dijous, 31 de desembre del 2015

Forcadell fa una crida a la "calma i paciència" i es mostra convençuda que Catalunya se'n sortirà


Forcadell fa una crida a la "calma i paciència" i es mostra convençuda que Catalunya se'n sortirà

La presidenta del Parlament defensa que no es pot parar de sumar

Forcadell, de presidir l'ANC a presidir el Parlament
Forcadell, de presidir l'ANC a presidir el Parlament   |   JORDI BORRÀS
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha considerat que són dies de "calma i paciència". En un missatge a través del seu compte de Twitter, Forcadell afegeix: "Hem fet molt, però encara ens falta més i per fer-ho hi hem de ser tots sense parar de sumar". Finalment, la presidenta de la cambra catalana s'ha mostrat convençuda que Catalunya se'n sortirà. Un missatge que arriba en un moment que totes les mirades estan posades en com la CUP desfà l'empat a 1.515 vots dels favorables i detractors d'investir Artur Mas com a president de la Generalitat.

Carme Forcadell @ForcadellCarme
Dies de calma i paciència. Hem fet molt, però encara ens falta més i per fer-ho hi hem de ser tots sense parar de sumar. Ens en sortirem.

L’any més apassionant (però sense rematar), Per: Vicent Partal

El 2015, l’acomiadem avui amb la sensació agredolça que ha estat un any apassionant, però que no l’hem pogut rematar com calia. Tanmateix, no seria just que passàssem per alt quantes coses, i quants fets positius, s’han esdevingut aquests dotze mesos.
Les coses, de fet, passen tan de pressa que costa de recordar fins i tot on érem quan el 2015 va començar. Sota la pressió de l’ANC i en un ambient crispat, el 14 de gener Oriol Junqueras i Artur Mas van acordar d’anar a les urnes el 27-S. En aquell moment la relació entre tots dos era desastrosa i res no feia preveure ni l’èxit de Junts pel Sí ni la recomposició de les relacions entre ells dos i els seus partits –al final, sens dubte, una de les millors notícies de l’any. Abans de l’estiu, CDC tallava la seua històrica relació amb Unió Democràtica, que només mig any després ja és literalment un cadàver polític. I, deslliurada dels de Duran, CDC es declarava independentista i acordava amb ERC la creació, al juliol, de Junts pel Sí, amb la complicitat d’independents de gran prestigi.
Finalment, el 27 de setembre les urnes parien el primer parlament independentista de la història. Enmig de la campanya en contra més brutal que es recorda i amb una participació rècord, el 48% dels catalans votaven a favor de la independència i donaven a Junts pel Sí i a la CUP una clara majoria absoluta independentista. Ningú no es podia imaginar en aquell moment d’eufòria el calvari en què es convertirien els mesos següents, quan la victòria ja era a les nostres mans i el mandat democràtic per a iniciar el procés d’independència ja s’havia aconseguit. La CUP ha destruït el seu prestigi, ha desfet les il·lusions de gairebé tothom i així i tot no sap ni què decidir ni com. L’any s’ha fet tres dies curt, pel cap baix, qui sap si tres mesos…
Si al Principat, malgrat aquest episodi final, l’any ha estat fabulós en termes polítics, al País Valencià i a les Illes ho ha estat més i tot. Evidentment, els fets no hi tenen la mateixa transcendència, però poder desallotjar el PP del poder i reemplaçar-lo per forces d’esquerra o nacionalistes ha canviat literalment la vida de la gent. El règim popular ja s’havia allargat tant, que hi havia qui no tenia cap esperança que s’acabàs. La corrupció i la crisi econòmica, amb episodis tan sonats com els de Bárcenas o Rato –aquest darrer, dies abans de les votacions–, van ser l’impuls final per a assaltar unes institucions que havien estat literalment segrestades pel PP. L’alegria va envair el país, amb fets tan cabdals i impressionants com la victòria de Compromís a València, el feu de Rita Barberà, que ara es dedica a avorrir-se al senat.
Les negociacions per a formar govern van ser també complexes, especialment al País Valencià. Però amb la perspectiva del mig any passat el balanç és més que positiu. Ho és pel nou estil de govern que s’ha implantat, apreciable més enllà dels governs i tot: l’IB3 d’Andreu Manresa, per exemple, és un canvi com de la nit al dia. Ho és també perquè s’ha girat el debat polític: al País Valencià, per exemple, l’espoliació fiscal i el mal finançament de la Generalitat ja són temes de debat social que ens recorden molt allò que passava al Principat fa cinc anys.
Evidentment, no tot són flors i violes, però les societats valenciana i balear encara respirem amb goig per l’alliberament recent d’una època fosca com poques se n’han vistes i que qui no l’ha viscuda no acaba de copsar què significava.
Com no podia ser altrament, hi ha hagut notícies terribles que ens han deixat ben marcats també aquest 2015. L’anomenat Estat Islàmic ha estat un malson a Llevant i a París. Andorra o Catalunya Nord han viscut moments duríssims per la crisi bancària i l’ascens del Front National. Al març tots vam emmudir, horroritzats per l’avió de German Wings estavellat als Alps; a l’abril vam quedar corglaçats arran de l’assassinat d’un mestre per un alumne i, una vegada i una altra, amb una desgràcia per setmana, ens han colpit els assassinats masclistes, les morts de dones que no s’haurien d’haver esdevingut mai.
Malgrat tot això, i amb el respecte màxim als qui han patit tant, crec que en conjunt podem dir que aquest 2015 ha estat un any apassionant, ple d’esperances complides. Que el 2016 siga per a tothom un any encara millor.

