen incomprensibles quan resulta que és al revés.
A què treu cap ara, després d’haver resistit el PP al govern, parlar de ‘llengua valenciana’ o fins i tot ‘idioma valencià’. Per quina raó s’accepten paraules o grafies que no són registrades ni en la normativa de l’AVL –ja prou laxa i permissiva– i què només es poden explicar per la ignorància monumental dels seus usuaris? I, sobretot, per què es presenta un acord com aquest com si fos un acord entre iguals? Tots els partits presents a les Corts Valencianes donen suport a l’AVL. No hi ha entitats significatives que s’apunten a això que en diuen normes de la RACV. Els secessionistes lingüístics obtenen un nombre de vots insignificant, ara mateix. I aleshores la pregunta és: on està el problema a resoldre? Què explica aquesta maniobra desconcertant que, a més, ha tibat les relacions entre acadèmics? (I no parlem de com es deuen sentir els acadèmics ja escollits, però que encara no han pres possessió.)
Havent fet les coses d’aquesta manera, l’AVL ha creat un problema allà on ja no n’hi havia cap. Lamentable.


[A sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. He d’avisar també que, com passa alguns dies, ahir vaig corregir al matí l’editorial sobre Tortosa, després de rebre diversos correus demanant que aclarís que els partits d’esquerres també eren partidaris de la consulta. 
Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb que els subscriptors de VilaWeb participen de la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques. Si ens voleu ajudar, amb una petita quantitat us feu subscriptors del diari. Per a saber-ne més, aneu ací.]

(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció. Reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si podeu contribuir-hi amb una petita quota, us demane que us apunteu en aquesta pàgina. Sapigueu que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

dilluns, 30 de maig del 2016

L'Estat munta una campanya de descrèdit contra el procés a l'exterior

L'Estat munta una campanya de descrèdit contra el procés a l'exterior

Dues ambaixadores especials utilitzen els flancs de la immersió i la corrupció contra l'independentisme




Una de les ambaixades espanyoles.
Una de les ambaixades espanyoles.   |   Ministeri espanyol d'Exteriors


El govern espanyol ha decidit dedicar específicament dues ambaixadores per rebatre el discurs independentista arreu del món. I els dos ítems que estan difonent entre les cancelleries i els agents econòmics i mediàtics d'arreu són ben nítids: l'hipotètic Estat català no respectaria els drets dels castellanoparlants de Catalunya, com ho demostrarien el fet que actualment no poden estudiar castellà a l'escola o que el Govern imposa "multes lingüístiques", i que tot el procés independentista no és res més que una maniobra de la classe política per evitar els judicis per corrupció.


Així ho expliquen a El Món fonts coneixedores del missatge difós per les ambaixadores María Bassols -diplomàtica de carrera- i Cristina Ysasi Ysasmendi -alta funcionària de l'Estat-. Segons el seu relat, l'independentisme no té més base política que l'intent de fugir jurídicament de tot un seguit de casos de corrupció que han afectat el principal partit independentista, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). I, en l'hipotètic cas que els independentistes assolissin el seu objectiu, asseguren les ambaixadores espanyoles, la situació dels castellanoparlants a Catalunya es veuria compromesa. Ara mateix, de fet, posen com a exemple el fet que a les escoles s'hi escolaritza "només" en català, i aquest tracte s'estendria a tots els àmbits de la societat en cas d'independència.

En aquest sentit, no és perquè sí la publicació, fa quinze dies d'un article específic sobre les denominades "multes lingüístiques" al setmanari The Economist, sense cap lligam directe amb l'actualitat política catalana i en què hi apareixia com a veu autoritzada el president de Convivencia Cívica Catalana, Francisco Caja.

Segons va detallar el diari El País, Ysasi Ysasmendi i la catalana Bassols ja s'han desplaçat ja a Àustria, Suïssa, Brussel·les, Londres i Nova York -els mateixos països, de fet, en els quals la Generalitat hi té delegació. En aquests indrets han mantingut reunions tant a les ambaixades com als consolats. Així, en un context solemne com ho són qualssevol dels edificis oficials que l'Estat té arreu del món, els interpel·lats es veuen totalment aclaparats pel missatge que se'ls transmet. Ja sigui per commemorar el 12 d'Octubre o simplement per mantenir una reunió específica sobre la matèria, les dues ambaixadores reuneixen tot d'interlocutors que entenen que poden jugar un paper determinant en el procés independentista i els donen la seva versió del que passa a Catalunya.

