POLÈMICA PER LES AFECTACIONS D'UN TEMPLE ICÒNIC

Els veïns denuncien la Sagrada Família per vulnerar la normativa urbanística

EL PORTAL DE LA GLÒRIA

JORDI COTRINA

Els veïns denuncien les obres de la Sagrada Família

DAVID GARCÍA / BARCELONA48

L'associació veïnal del barri considera que les columnes del Portal de la Glòria envaeixen l'espai públic al carrer Mallorca

DAVID GARCÍA / BARCELONA

Dijous, 3 de novembre del 2016 - 20:47 CET
EL PERIODICO                                           
L'Associació de Veïns de la Sagrada Família ha presentat aquest dimarts una denúncia contra el temple icònic de Barcelona. En l'escrit, registrat al departament d'Ecologia Urbana de l'Ajuntament de Barcelona, l'entitat demana que s'inspeccionin i es corregeixin les columnes del portal de la Glòria, situat al carrer de Mallorca, perquè “envaeixen entre 20 i 50 centímetres la vorera d'aquest carrer”, per la qual cosa s'estaria vulnerant l'article 231 a) del Pla Metropolità de Barcelona.
Els veïns fan directament responsables de la infracció el patronat eclesiàstic i la Junta del Temple. De fet, consideren que són ells els que han d'encarregar-se de restituir la legalitat urbanística, o el que és el mateix: corregir la posició de les columnes de la basílica, de forma que no envaeixin la vorera com ho fan ara.

TAXES I IVA

Des de l'associació de veïns també s'insta el temple a aplicar l'IVA a les seves entrades, ja que creuen que en l'actualitat no es realitza el pagament de l'impost. L'entitat es mostra tan convençuda de les irregularitats que de fet conviden el departament d'Hisenda a realitzar una inspecció sobre la gestió econòmica que està portant a terme la junta de la Sagrada Família.
Per últim, els veïns demanen a l'Ajuntament de Barcelona que apliqui una taxa d'un euro per entrada al temple, ja que d'aquesta manera consideren que es podran recaptar prou diners per cobrir els sobrecostos que produeix el turisme als entorns del temple. Ja sigui en qüestió de seguretat, neteja o agents cívics que treballen als carrers adjacents a la Sagrada Família.

• Facebook 5
• Twitter
• Google+ 1

• Notícies relacionades

  • La Sagrada Família diu que pagarà "el que marqui la llei"
  • Colau exigirà a la Sagrada Família que tingui i pagui llicència d'obra
  • El regidor Mòdol sobre la Sagrada Família: "Ja no és un projecte de Gaudí" 

Món > Espanya

En què es diferencia avui un votant del PP i un del PSOE?

Els votants del PP i PSOE comparteixen un ampli espai comú sobre polítiques econòmiques

---

Per: Seda Hakobyan i Alexandre Solano

28.10.2016  22:00

Vilaweb

L’abstenció del PSOE en la votació d’investidura d’avui permetrà la formació d’un govern del PP. Aquesta és una gran novetat perquè mai el PSOE havia donat el seu vot a un candidat d’un altre partit. Les raons d’aquest canvi d’actitud, però, no cal cercar-les només en els problemes interns dels socialistes. El fet és que en l’última dècada les diferències d’opinió entre els votants socialdemòcrates i populars s’han reduït molt.
La convergència entre els dos grans partits del sistema és un fet demostrable, quan s’analitzen les respostes dels electors en les grans enquestes d’opinió sobre els grans temes que tradicionalment havien separat la dreta de l’esquerra.
Sembla clar, per això, que la socialdemocràcia es troba avui en una cruïlla difícil entre tornar als valors que havien caracteritzat el PSOE, competir per la centralitat amb els conservadors mentre perd centralitat per l’esquerra o crear una nova alternativa al model actual sorgit a partir de l’acceptació de la tercera via i el lliure mercat. En aquest sentit els votants socialistes semblen votar PSOE més per una inèrcia històrica personal o per identificació amb unes sigles que no pas per un projecte clarament diferenciat del del PSOE.
Els votants del PP i PSOE, units a favor de menys impostos
Això és particularment visible quan s’ha analitza una de les qüestions que històricament marcava la divisió entre els socialdemòcrates i la dreta: la divisió entre els favorables a una reducció dels impostos, encara que això signifiqui pitjors serveis i els que aposten per reforçar els serveis públics encara que això signifiquin pujar els impostos.
Si es formulen avui aquestes dues alternatives als votants de PP, PSOE i Podem trobem que mentre que gran part dels votants de Podem es posicionen clarament a favor de més serveis i més impostos, arribant a agrupar un 56% en la posició més escorada (0-3), entre els votants socialistes no arriben ni a la meitat dels seus votants (43%) els qui prefereixen més serveis públics encara que això signifiquen més impostos. I el més interessant és que en aquest sentit no hi ha una gran diferència dels votants socialistes amb els votants populars (36%).

La identificació de classe uneix PP i PSOE
Per una altra banda, si considerem la classe com a ratlla divisòria, a partir de la idea de que la classe treballadora votarà a partits d’esquerra i en canvi els més adinerats votaran a la dreta, també podem comprovar que la premissa no es compleix però en aquest cas el resultat és molt sorprenent. Les diferències entre socialistes i populars són mínimes però es pot observar clarament que Podem obté més vots entre els que obtenen més ingressos que no pas entre el PP i el PSOE.