dimecres, 30 de desembre del 2015

El Chelsea espera 'seduir' la dona de Guardiola

El Chelsea espera 'seduir' la dona de Guardiola

El club anglès s'aferra al desig de la Cristina per viure a Londres en lloc de Manchester, a més de convertir el tècnic català en el més ben pagat del món

El Chelsea espera 'seduir' la dona de Guardiola
AFP / STR
EL PERIÓDICO / LONDRES
Dimarts, 22 de desembre del 2015 - 11:50 CET
El Chelsea s'aferra al que moltes vegades s'ha abraçat el Barça a l'hora de fitxar algun jugador: l'encant i la bellesa de la ciutat que l'acull. Barcelona en el cas del club català i Londres en el del conjunt anglès. A això s'agafa l'entitat d'Abramóvitx, que sap que a la Cristina, la dona del tècnic català, li encantaria residir a la capital britànica, que no té res a veure amb el trist i avorrit Manchester, on el City sembla tenir avantatge en el terreny esportiu per obtenir els serveis de l'entrenador, que ja ha anunciat que deixarà el Bayern Munic a final d'aquesta temporada.
Segons el diari 'on line' 'Daily Mail', Abramóvitx espera que aquest desig de la dona de l'entrenador català per viure a Londres acabi decantant la balança. Això i els 20 milions d'euros que li oferirà per temporada a Guardiola, que el convertiria no solament en l'entrenador més ben pagat del món sinó de tots els temps. Fins i tot per sobre de José Mourinho, que ha renunciat als 50 milions d'indemnització per la seva destitució després de ser despatxat, però, això sí, seguirà cobrant un milió d'euros mensuals fins que trobi un nou equip. En aquest sentit, sembla que el tècnic portuguès tindria encarrilat el seu fitxatge pel United per a la campanya pròxima.

LA FORÇA DE TXIKI I SORIANO

Abramóvitx apostarà molt fort per Guardiola perquè sap que surt amb desavantatge en el terreny esportiu respecte al Manchester City, on Guardiola compta amb dos grans amics, Ferran Soriano, director general executiu, i Txiki Begiristain, responsable esportiu, que ja fa diverses temporades que desitgen fitxar l'entrenador de Santpedor. A més, l'estil de joc del City, entrenat per Pellegrini, i els jugadors de la plantilla són molt més del gust de Guardiola que la filosofia actual del Chelsea, molt allunyada del futbol de toc i possessió.
Abramóvitx ja va intentar fitxar Guardiola el 2013, durant l'any sabàtic que es va agafar l'entrenador a Nova York després de deixar el Barça. Guardiola, segons el 'Daily Mail', va arribar en aquella ocasió a un principi d'acord amb el multimilionari rus però finalment ho va rebutjar al considerar que el club londinenc no era prou estable, especialment després de destituir l'entrenador Roberto Di Matteo després de portar el Chelsea a conquistar la Champions.
Ara Abramóvitx torna a la càrrega per fitxar Guardiola, a qui li ofereix un contracte estratosfèric i espera que la ciutat de Londres, que té captivada la seva dona, faci la resta. Ja veurem què decideix Guardiola.
TEMES

Toni Infante (Poble Lliure): "La CUP no es pot permetre malbaratar el plebiscit del 27-S"

COM QUEDARÀ LA CUP...?? 

Toni Infante (Poble Lliure): "La CUP no es pot permetre malbaratar el plebiscit del 27-S"

Entrevista al militant de Poble Lliure al País Valencià i de la CUP d'Almàssera. Assegura que "tornar a fer eleccions és tornar a un escenari autonomista en clau espanyola"


Toni Infante (a la dreta, amb ulleres de sol) és membre de Poble Lliure del País Valencià
Toni Infante (a la dreta, amb ulleres de sol) és membre de Poble Lliure del País Valencià   |   FACEBOOK
Toni Infante va néixer a Guadix (Granada) el 1958 i, tal i com ell explica, va assumir conscientment la nacionalitat catalana el 1987, als 29 anys. És militant de Poble Lliure al País Valencià i de la CUP d'Almàssera (Horta Nord). A l'assemblea de la CUP de diumenge passat a Sabadell, Infante va pujar a l'escenari per exclamar: "Marxeu, i marxeu quan abans millor! Marxeu ja! Feu la independència però no oblideu de deixar la porta oberta!", en una intervenció molt aplaudida [podeu veure'n el vídeo al final de l'entrevista]. 
Vau anar a l'assemblea de la CUP diumenge passat a Sabadell. Com va anar?
No hi vam anar com a Poble Lliure, sinó com a militants de la CUP, amb un bon grapat de gent del País Valencià, uns 25 o 26 persones. Jo mateix vaig ser una de les quatre que vam parlar a l'assemblea. La CUP és una organització que té voluntat de ser nacional d'arreu dels Països Catalans, tot i que la realitat representativa és més important al Principat, i qualsevol cosa que hi passi ens afecta, som un sol poble. I és important que el conjunt de la gent de la CUP i la Crida Constituent pugui comptar amb el que pensem des de les regions de les altres regions històriques.