Ara bé, quan aquests interpel·lats els pregunten els motius pels quals el govern espanyol es nega a autoritzar un referèndum a l'estil escocès, l'única resposta que es troben és que la Constitució ho impedeix. Una resposta que, moltes vegades, sona coixa.

Tot amb tot, el missatge difós arriba a fer forat. Així, quan algun d'aquests interpel·lats s'ha posat posteriorment en contacte amb la Generalitat per contrastar la informació, el punt de vista amb el qual s'apropava a la realitat catalana venia totalment condicionat per aquest enfocament.

Tortosa: un greu error que ens perseguirà, per Vicent Partal


  • Editorial
  • Vicent Partal

Opinió

Tortosa: un greu error que ens perseguirà

«Les coses s'han de fer quan toca o esdevenen un problema molt més llarg conforme passa el temps»



'Soldat de bronze', Tallinn (Estònia).
'Soldat de bronze', Tallinn (Estònia).
Recorde haver assistit a Vílnius a la retirada de la gran estàtua de Lenin que ocupava la plaça que portava el seu nom. Ho van fer amb una grua, de bon matí, només hores després de proclamar la independència de Lituània. No se n’ha recordat mai més ningú.
Però a Tallinn no es van atrevir a desmuntar de seguida el monument al soldat soviètic, conegut per Soldat de bronze. I el monument va esdevenir un símbol contra la independència d’Estònia i en favor del règim soviètic, que el 2007 acabà originant alguns dels pitjors enfrontaments entre la comunitat russa d’Estònia i el govern de la república i atià una enorme tensió entre tots dos països: hi hagué un intent d’assalt a l’ambaixada estoniana a Moscou i es desfermà allò que probablement va ser la primera ciberguerra de la història. Encara avui, cada any, el dia de la commemoració de la victòria soviètica a la Segona Guerra Mundial, hi ha tensió davant el monument. Enguany, per exemple, Estònia va haver de tancar la frontera de Narva per impedir l’entrada de caravanes de cotxes russos que volien manifestar-se a Tallinn.
Què vull dir, amb això? Que les coses s’han de fer quan toca o esdevenen un problema. I per això a Vílnius ningú no recorda l’estàtua mentre que a Tallinn és una font permanent de conflictes.
El relat ve a tomb del dissortat episodi viscut aquest cap de setmana a Tortosa. Temps enrere vaig signar el manifest reclamant que el monument fos desmuntat i criticant que es proposàs un referèndum, de manera que la meua posició és pública. Em sembla totalment inacceptable que un monument feixista puga ser sotmès a discussió. Oimés un com aquest, tacat implícitament amb la sang dels nostres millors joves, aquells que van lluitar a la batalla de l’Ebre defensant la república, la democràcia i la llibertat.
Trobe que la posició del batlle de la ciutat, Ferran Bel, de CDC, és simplement incomprensible i completament reprovable. Molt perillosa. I no crec que apel·lar a la singularitat del territori siga correcte, en aquest cas. L’Ebre ha donat proves de sobres, aquests darrers anys, de dignitat, voluntat i consciència de país. La lluita incansable i valenta de les Terres de l’Ebre ha estat un dels factors que ha servit per a canviar completament el nostre país. I ningú no s’hauria de confondre per aquesta votació d’ara.
A més, això no és pas un problema de Tortosa, sinó de tots. I per aquesta raó crec que l’actuació d’aquests dies no únicament taca Convergència a l’Ebre sinó a tot el país i reclama una resposta. Sense oblidar en cap moment, però, que vint dels vint-i-un regidors del consistori, no només de CDC sinó també d’ERC i ICV, per exemple, han aprovat la consulta i hi han fet costat. Eñ batlle té una responsabilitat especial com a màxim responsable polític però les altres forces polítiques han quedat molt tocades també. Cal, doncs, una reflexió generalitzada i demanar explicacions a tots els partits. Més quan, en definitiva, el resultat que s’ha donat indica que aquesta posició era ben equivocada: hi ha hagut una abstenció altíssima i entre els qui han votat han guanyat els partidaris de mantenir-lo, cosa que ens crea un problema greu.
Perquè, en definitiva, aquesta consulta haurà aconseguit embrutar la magnífica imatge de les Terres de l’Ebre però sobretot haurà creat un lloc de pelegrinatge dels nostàlgics del franquisme i els espanyolistes. Ara hem fabricat nosaltres mateixos una mena de Soldat de bronze a la catalana que ja podeu estar ben segurs que ens perseguirà durant anys, especialment després de la independència. I no puc ni explicar com ho lamente, això.