La idea de classe, tanmateix, continua funcionant quan es pregunta als votants lliurement sobre la pròpia identificació. Quan se’ls demana que s’ubiquen en l’eix esquerra-dreta prop del 70% de votants socialistes opten per posar-se en el centre-esquerra, al voltant del 10% més a l’esquerra i el 20% restant al centre. I si es demana els votants com es defineixen, aleshores trobem que una gran majoria de votants del PSOE s’autodefineixen com a socialistes o socialdemòcrates, fet que també succeeix entre els populars en referència a conservador o democristià. Comparant aquestes dades amb la posició que els votants dels diferents partits tenen sobre els impostos és fàcil observar que té més pes en la identificació un apriorisme ideològic que no pas la posició sobre els fets concrets.

El PP esquiva els gran temes socials
Altres trets que també havien diferenciat les polítiques del PSOE de les del PP, com el matrimoni homosexual o l’avortament, actualment obtenen un suport massiu i generalitzat del 80% de la població segons l’Eurobaròmetre. Degut a aquesta enorme aprovació el PP ha optat per no plantejar batalla més enllà d’algun episodi puntual, reduint així a no res un un factor que fa anys servia per a marcar clarament les diferències entre els dos partits.

PP

PSOE

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

X

Funcionalitat només per a subscriptors

Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor >

Ja sóc subscriptor

 

País > Principat

Plega el secretari general del Parlament de Catalunya, amenaçat pel Tribunal Constitucional espanyol

El Punt Avui afirma que és per discrepàncies amb el procés, i el parlament ho nega

---

Per: Josep Casulleras Nualart

29.09.2016  19:16

Vilaweb

El secretari general del Parlament de Catalunya, Pere Sol, plegarà i serà rellevat dimarts. És una de les persones que el mes d’agost passat van rebre la notificació del Tribunal Constitucional espanyol (TC) sobre la suspensió de les conclusions de la comissió parlamentària d’estudi del procés constituent. La notificació instava els membres de la mesa a paralitzar qualsevol iniciativa relacionada amb el desplegament del procés constituent i el full de ruta independentista i els advertia d’eventuals responsabilitats penals en cas d’incompliment. El secretari general havia de redactar les seves al·legacions a títol individual abans d’un període de vint dies.
Segons El Punt Avui, la dimissió de Sol és deguda a discrepàncies amb el procés sobiranista, perquè que se sentia ‘incòmode’ amb les conseqüències judicials personals que pot implicar el pas de la legalitat espanyola a la catalana.
Però fonts del parlament neguen que en sigui aquesta, la causa: expliquen que Sol, que era secretari general interinament des de l’octubre del 2015, ha plegat ‘per raons personals i familiars’ i per tornar a fer de lletrat.
D’acord amb l’article 243 del reglament de la cambra, el secretari general, ‘sota la direcció del president i de la mesa del parlament, és el cap superior de tot el personal i de tots els serveis del parlament i compleix les funcions tècniques de suport i d’assessorament dels òrgans rectors del parlament’.

Parlament de Catalunya

Pere Sol

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

X

Funcionalitat només per a subscriptors

Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor >

Ja sóc subscriptor

 

Puigdemont ofereix un relat sòlid per a un projecte segur.Per: Vicent Partal

• Editorial
• Vicent Partal

Opinió > Editorial

Puigdemont ofereix un relat sòlid per a un projecte segur

«Crear una república independent i que ni un sol dia no falle res és una tasca hercúlia, i no estic segur que la població en general haja entès fins a quin punt pot resultar esgotadora»

---

Per: Vicent Partal

28.09.2016  22:00

Vilaweb

El discurs del president Puigdemont d’ahir va ser, sobretot, un discurs sòlid i rotund. Puigdemont va deixar clar que no tenia por de res ni de ningú. Va repetir sistemàticament que si no hi havia la majoria parlamentària necessària per a fer la independència caldria tornar a anar a votar, sense fer-ne cap drama ni cap espectacle, però tots plegats conscients de què significava. Si els diputats independentistes, de Junts pel Sí i la CUP, ho volen, el procés entrarà en la fase final. I si no ho volen, no. Una fase final que Puigdemont va avisar des del primer minut que havia d’incloure necessàriament un pressupost adequat, perquè si no és així no existirà. Aquesta volta.
I per deixar-ho ben clar i relligat el president de la Generalitat va marcar al calendari les dues fites temporals d’aquesta fase final. Va dir que el mes de juny de l’any vinent la Generalitat estarà preparada per a fer la desconnexió d’Espanya. Només va esbossar algunes de les moltíssimes tasques que calia fer per aconseguir-ho i que des del 27-S s’han escomès a tota màquina, en tots els terrenys i en tots els departaments. D’aquesta manera, obrí una mica la cortina de la discreta cuina que el govern té a ple funcionament i que molt rarament ensenyen a ningú. 00. Recomane al lector que faça un colp d’ull al Llibre Blanc de la Transició Nacional i que a partir d’això s’imagine quantes coses i coses i més coses han d’haver estat perfectament preparades per a poder passar ‘de la llei a la llei’ i permetre que el país continue funcionant sense cap sobresalt. El govern fa mesos que hi treballa i és una notícia excel·lent que ara se’ns anuncie que tot estarà llest al juny, sense dilacions. Després improvisarem si cal que improvisem. O abans, si és que l’estat reacciona amb més repressió encara. Però prendre el compromís que tots els papers, decrets, tractats, ordres i, sobretot, tots els mitjans materials i personals per a funcionar com un estat independent, ja els tindrem a punt per a funcionar al juny és una promesa d’una gran importància.
El juny del 2017, doncs, a tot estirar, Catalunya estarà presta per a desconnectar d’Espanya en el moment que ho considere adient. I Puigdemont va marcar al calendari una segona fita, per a la primera quinzena de setembre de l’any vinent. Va dir que l’eina escollida per a rematar el procés seria un referèndum en què els ciutadans sancionaríem si volem ser una república independent o no. Amb tota la informació necessària a l’abast de la mà i amb la seguretat –i això és molt important– que no hi haurà ni un segon d’incertesa ni de dubte si la decisió final és que sí que ho volem.
Aquesta fita del referèndum és, doncs, la definitiva. Però hi va incloure una variant que, tot i ser esperada, no deixà de sorprendre: la voluntat d’un acord amb Espanya per a fer aquest referèndum. Sorprengué sobretot per les formes. Perquè Puigdemont va impel·lir la política espanyola a fer un pas endavant. I ho féu d’una manera molt particular: va defensar –si més no es va entendre així– Pedro Sánchez, un Pedro Sánchez que a la mateixa hora era objecte d’un motí intern; i alhora va defensar un possible govern alternatiu al PP. Supose que precisament per això, i per si no quedava clar, va completar aquesta defensa amb un seguit de calbots a Felipe González que quedaran per als annals de la cambra catalana. No és un detall menor, finalment, que el president deixàs aquesta tasca tan delicada i clau a les mans del vice-president Junqueras, a qui reconeixia així la preeminència que té dins el govern de Junts pel Sí.
Per damunt de tot, però, jo em quede amb la sensació de solidesa que desprengué la sessió. No tan solament la solidesa del president, ni del govern, ni de la majoria parlamentària que sembla que tenim, sinó la solidesa de tot el país. Abans de l’Onze de Setembre hi havia molts dubtes i males sensacions i una part de l’independentisme se sentia incapaç de veure quin final podia tenir tant d’esforç i tant de feina. Comprovar que el país continua estant al peu del canó, com ho vam poder comprovar a la Diada, ha dissipat la majoria dels dubtes i estic segur que ha permès al govern de marcar la ruta amb claredat.
Al final guanyarem o perdrem. Això no ho sap ningú, encara, però cada dia és més evident, i hauria de quedar més fora de discussió, que en aquest país hi ha projecte, hi ha plans i hi ha seguretat en tot això que es fa. I, si no, compareu on som nosaltres i com, a Espanya, creix cada dia més el xou polític…