Com va veure el contrast entre la militància del Sí i el No a l'acord amb JxS?
La primera sensació era de veure que fèiem una assemblea de democràcia participativa al límit d'allò possible. És a dir, la democràcia directa també demostra uns avantatges immensos, però també unes limitacions numèriques. Fer una assemblea de més de 3.000 persones requereix un esforç titànic. Per tant, felicito tota la gent que va treballar com a voluntària. També constato els límits d'una assemblea tan gegantina. El que és fonamental, i crec que el 100% de l'assemblea n'era conscient, és que cal continuar situar la CUP al centre de l'estratègia independentista del nostre poble. El fet que des de fora s'intenti una i altra vegada fer-nos fora de l'estratègia independentista és un element de primera magnitud, i l'afirmació que la CUP és la representació política de l'independentisme d'esquerres té una vàlua molt important. I l'assemblea, més enllà de la divisió en blocs a l'hora de votar dues opcions, va confirmar aquesta centralitat com a ens que respon a la centralitat del procés independentista. I d'aquí no baixarem. Això és l'element més important. Ara ens juguem el procés i forçar la ruptura democràtica amb l'Estat espanyol per construir la República catalana.

Anar a eleccions al març seria fer un pas enrere per aconseguir la ruptura?
Indubtablement. Tornar a fer eleccions és tornar a un escenari autonomista, en clau clarament espanyola, més enllà d'altres consideracions de correlacions de forces, de previsibles resultats electorals i pujades o baixades. Malbaratar la clau plebiscitària del 27-S en unes noves eleccions seria fer un pas qualitatiu enrere que la centralitat que representa i reivindica la CUP no pot permetre's.

Així, en cas de noves eleccions, la CUP corre el risc de perdre protagonisme?
Al final el problema no és la CUP. Perquè Junts pel Sí, amb CDC i ERC, i la pròpia CUP no deixen de ser instruments útils, o no, per a un projecte. El problema és que des de bona part de la militància del País Valencià, almenys des del meu punt de vista, anar a eleccions al març és malbaratar un cabdal de força rupturista que es va expressar de manera plebiscitària el 27-S, que no és propietat de ningú, ni de la CUP ni de JxSí, en tot cas ho és del conjunt del poble català. Anar a eleccions és abocar-nos a un escenari previ, autonomista, que segurament ens portaria a una situació no desitjada per ningú. No contemplem aquesta possibilitat com un estadi que pugui afavorir els interessos del nostre poble.
Tot i això hi ha la meitat de l'assemblea que demanava eleccions, a l'espera que JxSí presenti un candidat alternatiu, opció que sembla poc probable
L'assemblea per unanimitat el que volia era construir la independència. Els matisos estan en el 'com'. El grup parlamentari de la CUP té una responsabilitat que no defugirà, l'assumirà, i en tot cas no ha d'anar en el sentit d'afavorir les eleccions al març, en clau autonomista. Per la qual cosa, tindrà l'alçada de mires històrica per a trobar el desllorigador suficient per anar a un acord. Però també estic convençut que si hi ha la maduresa política i el sentit històric que han de tenir des d'ERC i JxSí, avui o demà caldria que fessin les passes escaients i suficients per ajudar en aquest procés. El moment històric és molt important, i tothom ha d'ajudar i no amagar-se darrere les responsabilitats dels adversaris electorals. Espero que la gent amb capacitat de decidir tingui alçada de mires i responsabilitat per a fer gestos suficients per a desencallar la situació.

D'aquesta manera, per evitar eleccions les opcions són o bé un candidat alternatiu o una fórmula a la investidura d'Artur Mas amb 5 vots a favor i 5 abstencions?
Sí, indubtablement, i la decisió que ara mateix que ha d'assumir la CUP no la pot defugir. I l'assumirà. També la direcció de la CUP com el grup parlamentari, que no són mers executors del que decidim, també tenen una responsabilitat davant de les 330.000 persones que els han votat. D'altra banda, la responsabilitat també la tenen els altres agents polítics. La direcció d'ERC ha de dir la seva, i conjuntament la direcció de JxSí també.

I la fórmula concreta per a la investidura?
Afortunadament no l'he de determinar jo [riu], però ha de ser una fórmula que ha de possibilitar la continuïtat del procés, sense cap mena de dubte. I això no passa per 5 vots a favor i 5 en contra, perquè això no dóna majoria al Parlament. Passa per una altra opció matemàtica que ha de ser garantida indubtablement. Estic convençut que l'esperit de l'assembla de la CUP anava per aquí, eh.

5 abstencions podrien respondre al 'no volem Mas però cal fer la independència'? I els 5 vots a favor respondrien als 1.515 militants que van votar Sí. Hi estaria d'acord?
Sí, sí, puc estar d'acord. O poden ser 2 vots a favor i 8 abstencions (*), és a dir, el mecanisme matemàtic suficient perquè quedin clar els límits que té la proposta de Junts pel Sí per a tota la militància de la CUP, i també la posició radical de no anar a unes eleccions al març que no afavoreixen ni a la CUP, ni a ERC, ni a CDC, ni al propi procés. Això ha de quedar meridianament clar. És la línia que la gent amb responsabilitats a la CUP ha d'esbrinar la fórmula. Tant m'és si es fa amb una fórmula matemàtica com amb una altra, però sí que han de quedar recollides les dues sensibilitats que hi ha.