[A sota, excepte en alguns models de mòbil, trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Com sempre us recomane de forma especial llegir els més crítics, avui sobretot el Carles Balbastre, el Joan Grimalt i el Josep Blesa. Deixeu-me també que us recomane molt l’extraordinari article que Anna Zaera va escriure ahir sobre aquest mateix tema. Molt brillant. 
Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb que els subscriptors de VilaWeb participen de la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques.  Per a saber-ne més, aneu ací.]
(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció. Reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si podeu contribuir-hi amb una petita quota, us demane que us apunteu en aquesta pàgina. Sapigueu que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

Vídeo: L’espectacular ball de gegants de la Patum amb música de Bruce Springsteen

País

Vídeo: L’espectacular ball de gegants de la Patum amb música de Bruce Springsteen

La plaça de Sant Pere de Berga ha vibrat amb la versió arranjada pel compositor Sergi Cuenca



Featured Video Play Icon
Enguany se celebra el 150è aniversari dels gegants vells de la Patum i el 125è dels gegants nous. Per commemorar-ho, s’han organitzat uns quants actes especials, entre els quals es destaca la ballada que han fet avui, diumenge de Corpus, amb música de Bruce Springsteen. Concretament, amb una versió de la cançó ‘If I should fall behind’ del músic nord-americà, que en va cedir els drets. La plaça de Sant Pere ha ovacionat el ball amb aquesta versió, amb arranjaments del director i compositor Sergi Cuenca i interpretada per la Cobla Ciutat de Berga.
Us oferim el vídeo que n’ha enregistrat Pol Asensi.
La versió per a la Patum ha pres la base de la versió que Springsteen mateixa va fer de la seva cançó, publicada el 1992, durant la ronda de concerts amb The Seeger Sessions Band, el 2006.




(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

dissabte, 28 de maig del 2016

Els Miquelets desembarquen de nou a Arenys de Mar

Cultura

Els Miquelets desembarquen de nou a Arenys de Mar



miquelets
Arran de la commemoració del Tricentenari, moltes poblacions del país van impulsar diversos actes per explicar les gestes, batalles i fets que hi van ocórrer durant la Guerra de Successió. Algunes d’aquestes activitats van tenir tant d’èxit que s’han acabat convertit en actes fixes que es fan any rere any. Aquest és el cas de la festa #Arenys1714, una recreació del Desembarcament d’Arenys de Mar que es fa aquest cap de setmana i uneix la història amb el patrimoni de la vila.
Tot i que l’acte central de la festa és el desembarcament, durant avui i demà les platges de la vila acullen un conjunt d’activitats de recreació històrica que tenen com a referència diversos fets arenyencs de la Guerra de Successió. De fet la festa es fa aquest cap de setmana per coincidir amb els fets ocorreguts pel Corpus de 1714, quan el sometent del poble es va enfrontar amb les tropes borbòniques. Els altres actes de recreació històrica també es basen en referències històriques com ara l’arribada de l’expedició del Diputat militar (agost de 1713), el desembarcament dels fusellers del coronel Amill (gener de 1714), o la batalla de la Candelera.
La recreació del desembarcament, que es farà demà al migdia, destaca pels seus elements nàutics i mariners. Hi participaran un centenar de recreadors, entre militars, marineria i població civil. A més enguany s’incrementa el nombre d’embarcacions tradicionals i clàssiques amb una convocatòria especifica a les associacions de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial.


(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

divendres, 27 de maig del 2016

Chris Martin (Coldplay), amb estelada durant el concert a Barcelona

Chris Martin (Coldplay), amb estelada durant el concert a Barcelona

Des del públic li van llançar una bandera independentista i el cantant la va agafar i se la va penjar a la butxaca de darrera del pantaló
El cantant de Coldplay, Chris Martin, va lluir ahir una estelada durant el concert a l'Estadi Olímpic de Barcelona. Primer va treure una senyera que va lligar a la guitarra, però després des del públic li van llançar una estelada i Martin la va agafar i se la va penjar a la butxaca de darrera del pantaló.