(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció. Reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si podeu contribuir-hi amb una petita quota, us demane que us apunteu en aquesta pàgina. Sapigueu que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

‘Catalunya farà un referèndum d’independència, amb el consentiment d’Espanya o sense’ - Ressò del discurs de Carles Puigdemont a la premsa internacional

Món

‘Catalunya farà un referèndum d’independència, amb el consentiment d’Espanya o sense’

Ressò del discurs de Carles Puigdemont a la premsa internacional

---

Per: Redacció

28.09.2016  19:33

Vilaweb

La premsa internacional ha reaccionat al discurs de Carles Puigdemont, en què ha anunciat la convocatòria d’un referèndum d’independència l’any 2017. La primera agència de notícies internacional que n’ha parlat ha estat France Press. I mitjans com France 24 n’han recollit el text: ‘El president de Catalunya promet un referèndum d’independència el 2017‘
Reuters ha tardat una miqueta més i ha acabat optant per aquest titular: ‘Catalunya farà un referèndum d’independència, amb el consentiment d’Espanya o sense‘.
Mitjans com el New York Times han fet servir Reuters per a la seva notícia, amb el mateix text i titular. Però no és el cas del Financial Times que publica una article del seu corresponsal a Madrid titulat: ‘El líder català només veu dues opcions: referèndum o referèndum‘.
Bloomberg també ha fet servir un periodista propi, Esteban Duarte, i la seva peça té aquest http://www.deutschlandfunk.de/spanien-kataloniens-regierungschef-stellt-vertrauensfrage.795.de.html?dram:article_id=367066titular: ‘El president català promet votar sobre la independència el setembre del 2017‘. I al cos de la notícia es pot llegir: ‘El president regional Carles Puigdemont ha dit que Catalunya estarà preparada per a la independència el juny que ve i ha promès un referèndum sobre la secessió sense tenir en compte què pugui dir el govern espanyol.’ En la mateixa línia informa el Diario da Notícias portuguès: ‘Catalunya anuncia la intenció de convocar un referèndum d’independència‘
La Tribune ha fet servir un periodista propi, que ha titulat la notícia així: ‘Catalunya, un referèndum sobre la independència, passi què passi‘.
D’altres diaris internacionals també es van fer ressò del discurs d’ahir:

• Deutschlandfunk (Alemanya): ‘El cap del govern de Catalunya presenta una moció de confiança‘
• Voralberg online i Die Presse (Àustria): ‘Catalunya anuncia el vot per la independència pel 2017‘
• Svenska Tagbladet (Suècia): ‘Referèndum a Catalunya l’any vinent‘
• N1 (Bòsnia i Herzegovina): ‘Catalunya durà a terme una consulta sense el consentiment de Madrid‘
• Vesti online: ‘Se separa catalunya d’Espanya el 2017?‘
• Apollo (Letònia): ‘Catalunya durà a terme un referèndum sobre la independència el 2017
• Keskisuomalainen (Finlàndia): ‘Catalunya anhela la independència una vegada més‘
• MNO (Hongria): ‘Catalunya votarà per la independència a la propera tardor‘

Carles Puigdemont

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

PATRIMONI MODERNISTA

El Congrés sobre Gaudí assegura haver trobat una obra inèdita de l'arquitecte a Gràcia

L'investigador Josep Maria Tarragona presentarà a l'octubre aquesta troballa religiosa

La cita internacional també mostrarà fotografies desconegudes del geni

CRISTINA SAVALL / BARCELONA

Dilluns, 26 de setembre del 2016 - 20:53 CEST
El segon Congrés Mundial sobre Gaudí desvelarà a Barcelona el 5 d’octubre una petita obra religiosa, fins ara desconeguda, de l’arquitecte de la Sagrada Família, segons va afirmar ahir la Universitat de Barcelona (UB), a través d’un comunicat en què també s’anuncia la troballa de fotos desconegudes del geni, com una en què apareix caminant per la Rambla quan era un jove estudiant, i una altra d’un jardí desaparegut al parc Güell, captada el 1915.