Per acabar, patiu per possibles dimissions dins del grup parlamentari de la CUP?
No crec que estem en temps de dimissions. Això no vol dir que alguna persona no pugui dimitir, com ja va expressar el company Ramon Usall fa uns dies per raons estrictament personals i familiars. I la situació de molta pressió pot ajudar. Però el problema no és de dimissions, sinó de responsabilitats polítiques davant del nostre poble. I els diputats i diputades de la CUP tenen una responsabilitat davant dels milers de simpatitzants i militants però també la té Junts pel Sí, molt majoritària en el bloc de votants independentistes, per a no malbaratar el procés. No sobra ningú, no cal la divisió, el que cal és l'afirmació rotunda que el procés no ha de tenir cap pas enrere. Hem d'avançar i no malbaratar la conjunta històrica que s'ha generat amb molts esforços, no s'ha de desaprofitar. I cal aprofitar d'altra banda la debilitat estructural de l'Estat espanyol, que és conjuntural, i la fortalesa independentista s'ha d'aprofitar per donar passes cap a la independència. La història no ens perdonaria a uns i altres no tenir l'alçada de mires i la generositat suficient per a fer-ho. I la resta de Països Catalans hem d'aprendre d'això, i com vaig dir a l'assemblea, garantir que ens deixeu les portes obertes per acabar trobant-nos en una República Federal o Confederal dels Països Catalans.

(*) Junts pel Sí té 62 diputats, i el bloc del No (C's, PSC, CSQP i PP) suma 63 vots en contra de la investidura d'Artur Mas. Per a superar-los, JxSí necessita arribar a 64 vots mínim, que poden ser 2 vots a favor de la CUP + 8 abstencions. Si, per exemple, dos diputats de la CUP votessin No, Artur Mas necessitaria almenys 4 vots a favor de la CUP i 4 abstencions (el Sí obtindria 66 vots, i el No 65).

​Xavier Monge deixa el secretariat de la CUP després de la polèmica a Twitter

COM QUEDARÀ LA CUP...??

investidura

​Xavier Monge deixa el secretariat de la CUP després de la polèmica a Twitter

El substituirà Ferran Carbonell, ubicat a la mateixa línia ideològica contrària a la investidura de Mas

La dimissió arriba l'endemà de qualificar el procés de "frau"

Xavier Monge, membre del secretariat nacional de la CUP: «El procés és el major frau de la política catalana»

-Nd| 30/12/2015 a les 23:39h
Xavier Monge, en una imatge d'arxiu | ACN
Arran de l'assemblea nacional que va celebrar la CUP a Sabadell, la tensió entre els dos corrents ideològics d'Endavant i Poble Lliure ha anat en augment. S'han fet més visibles que mai unes diferències d'anàlisi que es remunten molts anys enrere.

En aquest marc, el fins ara membre del secretariat nacional de la candidatura, Xavier Monge, va inflamar el Twitter, dimarts a la nit, amb unes piulades en què carregava contra el que, des de la seva perspectiva, ha acabat representant el procés independentista. Concretament, el va qualificar del "major frau de la política catalana".

Monge era membre del secretariat nacional fins aquest dimecres, moment en què ha presentat la dimissió. El substituirà Ferran Carbonell, un quadre ubicat a la mateixa línia ideològica d'Endavant, contrària a un pacte amb Junts pel Sí que passi per la investidura del líder de CDC, Artur Mas.

Ada Colau revalidaria victòria, segons el Baròmetre de Barcelona

ajuntament de barcelona

Ada Colau revalidaria victòria, segons el Baròmetre de Barcelona

BComú se situa al capdavant amb un 15,6% d'intenció de vot

ERC seria segona força, amb un 10,6 i CiU tercera, amb un 9%

L'exalcalde Trias és el polític més valorat de la ciutat, amb un 5,4, per sobre de l'alcaldessa, que treu un 5,2

L'atur i les condicions de treball, primer problema dels barcelonins

, Ajuntament de Barcelona-Nd | 30/12/2015 a les 12:55h
Especial: Barcelona
 

Intenció de vot municipal a Barcelona

242220181614121086420BComúERCCiUC'SPSCCUPPP15,610,69,08,86,33,02,6
Font: Baròmetre Desembre 2015. Ajuntament de Barcelona

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, revalidaria la seva victòria electoral del maig segons es desprèn dels resultats del Baròmetre Semestral de desembre del 2015, que atorguen a la candidatura de Barcelona en Comú un 15,6% d'intenció de vot, situant-se en primer lloc.

L'estudi d'opinió, que dóna xifres només d'intenció directa de vot, és a dir, sense ponderar ni repartir regidors, i que es va efectuar entre el 24 de novembre i el 4 de desembre, just abans de l'inici de la campanya electoral del 20-D, situa ERC com a segona força municipal, amb un 10,6%, seguida de CiU (9,0%) –la coalició encara manté el grup municipal conjunt-, C's (8,8%), PSC (6,3%), CUP (3,0) i PP (2,6), per bé que hi ha un 44 per cent d'enquestats que no manifesten intenció de votar aquests partits -un 0,6% declararà que votarà altres opcions, un 1,6 que ho farà en blanc o nul, un 7,6% assegura que no votarà, el 20,6% no ho sap i el 13,6% no contesta-. En el cas de Convergència i Unió, que manté aquesta denominació a l'Ajuntament de Barcelona, el 9% suma les respostes CiU (5,9%), CDC (2,5%) i Unió (0,6%).

Trias supera Colau

Pel que fa a la valoració dels líders polítics, l'exalcalde Xavier Trias i actual líder de l'oposició és qui treu la millor nota, amb un 5,4, per sobre de l'alcaldessa Colau, que obté un5,2. El segueixen Alfred Bosch amb un 5,1, Jaume Collboni amb un 4,8, Maria José Lecha amb un 4,5, Carina Mejías amb un 3,6 i finalment Alberto Fernández Díaz amb un 3,1.