Blai Marsé ‎@blaimarse
Acabo de veure @Adele entre el públic de ! Sense maquillatge però amb 2 escortes


Espectacular concert de amb momentàs Chris Martin amb estelada lligada a la falda! 😍

dijous, 26 de maig del 2016

El consum i la inversió segueixen impulsant el creixement econòmic

COMPTABILITAT NACIONAL

El consum i la inversió segueixen impulsant el creixement econòmic

L'INE confirma que el PIB va créixer el 0,8% en el primer trimestre i el 3,4% en taxa anual

La creació d'ocupació es va accelerar lleugerament fins al 3,2% en els tres primers mesos de l'any


Dijous, 26 de maig del 2016 - 11:20 CEST
EL PERIODICO                                           
L'economia espanyola va créixer el 0,8% entre gener i març respecte al trimestre anterior, el mateix avanç que en els dos trimestres precedents, segons la dada publicada aquesta dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que confirma el que va avançar el mateix institut el 29 d'abril. Segons l'INE el creixement del PIB segueix impulsat per la demanda interna i malgrat que el sector exterior segueix restant força a l'avanç, encara que menys que en el trimestre anterior.
En taxa anual, el PIB registra una variació del 3,4% respecte al mateix període de l'any anterior, davant el 3,5% del quart trimestre de l'any anterior. Segons l'INE, la demanda nacional (consum i inversió) contribueix amb 3,8 punts a l'avanç, mentre que el sector exterior (exportacions i importacions) resta 0,4 punts al creixement.
En la seva nota informativa, l'INE explica que la contribució de la demanda nacional de 3,8 punts al creixement anual del PIB és tres dècimes inferior a la del quart trimestre del 2015 (4,1 punts). L'aportació negativa de 0,4 punts de la demanda exterior, per la seva part, és dues dècimes menys que l'estimada en el trimestre passat (–0,6 punts).

533.000 LLOCS DE TREBALL EN UN ANY

L'ocupació de l'economia, en termes de llocs de treball equivalents a temps complet, registra una variació trimestral del 0,9%, tres dècimes superior a la registrada en el trimestre anterior. En termes anuals, l'ocupació augmenta en el primer trimestre a un ritme del 3,2%, taxa dues dècimes superior a la del quart trimestre del 2015. Això suposa un increment de 533.000 mil llocs de treball equivalents a temps complet en un any.
Aquest comportament, juntament amb la variació experimentada per la jornada mitjana associada, donen com a resultat una acceleració de set dècimes de la taxa anual de les hores efectivament treballades (del 2,5% al 3,2%). La variació anual del cost laboral unitari se situa aquest trimestre en el –0,5%, tres dècimes per sota del deflactor implícit del PIB (–0,2%).
COMPARACIÓ AMB LA UE
L'avanç de l'economia espanyola se situa per sobre del de la mitjana europea. El PIB va augmentar un 0,6 % a l'eurozona i un 0,5 % en el conjunt de la Unió Europea (UE) en el primer trimestre del 2016 en comparació amb els tres mesos precedents, segons dades de l'oficina d'estadística Eurostat.

Per al conjunt del 2016, el Govern en funcions, ha rebaixat la seva previsió de creixement des del 3% inicial fins al 2,7%. L'empitjorament, segons el Ministeri d'Economia, reflecteix el deteriorament de l'entorn internacional. Per al 2017 s'estima un creixement del 2,4% i per als dos anys següents, un creixement mitjà de l'economia del 2,5%, segons les previsions incloses en el Programa d'Estabilitat remès a la Comissió Europea.

Catalunya supera Madrid en subvencions europees per a la innovació



Catalunya supera Madrid en subvencions europees per a la innovació

Les empreses catalanes han rebut 29 milions de finançament del programa SME Instrument, dirigit exclusivament a les pimes


Dues investigadores treballen en un dels laboratoris de l'ICN2, a Bellaterra
Dues investigadores treballen en un dels laboratoris de l'ICN2, a Bellaterra   |   ACN
Catalunya lidera la captació de recursos europeus d'innovació per a petites i mitjanes empreses a l'Estat espanyol, i supera Madrid. Les empreses catalanes han obtingut 29M€ de finançament del programa SME Instrument, una iniciativa de la Comissió Europea dirigida exclusivament a les pimes.


Així, Catalunya se situa en la primera posició amb 79 projectes finançats, seguida de Madrid (59) i València (56). En total han rebut finançament 71 empreses catalanes, un nombre que supera el de països com Israel, Dinamarca o Suècia. Són dades des del 2014 - posada en marxa del programa- fins al passat mes d'abril.

L'SME Instrument impulsa projectes d'innovació amb un alt potencial per créixer internacionalment, i compta amb un pressupost global de 3.000M€ fins al 2020. Es tracta d'un dels programes de la iniciativa global Horitzó 2020, la més gran posada en marxa fins al moment per la Comissió Europea, que compta amb prop de 80.000M€ per a l'impuls de la recerca i innovació a Europa.