L’obra inèdita, que es troba a Gràcia, serà presentada en una ponència a càrrec de Josep Maria Tarragona, autor de diverses biografies dedicades a Antoni Gaudí. «És una obra religiosa, però no n’avançarem el parador fins al dia en què comenci el congrés», assegura Pere Jordi Figuero-
la, cofundador del The Research Gaudí Institute (TRGI), que organitza aquesta trobada internacional juntament amb la UB.
El parc Güell i la torre Bellesguard són els temes principals d’aquest congrés, que va celebrar la primera edició el 2014 amb la presència de 300 experts en Gaudí. Aquest any hi participaran com a ponents Jordi Bonet Armengol, l’arquitecte que va dirigir les obres de la basílica de la Sagrada Família des del 1985 fins al 2012; Berthold Burkhardt, professor emèrit i director de l’Institut d’Enginyeria Estructural de la Universitat Tècnica de Braunschweig; Lourdes Cirlot, catedràtica en Història de l’Art a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, i l’arquitecta Benedetta Tagliabue, entre altres especialistes.

• Facebook 1
• Twitter
• Google+ 1

classificació de centres

Cinc de les set millors universitats espanyoles són catalanes

La UAB és el campus més ben situat d'Espanya al Times Higher Education, seguida de la Pompeu Fabra i la UB

La classificació valora la projecció internacional dels centres i les seves publicacions                         

JOSEP GARCIA

Una aula de pràctiques a la UAB.

EL PERIÓDICO / BARCELONA

Dijous, 22 de setembre del 2016 - 17:32 CEST
La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) és el campus universitari més ben valorat entre les universitats espanyoles que han sigut classificades en l’edició d’aquest any del Times Higher Education World University, una de les classificacions internacionals amb més prestigi al món en l’anàlisi dels centres d’estudis superiors, juntament amb la relació que elabora la universitat xinesa de Jiao Tong, ubicada a Xangai. En aquest últim rànquing també una universitat catalana, la UB, ha sigut la més ben classificada aquest any entre les espanyoles.
En el total de les 980 universitats analitzades, la UAB ocupa la posició 163 entre les millors. La segueix a poca distància la Pompeu Fabra (UPF), que se situa en el lloc 175. La de Barcelona (UB) arriba a la posició 201 i la Politècnica de Catalunya (UPC), al lloc 401, seguida de la tarragonina Rovira i Virgili (URV). Al marge de les catalanes, a Espanya figura com més ben valorada la Universitat de Navarra, en la posició 301. En total, 27 universitats espanyoles han sigut incloses aquest any al Times Higher Education. El número u del món l’aconsegueix la Universitat d’Oxford. Per primera vegada, un campus britànic supera els nord-americans, tradicionalment millors.

INFORMES ESMENTATS

Aquesta classificació valora el nombre de mencions que mereixen les publicacions realitzades per les diferents universitats, cosa que reflecteix l’impacte de la seva producció en investigació. En aquest aspecte, la UAB destaca sobre la mitjana mundial –de 48,3 punts–, ja que arriba als 86,7 punts. Sobre la qualitat de la investigació, aspecte que es fixa a partir del nombre d’articles publicats per un mateix investigador, així com el finançament d’aquesta investigació, la UAB se situa al lloc 209.
La Univertitat Pompeu Fabra supera en aquest punt la UAB, ja que ha sigut puntuada amb un 93,1 a l’analitzar la menció de les seves publicacions i estudis. La UB és valorada per aquest mateix aspecte, amb un 81, així com per la seva projecció internacional. La marca UB és una de les més conegudes internacionalment entre les universitats espanyoles. De forma global, la classificació Times Higher Education analitza la investigació, la docència, el percentatge d’ocupació que assoleixen els seus alumnes i la projecció internacional del centre.

Una ajuda per a l'elecció de centre

La classificació qualitativa de les universitats adquireix validesa quan es tradueix en una orientació pràctica per al potencial alumnat dels centres. Aquestes anàlisis incorporen prou dades per ser una eficaç eina, depenent també dels interessos personals de cada estudiant, a l’escollir un centre d’ensenyament superior en funció de la carrera que es pretén cursar. Aquestes investigacions disposen de totes les dades sobre les 24.000 universitats que existeixen al món, amb 6.000 a Europa i 84 a Espanya.

TEMES

• UAB
• UB

• Facebook
• Twitter
• Google+ 0

BALANÇ DE LES OBRES

La Sagrada Família es fortifica allhora que assalta les altures

El temple doblarà el seu volum el 2020 quan la torre de Jesucrist hagi arribat als 172 metres

Només falta construir el 30% de l'obra arquitectònica de la basílica, que quedarà acabat el 2026                         

Cristina Savall

Dijous, 22 de setembre del 2016 - 21:18 CEST
EL PERIODICO                                           
La Sagrada Família està acabant les obres per protegir tot el seu perímetre amb una tanca de dos metres i mig d’alt amb l’objectiu d’augmentar la seguretat del recinte, ja que l’antiga reixa es podia escalar i permetia el pas d’objectes perillosos. Al finalitzar aquesta fase, també es millorarà el sistema de revisió de bosses a prop de les taquilles i el control d’accés a un temple que cada any rep gairebé quatre milions de turistes, el 18% procedent dels Estats Units, i només el 10% d’Espanya.
 