En la presentació de l'estudi, el tinent d'alcalde Gerardo Pisarello ha recordat que l'enquesta es va efectuar abans del 20-D i ha fet una valoració "positiva" de la projecció electoral, afegint que el seu principal rival, CiU, malgrat mantenir la bona valoració de Xavier Trias, "s'enfonsa" quant a intenció de vot.
 

La ràdio local, un referent mediàtic sovint oblidat

mitjans de comunicació: anàlisi

La ràdio local, un referent mediàtic sovint oblidat

Ràdio Arenys és l'emissora local degana de Catalunya amb 36 anys d'història

Les primeres van néixer quan només Ràdio4 emetia en català al 100%

Actualment 170 emissores emeten amb regularitat malgrat que la xifra total supera amb escreix les dues-centes

-Nd | 30/12/2015 a les 19:30h
Les ràdios locals també surten al carrer | Adrià Costa
Ara fa poc més de 36 anys iniciava les seves emissions la primera ràdio municipal a Catalunya, Ràdio Arenys, a la que en pocs anys se li van sumar moltes altres arreu del territori, nascudes de la voluntat ciutadana, i també política, de dotar ràpidament el país de les eines d’expressió i comunicació que havien estat segrestades durant la llarga nit del franquisme. Només cal recordar que als anys 30 del segle passat havien sorgit emissores de ràdio a ciutats com Sabadell, Terrassa, Badalona, Girona o Vilanova i la Geltrú.

Els principis fundacionals de les ràdios municipals afirmaven que la missió era la de “promoure la comunicació a tots els nivells, informar, contribuir a l’espai comunitari, estimular la vida sociocultural i ser una eina d’expressió creativa. Inserida en la realitat en la qual neix i, per tant, catalana i catalanitzadora”.

Certament des d’aquell ja llunyà 1980, en el que se celebrà a Rubí la primera trobada d’emissores municipals, ha canviat molt el país i el seu ecosistema mediàtic. I no només perquè parlem d’una època on encara havien de néixer els mitjans públics nacionals i on l’única gran emissora que emetia 100% en català era Ràdio4, sinó també a nivell local i comarcal. La resta de mitjans de proximitat s’han multiplicat, tant en paper com en oferta audiovisual, i la mateixa eclosió de mitjans digitals pel territori ha acabat de transformar-ho tot.

Però si ningú discuteix que les grans emissores de ràdio tenen paper molt destacat en el consum mediàtic present i futur, amb uns resultats històrics per a les que emeten en català, no s’hauria d’oblidar les emissores locals que, segons dades del tristament ja desaparegut Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, sumaven més de 100.000 oients.

Una contribució a l’ecosistema comunicatiu del país, que va molt més enllà de la seva identificació com a escoles de formació de nous professionals dels media. En canvi, el seu reconeixement només apareix puntualment, quan s’atorga a alguna d’aquestes emissores el Premi Nacional a Mitjans de Proximitat, o amb els Premis Ràdio Associació en la categoria de millor programa de ràdio local.

Moltes i molt diverses

Segons les darreres dades, Catalunya disposa d’unes 170 emissores locals que emeten de forma regular, tot i que la xifra total de ràdios supera amb escreix les dues-centes i les freqüències de ràdio atorgades a municipis arriba a 272. Per tant, una part molt significativa dels municipis catalans compta amb emissora radiofònica pròpia i, en concret, prop del 80% dels ajuntaments de més de 20.000 habitants en disposen d’una. Això sí, amb diferències notables entre comarques; amb el Maresme com la que té una més alta concentració d’emissores, o l’Alt i Baix Empordà i les Terres de l’Ebre com a comarques on aquestes emissores tenen una major penetració.

La crisi ha castigat totes les institucions del país, i de manera molt evident els ajuntaments, i entre el 2010 i el 2013 diverses ràdios municipals van posar fi a la seva existència  –11 el primer any-- i altres es van reduir i difondre els seus continguts només via IP, com les de Santa Coloma de Gramenet o l’Hospitalet de Llobregat. I com en la resta d’agents del món de la comunicació, la reducció de les ja petites plantilles va ser denominador comú per a moltes.

Posteriorment la normativa antimunicipalista impulsada pel govern espanyol amb la LRSAL (Llei de racionalització de l’administració local) ha significat la desaparició de molts organismes, patronats i societats municipals que gestionaven aquests mitjans, per passar-los a dependència directa dels ajuntaments. Un fet que ha significat un pas enrere en el procés de garantir la necessària independència informativa i funcional d’aquestes emissores respecte el govern local de torn.

D’aquestes emissores, una cinquantena tenen capacitat de produir continguts informatius diaris, amb quasi 300 persones implicades, la majoria de les quals contractades. La resta, integren els més de 1.500 col·laboradors que fan possible la producció i emissió de les seves programacions diàries o setmanals. De fet, segons un estudi realitzat fa dos anys, es calculava que un 22% de les ràdios locals no comptaven amb cap professional en plantilla, sinó que depenien íntegrament de la tasca dels seus col·laboradors.

Ràdio Puig-reig: fer del Berguedà “capital” de la comunicació nacional per uns dies

D’emissores municipals n’hi ha de moltes dimensions, sobretot a les grans ciutats o capitals de comarca. La dimensió de la plantilla i/o el ser la ràdio d’una població administrativa o demogràficament important no són pas els únics factors de la seva rellevància. I és fora de les emissores de pressupost més o menys important, on trobem un cas especialment meritori per més enllà de la seva programació radiofònica: Ràdio Puig-reig. Nascuda ara fa 34 anys a partir de l’empenta de tres veïns de la població, aquesta emissora municipal que emet els caps de setmana, compta amb una xarxa de corresponsals en altres municipis que li permet seguir l’actualitat no només local sinó també del conjunt del Berguedà.