De fet, Catalunya també lidera la captació d'ajuts europeus Horitzó 2020 en el conjunt de l'Estat, aglutinant en el període 2024-2015 un total de 310M€, que sumen un 28,1% del rebut.

Per accedir a aquest finançament, ACCIÓ -l'agència per a la competitivitat de l'empresa catalana- ha esdevingut el soci clau per a l'empresa catalana, a través dels serveis d'assessorament i de capacitació que ofereix per presentar candidatures als diferents programes.

Òmnium i la Comissió de la Dignitat neguen la legitimitat de la «consulta trampa» de Tortosa

memòria històrica

Òmnium i la Comissió de la Dignitat neguen la legitimitat de la «consulta trampa» de Tortosa

Les entitats memorialistes exigeixen a la Generalitat que intervingui en el cas del monument franquista de la capital del Baix Ebre

Reclamen fer net d'una vegada amb els símbols de la dictadura

El dictador Francisco Franco ja no és alcalde «honorari i perpetu» de Tortosa

| 26/05/2016 a les 13:13h
Jordi Cuixat i Josep Cruanyes, aquest dijous | ACN
La consulta de Tortosa rosega, amb raó, la memòria dels vençuts. Les velles temences perviuen. L’Ebre encara du remor dels vencedors. Ho ha explicat Josep Cruanyes: fa uns dies, un dels néts de Josep Rodríguez, alcalde republicà de Tortosa afusellat per Franco, li va explicar que la seva mare l’advertia amb por que “no t’hi fiquis en això. Deixa-ho estar”.

“Justícia pels crims del franquisme. Alliberem pobles i ciutats de simbologia feixista” és el lema que aquest dijous ha congregat un seguit d’entitats memorialistes que, liderades per Òmnium Cultural i la Comissió per la Dignitat, han reclamat fer net a places i carrers de símbols feixistes i restes de la dictadura. El president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i el de la Comissió, Josep Cruanyes, han exposat el document en què es demana la retirada definitiva de presència franquista de tot espai públic i a només dos dies de la consulta de Tortosa.

La polèmica entorn el monument franquista a la capital del Baix Ebre ha decidit a les entitats memorialistes a fer un pas més en defensa de la memòria democràtica i de les víctimes, i d’extirpar residus feixistes. Sobre la consulta a Tortosa, el president d’Òmnium ha reafirmat la posició de l’entitat, que considera una "consulta-trampa" que tampoc resoldrà el problema i li ha negat legitimitat.

Cruanyes ha recordat la Llei sobre la memòria històrica aprovada pel Parlament el 2007, que exigeix la retirada de símbols i monuments públics. Tots dos presidents han reclamat a la Generalitat i les institucions que intervinguin en el debat encetat a Tortosa i facin complir el que diu la Llei de memòria històrica. Cruanyes ha explicitat la voluntat de les entitats perquè “les nostres institucions assumeixin les seves responsabilitats” i que “el Govern i els ajuntaments han de completar el procés de retirada de símbols i monuments que resten”.

Entre les entitats presents, a banda d’Òmnium i la Comissió de la Dignitat, hi ha, entre d’altres, Amical de Mauthausen, ANC, l’Associació Catalana d’expresos polítics, l’Institut de Drets humans de Catalunya, CCOO i CGT.

La consulta, una ferida

La consulta d'aquest dissabte a Tortosa és vista com una ofensa. En el document de les entitats, s’afirma que veuen fora de lloc la consulta pública i insisteixen en què un cas així seria inimaginable en països com Alemanya o Itàlia.

Cuixart ha fet una referència al rebrot feixista que es viu en alguns llocs d’Europa, esmentant Àustria. En aquest context, cal ser encara més exigent i vigilant, ha dit, i “tota banalització dels símbols feixistes l’hem d’evitar”.

Les entitats recorden que els símbols responen als valors culturals i socials d’una societat i “els monuments commemoratius dedicats a l’exaltació de fets del franquisme han de ser retirats”. Demanen que “quan es retiri un monument que tingui relació amb les víctimes de violència indiscriminada ocorreguda al nostre país, cal que s’actuï de manera adient i amb un protocol que que hauria d’establir i guiar el Memorial Democràtic”. També assenyalen que “els espais i edificis relacionats amb el franquisme o el moviment d’oposició, especialment amb la repressió, de construccions fetes amb ma d’obra forçada o bé camps i llocs de concentració, entre d’altres, han de ser senyalitzats i contextualitzats indicant-ne els fets que hi van ocórrer i la seva significació”.