Barcelona, com altres ciutats europees, està en un nivell alt d’alerta davant un possible atemptat després dels atacs terroristes perpetrats des del 2015 a França i Bèlgica. «Són tota una sèrie de mesures per protegir els visitants. Actualment ja hi ha controls a l’entrar al temple, però ben aviat es milloraran per reforçar la seguretat», va declarar Jordi Faulí, arquitecte director i coordinador de les obres de la Sagrada Família, durant el balanç dels treballs que es va presentar ahir. Faulí va evitar mencionar la paraula terrorisme, però l’agost passat l’Estat Islàmic va incloure una imatge de la Sagrada Família en un fotomuntatge de possibles objectius occidentals, entre els quals també hi ha el Colosseu de Roma, l’Estàtua de la Llibertat de Nova York i la Torre de Pisa.

El 18% de visitants procedeixen dels EUA, i només un 10% d'Espanya

«En aquests moments ja s’ha executat el 70% de les obres del temple», va assegurar Faulí, que va destacar que l’any 2018 els barcelonins ja percebran el creixement de les sis torres centrals del temple, quan la de la Mare de Déu, de granit blavós com la capa de la verge, arribi als 13 nivells previstos abans d’arribar als 140 metres. La torre de Jesucrist ja ha iniciat el camí per convertir-se, el 2020, en l’edificació més alta de Barcelona amb 172,5 metres. «Al seu interior s’instal·larà una escala de cargol i un ascensor que arribaran fins al peu de la creu que la coronarà», va descriure Faulí, en referència a la que serà la gran talaia de la ciutat. Les torres dels quatre evangelistes, en aquests moments, fan 76 metres, i en tres anys arribaran als 135 previstos.
 
Per aixecar les torres amb garanties de resistència als sismes i a les ràfegues huracanades de vent, l’equip d’arquitectes que dirigeix Faulí ha adaptat un sistema constructiu, segons el director d’obra, pràcticament desconegut fins ara. «És el que es coneix com a pedra posttensada, que són uns grans panells de granit tensats amb barres d’acer. D’aquesta manera, la pedra es torna més resistent, i això facilita que sigui més prima i lleugera», va afirmar. De totes maneres, els panells pesen entre 7 i 24 tones, segons la torre a la qual pertanyin. Els panells s’agrupen formant un cercle, al qual s’afegiran més nivells.

SAGRISTIA

En aquests moments, la sagristia de ponent està gairebé acabada. «El 2015 ja es va beneir i s’utilitza com a tal, i des d’aquest any el visitant pot accedir al claustre i veure-la de prop», va recordar Faulí. Un altre avanç significatiu és que el pòrtic de la Passió també s’acaba aquest any. «El mes de juliol passat es van treure les bastides del cimaci. Només queda pendent la col·locació d’una creu i d’altres escultures», va assegurar.
 

La façana de la Glòria no començarà a edificar-se fins a l'any 2022

 El repte és finalitzar l’obra arquitectònica l’any 2026. A aquest objectiu la fundació destina 25 milions d’euros anuals, procedents de la venda d’entrades i de donacions. «Si seguim a aquest ritme –va afegir– i no fallen els ingressos, la construcció s’acabarà en aquella data. Només quedaran pendents qüestions artístiques, sobretot a la façana de la Glòria, que no es començarà a edificar fins al 2022».
 
«La Sagrada Família té 18 torres perquè la voluntat de Gaudí era arribar al cel. La visió del seu conjunt serà una experiència extraordinària», va remarcar l’arquitecte.

• Facebook
• Twitter
• Google+ 1
• Más
  • LinkedIn
  • Pinterest

11s2016 Compactat 19h30m Jordi Cuixart

11S2016 - Resum Diada a punt

Sánchez intentarà formar govern malgrat el rebuig dels barons

La direcció del PSOE està decidida a buscar la suma amb Podem i C's però reconeix la dificultat de l'empresa

El sector crític, encapçalat per Díaz, sospesa demanar la dimissió del secretari general després de les basques i gallegues

                         

XOAN REY

                         

Juan Ruiz Sierra

@juanruizsierra

Dissabte, 17 de setembre del 2016 - 19:32 CEST
EL PERIODICO                                           
Fent gala una vegada més de la seva contrastada capacitat de resistir les pressions internes, Pedro Sánchez està decidit que els barons crítics no li torcin el braç. Malgrat les advertències de Susana Díaz, mandatària autonòmica, que “no es pot governar” amb els 85 diputats aconseguits pel PSOE el 26 de juny passat (el pitjor resultat de la història del partit), el secretari general insistirà a forjar una majoria alternativa al PP, segons fonts del seu entorn. “Nosaltres llegim i escoltem els missatges dels barons crítics. Però intentem passar totalment”, assenyala un membre de la direcció socialista.

Si després de les eleccions de desembre, Sánchez va buscar el suport de Ciutadans i l'abstenció de Podem (i va aconseguir la primera meta però no la segona), l'enfocament en aquesta ocasió passa per aconseguir el ‘sí’ de Pablo Iglesias i l'abstenció d'Albert Rivera, una cosa que es preveu gairebé impossible tenint en compte que els dos dirigents es consideren incompatibles. Els col·laboradors del líder socialista admeten la dificultat de l'empresa, però assenyalen que la seva obligació és intentar-ho, i subratllen que mai, en cap cas, s'han plantejat la possibilitat de forjar una altra mena de majoria amb el partit morat, els nacionalistes bascos i l'independentisme català.