El fet més distintiu no és pas aquest, prou important i meritori per a un mitjà que se sustenta en el voluntariat dels qui hi treballen, sinó en haver situat aquesta petita població al calendari dels punts de trobada del món de la comunicació catalana. Enguany s’ha celebrat la 25ena edició del “Fòrum 10 Comunicació” a Puig-reig, per on hi ha participat gran part dels protagonistes del món mediàtic català de les darreres dècades, especialment, però no només, de la ràdio i la televisió.

Unes jornades de debat i reflexió sobre el present i futur mediàtic del país, i que en l’edició d’aquest passat mes de novembre van comptar amb noms com Mònica Terribas, Salvador Alsius, Gonçal Mazcuñan i Vicenç Villatoro; alguns dels quals ja havien participat en anys anteriors. Un Fòrum que, amb un pressupost d’una modèstia extrema, s’ha consolidat  i ha garantit la seva continuïtat  gràcies a l’esforç i perseverança del director de l’emissora, Josep Genescà, qui va rebre el 2008 el Premi Nacional de comunicació de proximitat.

Sant3ràdio: simbiosi ciutadana amb el barri

Més enllà de les ràdios municipals, tenim altres emissores que formen part d’aquest ecosistema de mitjans de proximitat. Un cas ben il·lustratiu el tenim a Barcelona, concretament als barris de Sants, Hostafrancs i la Bordeta amb l’emissora Sants3ràdio, nascuda el 1997. Amb més d’un centenar de col·laboradors, entre locutors, productors i tècnics de so, i amb unes modernes instal·lacions que compten amb 3 estudis, aquesta emissora dirigida per Oleguer Forcades emet tots els dies i a tota hora.

Tants col·laboradors fan possible 15 hores de programació diària dedicada al batec d’aquest districte barceloní, tant a nivell associatiu, econòmic o cultural, com una mena d’àgora a les ones. Una emissora amb una presència directa, física, als esdeveniments ciutadans al carrer i als espais públics d’aquests barris gràcies a una unitat mòbil pròpia --un equipament tècnic que semblaria reservat a emissores de majors dimensions-- i que veu reforçada la seva oferta mediàtica amb un digital informatiu, el el3.cat.

Sants3ràdio és un bon exemple de com els mitjans de comunicació de proximitat poden acabar formant part del “paisatge” ciutadà del seu entorn, esdevenint eines de cohesió social, de la mateixa manera que altres mitjans, a Catalunya i a la resta del món, ho fan en clau nacional. Com en altres casos, la seva història també conté capítols d’amenaces de tancament administratives, que la pressió ciutadana i el consens posterior entre administracions van resoldre favorablement. Dels expedients del passat arribem als reconeixements institucionals, com el recent Premi Civisme 2015 de la Generalitat en la modalitat de producció radiofònica.

Un sector comunicatiu que treballa coordinadament

Al llarg dels anys, s’ha anat articulant eines de col·laboració i sinergia entre les emissores locals. El 1981 naixia l’associació EMUC (Emissores Municipals de Catalunya) que arrencava amb 27 estacions i gràcies a un Decret-llei de la Generalitat que donava un primer aixopluc legal a aquests mitjans.  Passant per sobre la dualitat d’entitats supramunicipals que el vell i superat conflicte entre CiU i PSC, que va dividir també el món de la comunicació local durant molts anys, arribem a l’actual situació. La majoria de les emissores locals estan integrades en dues organitzacions plenament complementàries: La Federació de Mitjans Locals de Catalunya i la Xarxa de Comunicació Local, que té al darrera les quatres Diputacions.

Mentre la primera fa una important tasca de representació i defensa permanent del sector davant administracions i altres organismes, la Xarxa de Comunicació Local posa a disposició de les seves entitats adherides –aquí cal incloure les TV locals- suport tècnic i continguts, gran part dels quals són generats per les mateixes emissores, i que es posen a l’abast de la resta gràcies a una potent eina en xarxa (sindicada.cat) i alhora promou la coproducció de programes, que són emesos per les emissores participants i per la resta que els incorporen a la seva graella.

Per posar només una dada: l’any passat es van poder compartir més de 12.000 notícies generades per les distintes emissores locals vinculades a la Xarxa. A més, aquesta entitat facilita la connexió d’aquests mitjans amb els de la CCMA; unes sinergies entre els mitjans locals i els nacionals que podem constatar cada setmana en continguts informatius com les competicions esportives de les categories inferiors o les diades castelleres.

A nivell territorial, existeixen fórmules col·laboratives d'èxit entre emissores pel que fa a compartir continguts, com les existents de fa anys les Terres de l’Ebre, amb l’associació EMUTE que agrupa a sis emissores; el consorci EMUN del Segrià, amb altres sis ràdios vinculades, o la més recent Ona Bages, a les comarques del Bages i el Moianès.

Les ràdios locals, com la resta de mitjans de proximitat, han hagut també de fer front, amb pressupostos a voltes irrisoris, a tres grans reptes comuns de l’ecosistema mediàtic: la convergència digital, la comunicació multicanal aprofitant la xarxa, i la redacció integrada en cas que en aquell municipi haguessin altres mitjans municipals, escrits i/o televisius.

En aquesta evolució tecnològica i d’incorporació als nous hàbits comunicatius, les ràdios locals han estat molt àgils en la incorporació de Twitter i Facebook com a eines per a la participació de l’audiència, ajudant a la seva fidelització. Fent un joc de paraules, les xarxes socials han fet encara més pròxims els mitjans de comunicació de proximitat. Una estreta relació entre ràdios i audiència que hauria de garantir un llarg futur per davant al servei públic que construeixen cada dia aquestes emissores.
 
Un programa de Ràdio Vic. Foto: Adrià Costa

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(51). LA INDEPENDÈNCIA HA GUANYAT,??-TENIM PARLAMENT INDEPENDENTISTA,??, I ARA QUÈ ??- EMPAT TÈCNIC I EMBOLICA QUE FA FORT. BON ANY 2016.

 Artcles del Víctor

27.12.15
ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(51). LA INDEPENDÈNCIA HA GUANYAT,??-TENIM PARLAMENT INDEPENDENTISTA,??, I ARA QUÈ ??- EMPAT TÈCNIC I EMBOLICA QUE FA FORT. BON ANY 2016.
En plenes festes de Nadal, i de debò que em pensava que enguany (2015), i després del conte de Nadal,- que espero ús hagi agradat-, no haguera de fer cap més capítol d'aquesta sèrie d'ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(51). Però les circumstàncies ha fet que l'he començat ha escriure'l després del Concert de Sant Esteve que ha ofert l'Orfeó Català des del “seu” Palau de la Mùsica - amb permís d'en Millet-. Per cert un gran concert en el qual s'acomiadava el seu director Josep Vila, que ho ha estat durant 18 anys, i que després del “Cant de la senyera”, s’han tornat a veure moltes estelades i crits d’independència des del públic, encara que no tantes com els darrers anys. Continuo seguit del partit de la Selecció Catalana contra la Selecció Basca que guanyat 0 a 1 al Camp Nou en un partit que ha tingut l'assistència de 51.224 espectadors.
Una CUP més dividida que mai.
Si avui és un dia clau per desencallar el Procés, que ja esta bé de tantes assemblees, del que SÍ-NO, que SÍ-TAMBÉ, o vès a saber que. Dic això perquè: “Aquesta vigília de Nadal passada, com faig molts dies al matí, quan estic a Sitges, estava fen el cafè en llet amb les pastilles i l'ordinador, un costum que faig sovint al Bar L'Aixeta de Sitges principalment o altres llocs, i així surto de casa. Doncs com que sembla que hi tingui el despatx, sempre trobo algú per fer petar la xerrada i mantenir els contactes, va entrar una amiga, ja granada, que és de la CUP, i després de parlar del bé i del mal , arribarem al moll de l'os, de com acabaria el tema Junts pel Sí-Cup , i que votarien en la famosa assemblea de diumenge 27D- tot són 27...- ,ella era optimista i fins i tot fèrem una juguesca d'un dinar , que pagava el qui perdia , ella dient que votarien SÍ i jo deia que sortiria un NO, i encara ho penso i així va acabar la cosa. Tot seguit entraren tres o quatre membres de la CUP sitgetana, entre ells un amic d'aquesta organització molt més jove que nosaltres, darrere d'ells van entrar sis o set nois i noies d'aquest grup polític, i que en coneixia a uns més que els altres, i que s'assegueren al voltant d' una taula mitjana si estaren més d'una hora llarga que parlaren i debateren-discutiren acaloradament dintre d'un ordre, això si,entre patates braves, olives i cerveses, ja em vaig imaginar si les disputes ideològiques d'aquella colla anaven així ,com anirien les del diumenge a Sabadell amb un aforament de 3577 participants. Després off de record em comentaren que veien que la cosa anava molt justa, i que mai havien vist una CUP local tan dividida, per altra banda em digueren que el que preocupava més en general era com quedaria la CUP, i els seus diferents moviments després de les votacions i les disputes ideològiques de l'Assemblea del 27D a Sabadell,i així quedarem que ens veurìem un altre dia per discutir la jugada.”
Ho deixo, aquí, amb la incògnita que passarà demà a Sabadell amb la famosa assemblea de la CUP, un fet que fa trontollar Catalunya o com a minin l'independentisme.
'ambient i resultats de l'Assemblea de la CUP a Sabadell.
 I arriba el diumenge dia 27D, que ens pensaven que definitivament seria caixa ho faixa, per desencallar aquest procés Cap a la Independència que sembla que formi part de l'Star Wars , i estigui tocat pel mal averany del costat osbcur de la força, i els que pel 27S, l'original, dèiem que aquesta vegada ho teníem bé, doncs teníem per votar dues forces independentistes que després sumarien i no hi hauria cap problema , doncs com veieu no ha estat així i a més han passat tres dies 27 i el més calent és a l'aigüera i si no guaiteu: 
L'embolica que fa fort.
Amb la primera votació, s'aconsegueix una lleugera majoria dels contraris a pactar un govern amb Junts pel Sí, doncs l'opció que opta per no investir Mas és la que més vots ha sumat, 1.418.
 Amb la segona votació, s'imposen els del no a un govern amb Junts pel Sí i cal una tercera i definitiva votació, els del no investir Mas obtenen 1.512 vots, 30 més que l'opció d'arribar a un acord , i en la segona votació la militància i els simpatitzants inscrits de la CUP van decidir que el primer i el segon escenari són els que es votaran en una tercera i definitiva ronda. La segona opció, la del no a Mas, ha guanyat amb 1.512 vots i s’ha quedat a ben poc d’assolir la majoria (49,70%). De fet, en cas d’haver assolit dotze vots més, hauria aconseguit el 50% i hauria guanyat. El primer escenari, el qual fa referència a un sí a la investidura de Mas, ha obtingut 1.482 suports (48,71%). El tercer escenari que s’hi votava, en canvi, ha sumat 28 vots (0,92%) i ha quedat eliminat. Hi ha hagut 6 vots nuls i 14 de blancs, o sigui que tot plegat esta més just que un pany de cop. 
I llavors es fa una definitiva, es pensaven, tercera votació, i per acabar-ho d'arreglar en aquesta tercera votació ès produeix un empat tècnic (a 1.515 vots) que no resol la investidura, o sigui un altre element a aquesta novel.la de misteri per resoldre aquest empat a 1.515 vots. Una assemblea nacional de la CUP que no podia portar més intriga i que pel seu resultat tan rocambolesc serà recordada eternament. I ara què, de nou?. Doncs, ara la pilota és a la teulada de la CUP, que s'espavilin!, no ús sembla?, que ja esta bé de tant tocar el voraviu. El gabinet de premsa de la CUP, ha explicat que s’ha convocat el Consell Polític i el Grup Parlamentari pel dia 2 de gener del 2016 per decidir sobre el resultat de l'Empat tècnic (a 1.515 vots) en la tercera votació de l’Assemblea de la CUP, perquè si és tenen de fer noves eleccions, serem una riota que la del Netol quedarà petita. I de fet no res estrany que amb aquest desori els independentistes (Junts pel Sí- CUP- ERC, i etc.) en les passades Eleccions Espanyoles del 20D s'hagin perdut al voltant de 800.000 vots
 I amb aquesta incertesa de pel.licula de por, (un empat tècnic a 1.515 vots, que no m'ho puc creure) , n'anirem parlant, tot anant cap a la independència..., i ús torno a desitjar un BON ANY 2016.
Víctor Lluelles i Cardona
http://elblocdelvictor.blogspot.com