“Complirem la resolució del comitè federal fil per randa”, expliquen en l'entorn de Sánchez, en referència al document que els socialistes van aprovar després de les generals de desembre. S'hi comprometen a no facilitar la continuïtat del PP en el poder i a no aliar-se amb els que defensen “l'autodeterminació". La situació política ha canviat des que el text va tirar endavant (els populars tenen ara 14 escons més que llavors i els socialistes cinc menys), però aquest continua en vigor, i a ell s'agafa Sánchez tant per justificar el seu rebuig a la investidura de Rajoy i el seu intent d'aconseguir el poder.

LA “RATERA”

L'empresa suscita enormes recels en el sector crític, representat, entre altres, per tots els presidents autonòmics socialistes menys la balear Francina Armengol: de l'andalusa Díaz al valencià Ximo Puig, passant per l'extremeny Guillermo Fernández Vara i el castellanomanxec Emiliano García-Page. Aquests líders territorials anticipen que l'intent de Sánchez està abocat al fracàs i conduirà a una “ratera” de la qual només es pugui sortir amb una nova cita electoral en què el PP torni a enfortir-se. En els últims dies, en un nou exemple de l'enorme desconfiança que els suscita el seu secretari general, s'ha estès el temor que Sánchez busqui un pacte amb ERC i el Partit Demòcrata Català, tot i que la seva pròpia resolució l'hi prohibeix. “Si algú està intentant portar a aquest extrem la situació política a Espanya per acabar fent dependre l'estabilitat del país dels que volen carregar-se'l, estarà traint els valors i les senyes d'identitat del PSOE”, va advertir Page dijous passat.

Les paraules del dirigent castellanomanxec van culminar una escalada del sector crític gestada durant els dies anteriors, en una setmana en què els socialistes també han lidiat amb la petició de sis anys de presó per a l'expresident andalús, José Antonio Griñán, pel 'cas ERO'. Tot va començar amb unes declaracions de Fernández Vara en què advocava per celebrar de seguida un comitè federal per debatre els passos a donar. El president autonòmic també va revelar que feia “dos mesos” que no parlava amb Sánchez, mostrant així l'enorme bretxa existent en el partit, més dividit que mai en els últims temps. L'extremeny va començar a rebre tota mena d'atacs a les xarxes. Els crítics consideren que es va tractar d'una maniobra orquestrada per la direcció del partit, o que almenys aquesta no va fer res per detenir-la (una cosa que Ferraz nega), així que dimecres van sortir en tromba a defensar Vara i a atacar implícitament Sánchez. Antics adversaris com Alfredo Pérez Rubalcaba i Carme Chacón es van unir per elogiar Vara i defensar la necessitat de debat, amb Eduardo Madina, Elena Valenciano i la mateixa Díaz, que també va argumentar que “no es pot governar amb 85 diputats”.

LA SORTIDA DE RAJOY

El moviment, que va fer enfadar una direcció del partit que critica l'oportunitat d'una tempesta d'aquest tipus en plena campanya per als comicis bascos i gallecs del 25 de setembre, va ser un dia després amb el suport de Page, Puig i el president d'Aragó, Javier Lambán. Aquests dos últims van reclamar també un “moviment de veritat” al PP, en referència a la sortida de Rajoy per facilitar l'abstenció socialista, considerada com “el menys dolent de tots els mals”.    

Però el debat quedarà en suspens fins als comicis de la setmana que ve, els resultats dels quals poden precipitar el verdader xoc intern. Si són dolents per al PSOE, com anticipen les enquestes, els crítics es plantegen reclamar la dimissió de Sánchez, qui fins ara no ha donat cap mostra de voler fer aquest pas. Les fórmules són diverses, van des d'una votació de censura en l'executiva fins a una altra en el comitè federal, òrgans on els dos bàndols asseguren ser majoria. En l'única cosa que es posen d'acord aquestes faccions és a considerar que la hipòtesi més probable, ara mateix, consisteix en uns tercers comicis.  

TEMES

• Investidura
• PSOE
• Pedro Sánchez
• Susana Díaz

• Facebook
• Twitter
• Google+ 0

• Notícies relacionades

  • Anticorrupció demana 6 anys de presó per a Griñán per malversació en el cas dels ERO d'Andalusia
  • Pablo Iglesias: "Em consta que molts al PSOE li volen tallar el cap a Sánchez"
  • Els crítics del PSOE surten en tromba a qüestionar el 'no' de Sánchez Envia una carta del lector

País > Principat

Garcia Albiol celebra l’aniversari de la DUI de Mèxic

Espanya la va combatre per les armes i no va reconèixer el nou estat fins molts anys més tard

---

Per: Redacció

16.09.2016  16:39

Vilaweb    

El dirigent del PP Xavier Garcia Albiol va celebrar ahir el 206 aniversari de la independència de Mèxic. I va piular les fotografies de l’acte on va assistir, al consolat mexicà. El fet que Mèxic s’independitzés d’Espanya, i que Garcia Albiol sigui contrari no només a la independència de Catalunya sinó a la possibilitat de decidir-ho en referèndum, va fer que hi hagués una allau de comentaris a la xarxa. Fins al punt que Garcia Albiol mateix s’ha queixat avui del que ha qualificat de ‘linxament dels independentistes’. I ha afegit: ‘Perversió històrica de fanàtics il·lumintats.’

El cas és que Mèxic es va independitzar unilateralment d’Espanya: el 16 de setembre del 1810 va declarar la independència, i fou l’inici de la guerra d’independència de Mèxic, que va durar onze anys. Un cop finalitzada la guerra es va aprovar l’Acta d’Independència. No fou fins quinze anys després que Espanya va reconèixer oficialment Mèxic com a estat independent.

L’Acta d’Independència de Mèxic comença dient: ‘La nació mexicana que, per tres-cents anys, ni ha tingut voluntat pròpia, ni lliure ús de la veu, surt avui de l’opressió en què ha viscut.’

Heus ací tot el text traduït al català

«Acta d’independència de l’Imperi Mexicà, pronunciada per la Junta Sobirana aplegada a la Capital el 28 de setembre de a 1821.

La Nació Mexicana que, per tres-cents anys, ni ha tingut voluntat pròpia, ni lliure ús de la veu, surt avui de l’opressió en què ha viscut.

Els heroics esforços dels seus fills han estat coronats, i està consumada l’empresa, eternament memorable, que un geni, superior a tota admiració i elogi, per l’amor i glòria de la seva Pàtria, començà a Iguala, va prosseguir i va finalitzar, duent-se endavant obstacles gairebé insuperables.

Restituïda, doncs, aquesta part del Septentrió a l ‘exercici de quants drets li va concedir l’Autor de la Naturalesa i reconeixen per indivisibles i sagrats les nacions cultes de la terra; en llibertat de constituir-de la manera que més convingui a la seva felicitat; i amb representants que puguin manifestar la seva voluntat i els seus designis; comença a fer ús de tan preciosos dons, i declara solemnement, per mitjà de la Junta Suprema de l’Imperi, que és Nació Sobirana, i independent de l’antiga Espanya, amb qui, d’ara endavant, no mantindrà cap altra unió que la d’una amistat estreta, en els termes que prescriguin els tractats; que entaularà relacions amistoses amb les altres potències i tots els actes poden i són en possessió de permetre les altres nacions sobiranes: que es constituirà, d’acord amb les bases que en el Pla d’Iguala i el Tractat de Còrdova, va establir, sàviament, el Primer Cap de l’Exèrcit Imperial de les Tres Garanties; i en fi que sostindrà, a tots els efectes, i amb sacrifici dels béns i les vides dels seus individus, (si calgués) aquesta solemne declaració, feta a la capital de l’Imperi a 28 de setembre de l’any mil vuit-cents vint-i-un, primer de la Independència Mexicana.»

Acta d’Independència de Mèxic.

Mèxic

Xavier García-Albiol

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

X

Funcionalitat només per a subscriptors

Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor >

Ja sóc subscriptor

 

El llegat de Duran, per Ferran Casas

El llegat de Duran

«Una Unió sempre enfadada, políticament fracassada i arruïnada és el llegat d'un polític que es va negar a escoltar el clam d'un catalanisme ara independentista i va servir uns poders econòmics als que la crisi ha fet molt poc amables»

Ferran Casas | 17/09/2016 a les 00:01h

Dijous al vespre Unió va convocar un consell nacional extraordinari. L'històric partit, fundat per personalitats vinculades a l'humanisme cristià l'any 1931, deu 19 milions d'euros i no ha estat capaç d'arribar a un acord amb els seus creditors -bàsicament bancs- per reconduir-ho. Aquesta situació, que no se solventa venent seus i que té molt a veure amb la seva condició de força extraparlamentària, ha aconsellat a la formació que ara lidera Ramon Espadaler fer una aturada en el camí. Ha suspès les primàries previstes per aquest cap de setmana i també el congrés de l'1 d'octubre.

Els seus dirigents asseguren que el partit no es dissoldrà i que té futur liderant un espai de dreta catalanista "orfe" arran del gir independentista de l'antiga CDC. Això és, si més no, el que voldrien. Segurament és cert que el forat hi és, però també que el catalanisme tradicional al qual apel·len no se sent atret per un partit que no ha fet propòsit d'esmena i que encara és el de Josep A. Duran i Lleida, els seus intents de pactar el que sigui a Madrid i els pals a les rodes al procés.

Ara fa un any, a la campanya del 27-S, Duran es va amagar darrere d'Espadaler i, per complaure els qui tradicionalment li feien la gara-gara, va dedicar més crítiques a Junts pel Sí i a Artur Mas que a l'unionisme. El votant tradicional de CiU podia dubtar del procés o tenir algun temor, però no va premiar l'agror d'Unió i la seva tebior amb els discutibles mètodes de l'aparell de l'Estat fer ofegar l'independentisme.

Una Unió sempre enfadada, políticament fracassada i arruïnada és el llegat de Duran, el polític que no va voler escoltar el clam d'un catalanisme ara independentista i que va optar per servir uns poders econòmics als que la gestió de la crisi ha fet molt poc amables. Espadaler només fa de liquidador i mira de trobar un final digne en forma de confluència a un partit que paga haver viscut d'esquena a la gent i no haver-se renovat a temps. En els darrers anys, Duran i el seu mal temperament van provocar la sortida dels militants vinculats a El Matí, dels afins a Josep Maria Vila d'Abadal i, finalment, del nucli impulsor de Demòcrates. Ara, en el trist epíleg, és ell qui s'ha fet fonedís.

Autor

Ferran Casas

Subdirector de NacióDigital. A Twitter: @Ferrancm.

Altres articles d'aquest autor

El llegat de Duran (17/09/2016)

La penitència de Rivera (14/09/2016)

Més articles de l'autor...