En defensa de la CUP.. Per Vicent Partal

Quan hi ha en joc una cosa tan important com això que vivim, costa molt de parlar sense que ningú t’adjudique immediatament una intenció malèvola. Això degrada el debat i és una pena, però la realitat és aquesta i no podem fer-hi res. Tret de continuar parlant cadascú amb la màxima llibertat i sense apriorismes.
Políticament, crec que ho he deixat clar, no compartesc gens la posició de la CUP sobre la investidura. Crec que aquests tres darrers mesos s’han equivocat. Em sembla que han portat el país a un límit insuportable i que ens han fet mal a molts que no som de cap manera ni enemics ni contrincants seus. Ens hem sentit estafats i agredits. Especialment amb algunes actituds i posicions fora de lloc, que no puc compartir.
Ara, la crítica política, per més dura que puga ser, no ens hauria d’encegar. I tant m’indigna que alguns d’ells no accepten cap desaprovació sense voler manipular-nos com que alguns altres s’inventen qualsevol excusa per criticar-los.
Això ve a tomb de les actes de l’assemblea de Sabadell. Aquestes últimes hores ha crescut tant la polèmica sobre què va passar en el recompte de diumenge que la CUP s’ha trobat obligada a publicar-ne les actes. Reconec que quan vaig saber el resultat vaig tenir una sorpresa enorme. Tanta que no em vaig atrevir a ser el primer de donar la notícia. Vaig aguantar uns minuts abans de publicar el titular, de tan increïble que em semblava.
Precisament per això, diumenge a la nit els periodistes de VilaWeb vam parlar amb membres de la CUP de tendències diverses que havien intervingut en aquell recompte, per demanar-los explicacions. Tots, separadament, ens van fer el mateix relat. I tots coincidien en l’empat i en la manera com s’havia produït. Em sembla impossible que tots es posassen d’acord a mentir i, per tant, em fie de la seua paraula.
I en aquest sentit els defense, perquè no em sembla correcte d’aprofitar aquest resultat certament estrany per acorralar-los. No pas si es fa d’aquesta manera, sense cap prova real. Crec que en una disputa política no s’hi val tot, i que no és una actitud correcta.
Això dit, vull afegir que, malgrat els defectes més que visibles de la convocatòria, tinc respecte per l’assemblea de la CUP, pel model de decisió. Em sap greu que la conformació de l’assemblea, més enllà de la militància i la presència de determinats personatges amb una trajectòria massa sospitosa, haja creat una ombra de dubte que la CUP hauria pogut evitar. Com també em sap greu que l’arrogància d’alguns membres destacats de la CUP i l’agressivitat d’un dels seus sectors haja tornat antipàtic per a la població un procés que simplement podria ser habitual. Ells creuen en l’assemblearisme i han maldat per ser conseqüents, organitzant l’assemblea més difícil de totes les que es poden imaginar. I jo no veig que això es puga criticar.
Siga com siga, i tornant a la política, el resultat és una bomba difícil de desarticular sense la participació de tercers. Ja veurem quina decisió prenen dissabte i ja la discutirem. Però mentrestant, ni que siga per competir amb el catàleg de cites de David Fernàndez, deixeu-me recordar aquella frase de Mandela que diu que ser lliure és també respectar i potenciar la llibertat dels altres. Jo ho pense de la CUP. I espere que la CUP ho pense, dissabte, de nosaltres.