UNA INFRAESTRUCTURA CLAU

L'aeroport de Barcelona duplica la seva oferta intercontinental en una década

L'aeroport de Barcelona duplica l'oferta intercontinental en una dècada

SALVADOR SABRIÀ / BARCELONA0

Els experts afirmen que encara queda molt de camp per recórrer per al potencial del Prat

La Generalitat manté la reclamació d'una gestió individualitzada per augmentar la competitivitat

                         

ALBERT BERTRAN

Notícies relacionades

• L'aeroport d'Alguaire no s'enlaira
• ¿Què era i què és 'low cost'?

SALVADOR SABRIÀ / BARCELONA

Divendres, 16 de setembre del 2016 - 19:07 CEST
EL PERIODICO                                           

ALBERT BERTRAN

L’aeroport de Barcelona va sumant vols intercontinentals a la seva oferta de forma constant, i amb una certa acceleració en els últims anys. En una dècada (2005-2015), i malgrat la crisi econòmica, ha pràcticament duplicat la xifra de destinacions de llarg recorregut a les quals es pot accedir amb un vol directe des del Prat, i a la inversa, fins a arribar a la xifra de 32, a la qual l’any que ve se sumaran, com a mínim, tres destins nous més. A més a més, l’aeroport supera els rècords mensuals i anuals de transport de passatgers i s’està situant com un dels que més creixen de la seva categoria a Europa. No obstant, els experts adverteixen que encara queda molt per fer per al potencial de la infraestructura de Barcelona i el Govern de la Generalitat manté la seva reclamació d’una gestió individualitzada amb l’argument que amb els beneficis que obté, l’aeroport del Prat podria ser molt més eficient i respondre a una estratègia de creixement més orientada a les necessitats de Catalunya.
L’últim informe del Consell Internacional d’Aeroports d’Europa va situar Barcelona com el segon aeroport europeu que sobrepassa els 25 milions de viatgers a l’any amb un creixement més gran (12%) després del de Dublín (Irlanda), que millora les seves xifres un 13,4%. A més a més, també és el primer aeroport en nombre de destinacions europees connectades. Però a la vegada és el primer dels grans aeroports espanyols en percentatge de passatgers transportats en companyies de baix cost, el 66,6% en el conjunt del 2015. Aquest tipus de funcionament l’ha convertit en la infraestructura més rendible de tota la xarxa d’Aena, l’empresa que gestiona els aeroports espanyols.
L’increment d’oferta de vols intercontinentals ha tingut el seu efecte en la demanda: entre els anys 2005 i el 2015 s’ha passat de 345.000 passatgers anuals d’aquests vols directes, a 2.056.968, sis vegades més, segons dades del Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona (CDRA). Però durant aquest període també s’ha incrementat, encara que en menys proporció, la xifra de passatgers de llarga distància d’origen i destí a Barcelona que han de realitzar una connexió perquè no hi ha vol directe: d’1,88 milions s’ha passat a 3,55 milions. Una demanda potencial a la qual aspira l’aeroport.
¿Aquestes dades del funcionament de l’aeroport barceloní compleixen les expectatives i les demandes de l’acte celebrat al IESE el 2007 en què una part significativa de les empreses catalanes i institucions van exigir un canvi de rumb al Prat i una gestió individualitzada? Segons un dels ponents d’aquell acte, el catedràtic d’Economia i ara diputat de Junts pel Sí Germà Bel, el creixement respon a l’atractiu turístic i econòmic de Barcelona, però no respon a canvis de gestió. Recalca, en aquest sentit, que les demandes que han anat fent les companyies són les que estan marcant l’activitat de l’aeroport i no una orientació estratègica d’aquest. Destaca que el Prat va obtenir l’any 2014 –les últimes xifres fetes públiques– uns beneficis de 340 milions d’euros, mentre que Madrid només en va obtenir 28, però tot es va gestionar com una xarxa única, i és per això que Barcelona no va poder utilitzar aquest marge, modificant tarifes per exemple, per fomentar la seva competitivitat.

FIXAR LES TARIFES

Pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, el balanç de l’aeroport demostra «el potencial que té» i constata que si tingués capacitat pròpia per realitzar una gestió individualitzada per fixar la seva pròpia política de tarifes i de 'slots' (les franges de temps d’utilització de l’aeroport per part de les aerolínies) podria ser molt més competitiu. «Els beneficis de l’aeroport de Barcelona i els de Madrid són molt diferents, però tots dos han d’aplicar les mateixes tarifes, i no es pot fer cap política diferenciada com flexibilitzar tarifes per atraure més companyies que ofereixin vols intercontinentals, per exemple». Ara, recalca, tots els beneficis del Prat van a una caixa comuna i les decisions d’inversió o d’estratègia les adopta un ens centralitzat. Rull destaca que la T-1 està concebuda per ser un nus de connexions per a vols de llarga distància, i no obstant ara companyies que oferiran aquests vols estan a la T-2. «Ja hi ha demanda per incrementar els vols intercontinentals –els citats 3,5 milions– i podria tenir molt més recorregut amb una gestió independent», recalca.
Jaume Adrover, director de l’empresa Gestió i Promoció Aeroportuària (GPA), de la Cambra de Comerç de Barcelona, considera que una aspiració realista de Barcelona seria aconseguir les 50 destinacions intercontinentals, perquè això situaria l’aeroport en el grup de les 89 ciutats que es preveu que el 2032 coparan el 99% del trànsit de llarg radi a tot el món, segons les previsions d’Airbus. Ara, recalca Adrover, no estaria en aquest mapa, de manera que s’ha de saber actuar en aquest sentit. H

TEMES

• Aeroport de Barcelona
• El Prat de Llobregat
• Pressupostos Generalitat de Catalunya
• Vueling

• Facebook
• Twitter
• Google+ 0